S’estan veient les entrades del '10/2006' | Veure totes les entrades
|
|
diumenge, 29 / octubre / 2006 17:40
El diumenge ens tornem a llevar dora, aquest cop ve el Carles i sortimde Joanetes mateix. Just quan es fa de dia comencem a tirar amuntseguint el GR2. Les primeres rampes dintre el bosc son brutals icaminem, més que correm. Aviat arrivem a una zona de prats oberts a onpodem correr, aquesta part conecta amb un altre tram de forta pendent ia continuació comença un llarg flanqueig molt bonic cap a Sant Miquelde Castelló.
Elbosc te molt bona pinta i es un tram molt agradable. No havia estatabans al santuari i la veritat es que és molt, molt recomanable. Totvoltat de gespa i amb un mirador excepcional cap a la plana d'en Bas iPirineu (el Canigó a tocar !). Com que es dora ens animem i decidimtirar fins la Coromina de Falgars, tot per prats, seguint els limitsd'aquest altiplà amb les cingleres que cauen sobre els Hostalets d'enBas.
Avui ens hem compromès a arrivar a les nou en punt aesmorçar, perque les noies també volen anar a correr. Axí donçs amb eltemps just, baixem directes i sense parar per un terreny super tècnic aon els tormells pateixen de valent. Tot plegat ens surten 13 kilometresdisfrutons, en quasi dues horetes.
|
|
|
dimarts, 24 / octubre / 2006 18:50
Acabo d'entrar a http://www.climbing.com/ i m'assabento amb tristesa que Todd Skinner ha mort avui escalant la Leaning Tower a Yosemite (U.S.A). Un altre que perdem.
Skinner va marcar una època en el món de l'escalada a finals dels '80 i principis dels '90. Sens dubte el seu èxit més sonat va ser fer per primer cop la Salathe al Capitan en lliure, juntament amb Paul Piana, quelcom totalment innovador a l'any 1988. Després va ser criticat per les tècniques que van emprar, repartir llargs i assajar fins a l'exageració, però jo que he tingut la sort de fer la Salathe (amb artificial naturalment !) sé que no hi regalen res de res.
Cinc anys més tard, al 93, el vaig poguer saludar i parlar amb ell a Yosemite. Era el primer any que amb l'Eduard vistavem la vall, i ens el vàrem trobar al peu del Half Dome, avans de que fessim la Regular. Seguint el seu conegut caràcter extrovertit s'ens va acostar al vivac i ens va començar a demanar d'on erem i tot això, vàrem parlar una bona estona d'escalada a Espanya i sobretot de la Direct Noth West Face, a on hi portava quasi dos mesos ! deixant-si la pell per aconseguir la primera en lliure. Típic del seu estil.
Sols queda agrair-li el conjunt de fotos que ilustraven els reportatges de la primera en lliure de la Salathe i que ens varen servir a l'Edu i a mi d'inspiració (i d'informació) juntament al clàssic llibre d'en Meyers (que no falti !)
|
|
|
dilluns, 23 / octubre / 2006 17:50
Bé, ja tornem a estar al GR4, aquest cop amb el Tolo i amb ganes de fer aquest tram de uns 12 km. Pugem amb dos cotxes a Navàs, en deixem un a la carretera de Gaia, al punt just on creua el GR176 i un altre a Pinós. Hem decidit anar de nord a sud i al arrivar a Cornet tenim previst tornar per el GR176 (Ruta Romànica).
Arrivem a Pinós dora i amb una vista impressionat sobre un gran mar de boires cap al sud. Sortim trotant i de seguida entrem ja en camí estret, durant un bon tros anem per corriols molt macos i despres surtim a una pista a prop de Sant Amanç de Pedrós. El camí està perfectament senyalitzat, de moment hi ha boira i fa una temperatura perfecte per anar-li fotent. Prop de Sant Jordi de Lloberes descobrim una gran quantitat de bolets amb molt bona pinta, com ni el Tolo ni jo som boletaires, evidentment ens pensem que son rovellons i ens dol deixar-los allà. M'enduc però una mostra per averiguar que són i si de cas tornar a la tarda.
El camí és gairebé tot en baixada i molt comode. Cap al quilometre 10 (anem amb GPS) ens adonem que algo no funciona, els 12 km sembla que s'allargaran, ja que per alguna rao ens falta encara un bon tros en el mapa i ja estem a prop dels 12 previstos. Seguim corrents mentalitzats que ens espera un bona pallisa, i efectivament al arrivar a Cornet veiem que portem quelcom més de 14 km i encara falta fer el tram del GR176 !
Resignats anem tirant i depres de quasi dues hores i més de 17 kilometres arrivem a la carretera i al cotxe. No entenc d'entrada com a la web de la federació posa 12 km en aquest tram, però més tard averiguaré que el tram es va modificar i la distancia no està actualitzada a la seva web. Per tant la distancia oficial fins a Cornet és de 14.110 Km i fins la carratera de Balsareny a Avinyó uns quinze i mitg.
|
|
|
diumenge, 22 / octubre / 2006 17:49
Decidim fer quelcom curtet i prop de casa. Feia temps que deiem d'anar
cap a Fals i aquest sembla que és el dia. El Tolo porta un tot terreny
nou i per probar-lo una mica pugem fins a les antenes per la pista del
davant, o sigui que comencem ben bé des de dalt, just quan surt el sol
per darrera el Montcau.
La veritat és que no esperavem gran cosa
d'aquest tram i per contra ens sorpren agradablement, va quasi tot per
pista, però amb un paissatge molt obert, de altiplà. Fins i tot té
trams de corriols molt macos. Arrivem al conjunt de les torres que és
molt bonic i està ben cuidat.
Cap dels dos no hi haviem estat
mai i ens sorpren l'ambient solitari que te aquesta hora. Fins ara ha
estat quasi tot baixada i ara toca tornar de pujada, o sigui que a
pencar ! Al cap de una hora i 10 km ja tornem a estar a les antenes.
Avui anem sobre horari previst (no com ahir) i tornarem dora a casa tot
'cumplidors' amb la familia.
|
|
|
divendres, 20 / octubre / 2006 17:44
Fa temps que teniem planejada una sortida de la colla d'amics i respectives families a la zona de la Vall d'en Bas i així aprofitar per 'tatxar' un parell de circuits que prometien, concretament el Puigsacalm i Falgars.
Ens instalem a Joanetes el divendres vespre, concretament a El Ferres, lloc molt recomenable. Ens llevem ben dora el dissabte i avans de que es faci de dia estem ja escalfant al Coll de Bracons. Esperem una mica que hi hagi un fil de llum i aleshores comencem a pujar, primer caminant perque no veiem quasi a on posem els peus. Pop a poc va clarejant i començan a trotar cap amunt.
El bosc està en un gran moment, grocs, taronjes, vermells i l'unic inconvenient son la gran quantitat de fulles que ens fan parar atenció a les torçades de tormell. Aviat som a font Tornadissa, que aquest cop raja molt poc, cosa que no m'estranya amb la calor que està fent. Entrem a la zona de magnífics prats i tot seguit fem la carena amunt fins la 'mortal' rampa final (caminant, 'of course'). Fa un dia extremadament clar i com sempre en el Puigsacalm la vista no deceb. Estem poca estona al cim, ja que ens refredem ràpid, així que aviat ens llencem avall a tota pastilla, tota la baixada corrents fins al Coll, a on un munt de gent es prepara per pujar al cim.
|
|
|
diumenge, 15 / octubre / 2006 18:52
Bé, tal com vàrem quedar amb el Carles Ventura la setmana passada 'despres de lo de Santpedor', em trobo un altre cop amb un pitrall penjat i 10 Km per endavant. Amb lo del pitrall no m'acabo d'acostumar, no soc gens competitiu i quan veig el número ja em poso 'raro'.
Fa fresca, 12 graus diuen, i hi ha una mica de boira. Sortim de la Ben Plantada per la meitat del grup i aviat comencem a passar gent, el ritme és força més fort que la setmana passada, és baixada de moment i poca pujada, així donçs anem (vaig) bastant estripat, però amb millors sensacions que dissabte passat. Miro el rellotge al kilometre 6 i veig que vaig..., passadet per la meva edat.
O sigui que cap al km 7 m'agafa un mal al costat dret que m'obliga a afluixar una mica, el Carles tot i anar millor baixa el ritme i m'acompanya (gràcies xaval !). A la pujada de la Muralla em recupero i tornem apretar, ara ja fins al final. Hem baixat de 45' que era l'objectiu i fem uns 0:44:45 que s'ens posen molt bé.
|
Moll com un poll
|
dijous, 12 / octubre / 2006 16:54
Aprofito el dia de la 'jispanidà' per començar a pendre la mesura al GR4. El GR4 va de Puigcerdà fins a Montserrat i fa 158 Km, com que passa a prop de Manresa i segeuix paralel a l'eix del LLobregat, se m'ha ocurregut que ho tinc força fàcil per anar fent les estapes corrent i així anar-lo coneixent, per si un dia (d'aquí anys ?, mai ? estic boig ?) volgues fer-lo de una tirada. Bé no se si us hi heu fixat però és una 'vacilada', ja que els 158 Km equivalen gairebé a les mítiques 100 Milles que és la distancia oficial de les maxacades que s'estilen a la revista Trail Running de ianquilandia (potser llegeixo massa ?). Bé en tot cas he sortit dora de casa plovent a bots i a barrals (ha plogut tota la nit) però jo 'xulo' cap a Balsareny, quan arrivo a l'alçada del kilometre 35 de la carreterà a Avinyó, paro el cotxe i increiblement no plou. O sigui que agafo els trastos i començo a trotar cap a Cabrianes, està tot enfangat i hi ha força boira a trams, però vaig seguint les marques del GR4 sense problemes. Hi ha parts que ja les conec una mica, després d'haver fet el PR de Sallent l'any passat. Vaig al meu aire, anar fent, i sols hem trobo en tot el tram un caçador amb cara d'aburrit. M'ho passo pipa, no faig cap parada y aviat estic ja a la baixada cap a Cabrianes. Poc abans d'arrivar-hi es torna a posar a ploure amb força i arrivo al poble amb 'ambient'. L'Alba (una santa !) i els nanos em recullen allà i tot seguit anem a recuperar l'altre cotxe. Aques tram del GR4 fa 15,115 Km i va qüasi exclusivament per pistes, excepte un petit corriol després de Fussimanya. L'he fet en una mica menys de dues hores i en sentit nord-sud, que crec que és el sentit 'oficial' en que es fa el GR4 (peregrinant cap a Montserrat ?). El marcatge és excel·lent, menys en un parell de llocs: avans del corriol (recte) i al inici de la baixada a Cabrianes (tope a dreta), o almenys així m'ho ha semblat. Enllaços
|
Un bon esmorçar
|
dissabte, 7 / octubre / 2006 16:57
Com l'any passat, aquest any ens apuntem en familia a la caminada de Castellnou. Es una caminada modesta, amb poca gent, però molt ben muntada y ben senyalitzada. Aquest any s'hi apunta també el Marcel amb la seva filla, l'Aina, o sigui que tots cinc fem aquesta agradable caminada matinal (17.400 km). Tot plegat també m'ha permés coneixer nous camins per pujar a correr amb el Tolo. Enllaços
|
|
|
divendres, 6 / octubre / 2006 20:31
Aquesta no estava gens prevista, tot just ahir al vespre em va trucar
el Carles i em diu si hi anem. Ràpidament dic que si, i ens presentem a
dos quarts de sis sense inscripció però amb moltes ganes de corre els
10 Km de la cursa. Com que la cursa està tancada ens esperem
just al moment avans de sortir per 'reciclar' un parell de pitralls de
gent que no s'havia presentat. Sortim dels darrers i comencem a passar
gent, aviat agafem un ritme que normalment jo no corro, quelcom menys
de 5' per kilometre, o sigui que vaig una mica... bastant estrevat,
però mantenint. No havia corregut avans amb el Carles i el tio està
fort, fa bona cara. El circuit és força maco, sobretot a aquesta hora
de la tarda, i passa bona part per pistes. Aconseguim mantenir el ritme
i acabem junts amb 0:48:35 , o sigui ben petats però contents, bé el
Carles tan content que ja em 'lia' la setmana ve per la cursa dels 10
Km de Manresa. Enllaços
|
Coll de les Comes
|
diumenge, 1 / octubre / 2006 17:58
Aquest cap de setmana feia un any de la primera sortida amb el Tolo per correr per Montserrat, així donçs decidim celebrar l'aniversari tornant-hi. Aquest cop però decidim pujar per el refugi d'Agulles. Arrivem al nou parking de Can Massana ben dora (8.00) i... està ple de cotxes ja ! Seran boletaires fanàtics o potser gent del refu ? Les primeres pujades son brutals, com sempre, i et deixen tocadet per la resta, correm forces trams i en alguns caminem (ràpid però...).
No veiem a ningú, tenim tota la muntanya per nosaltres mentres les agulles els hi comença a tocar el sol. Sembla que farà un bon dia, a la plana hi ha un bon mar de boires joganeres. Aviat passem per l'Agulla del Princep i tot seguit arrivem a Coll de Port. Com que anem dora decidim continuar a veure si podem arrivar al Montgrós. Seguim la carena i aviat arrivem a la Cova de les Pruneres, a on una familia completa sembla que hi ha passat la nit, ja que tots junts s'estan rentant les dents. Tot seguit toca la forta canal que mena al Coll de les Comes, no la recordava tant dreta, puja ben 'tiesa' tota de baix a dalt i sols afluixa just avans del collet.
Arrivem al coll anb el temps just i decidim deixar el Montgrós per una altre dia, ja que ens esperen dora a casa i no es qüestió de 'liarla'. Fem tota la baixada corrents, disfrutant com a indis, sobretot en el tram sota els Frares (baixem per la cara Nord) i aviat som al cotxe. Tot plegat un parell d'horetes amb parades turístiques incloses i uns 10 Km segons el GPS del Tolo.
|
|
Què vols trobar ?