S’estan veient les entrades del '11/2006' | Veure totes les entrades
|
|
diumenge, 26 / novembre / 2006 09:54
El diumenge el Tolo proposa seguir la 'tasca' començada al GR3, o sigui que decidim fer el tram següent, que va de les torres de Fals cap a Castelltallat. El Carles també s'hi apunta.
Deixem el cotxe al mateix pàrquing de les Torres i enfilem de seguida un corriol supertècnic en baixada cap a la riera de Fonollosa, a on el Tolo hi fot tota la pota després de 'derrapar'. Tot seguit ve un tram de carretera una mica 'rotllo' però que passa pel costat del Molí de Boixeda, un pròxim objectiu per esmorzar amb el Manel, el nostre 'home escombra' particular (amb tots els respectes). Poc després ja enfilem per l'antic camí ral a Castelltallat, tot en pujada i ple de pedres, super tècnic però guapo.
L'intenció es arribar a Camps i tornar. Després de deixar el camí ral ja és tot pista, en pujada i després ja s'aplana a la vista del poble. No havíem estat mai a Camps, un llogarret ben petit (6 habitants al nucli !) però bonic. Al poble hi ha una font per aquells que vagin curts de combustible. Girem cua i tornem a bon ritme, aprofitant les baixades, fem el darrer 'repechon' a les Torres mitg corrents-caminant ja que és força fort.
Tot plegat uns 12 kilòmetres que es posem molt bé. El pròxim tram a fer serà fins a Castelltallat a on segons diuen podem fer un bon esmorzar. Anar seguint el GR3 hi ha dues etapes llarguetes que poso a l'agenda Castelltallat-Salo i Salo-Cardona.
|
Coll de Port
Cabres salvatges
|
dissabte, 25 / novembre / 2006 10:04
Feia temps que teníem pendent amb el meu germà Carles aquesta sortida, ell no havia fet mai la travessa i en tenia ganes, sobretot per 'pescar' alguna de les cabres salvatges de Montserrat (nom científic ni idea, jo els hi dic així).
Ben dora deixem un cotxe a Collbató i després pugem a Can Massana a on ens trobem amb el Marcel. Tots tres sortim a bon ritme... però caminant. Avui anem de 'tranquis' diu el Marcel, però més tard es confirma que te ganes de 'marxa'. El dia està super emboirat i ventós i al arribar a Coll de Port bufa de valent, la boira és tant humida que sembla que hagi plogut, tot està moll. Al coll de les Comes ni rastre de l'agulla que el flanqueja.
El ritme és fortet, encara que seguim caminant fins al Montgrós, a on fem el cim, de fet ben bé per fer-lo ja que no es veu res. Com sempre és un circuit trencamanes, però que a mi m'agrada molt. Prop de Sant Jeroni s'obre una mica el cel i podem començar veure el que ens envolta.
Després del cim el Marcel agafa la iniciativa i a córrer...Baixem molt a la idea fins a Sant Joan, a on estirem una mica i seguim corrents avall fins Sant Miquel. Aquí a diferencia del darrer cop proposo agafar el GR-172, ningú dels tres l'ha fet i volem provar que tal. L'elecció resultada encertada, primer perquè es força interessant per córrer (tècnic i llaaarg) i sobretot perquè veiem les famoses cabres a menys de deu metres, un mascle amb banyes enormes i tres femelles. Ens quedem 'tiesos' com estaquirots mirant-nos uns (nosaltres) als altres (animals) sense moure'ns.
Unes fotos, i seguim corrents fins les coves i poc després arribem al 'merendero' ja una mica toacadillos, sobretot el gos del Marcel que ens ha acompanyat i en el darrer tram ja no seguia pobre, haurà d'anar al gimnàs.
Tot plegat hem tardat 4:40. Em queden ganes de tornar-hi per córrer més trams i ja tinc com a mínim un company: el Carles de Manresa, aviat, aviat.
|
|
|
dimecres, 22 / novembre / 2006 11:06
Fent el xafarder a la web de la federació, he trobat aquest
interessant enllaç d'un català que ha muntat un servei a Internet per
carregar tracks de GPS i mostrar-los automàticament a Google Maps.
Podeu veure el servei a www.wikiloc.com.
Si consulteu una mica veureu que hi ha rutes interessants de Catalunya
que es poden resseguir ben bé sobre el mapa (vista satèl·lit inclosa),
i ens podem descarregar fàcilment els tracks de la que ens interessi.
El servei és totalment gratuït.
Enllaços
|
|
|
diumenge, 19 / novembre / 2006 11:07
s
|
Arribant a Vilaredes
|
diumenge, 12 / novembre / 2006 10:07
Després de dos anys tornem a estar amb el Marcel a la sortida de Berga,
però aquest any amb un plà: baixar de les 8 hores, i per tant correr
tot el que poguem.
Mai haviem fet una distància llarga com
aquesta (53 km) amb l'idea de correr plans i baixades. Volem provar a
veure que tal s'ens dona. Com que fa dies que he anat mentalitzant el
Marcel a correr i el nano és competitiu, resulta que d'amagat :) s'ha
entrenat a correr, i de segur que ho ha fet a conciència ja que acavem
corrent ben bé uns 25 km.
Sortim dels darrers, per variar..., i
ben aviat fem una avançada descomunal: més de 60 persones de cop. El
truco: totes s'han equivocat en un trencall, inclosos nosaltres, que de
cop quedem dels primers del grup. A partir d'aquí, trobem la marxa
quasi deserta de caminaires. Avans d 'arrivar a Caserres ja portem una
estona corrents, esmorcem una bona botifarra i seguim caminant una tram
per tal de fer la digestió, i despres: a correr. El temps passa depresa
corrent i aviat som a Viver despres de apretar caminant a la forta
pujada al poble.
A partir d'aquí ens menjem el llarg tram de
pistes quasi tot corrents fins a Sant Cugat a on pràcticament no parem.
Poc després la torre de Castellnou ja està visible i sembla super
lluny, i pensem que no ho farem en menys de vuit. A Vilaredes ja anem
tocadets, però fem el cor fort, un parell de sucs i cap amunt !. En
mitja hora som a la torre (caminant i trotant) guau !! te bona pinta.
Ara toca correr sense parar fins a Santpedor, passem alguns corredors
cap al final i arrivem a la plaça a 7:58, ufff ! per poc però dintre
del objectiu. Què masoques.
Estic tou, però menys que fa dos
anys fent-ho caminant i sense estar entrenat. Estic content de com ha
anat. Crec que hem sabut combinar bé l'esforç, i la coneixença del
terreny també hi ha ajudat força.
Conclusions: a seguir
entrenant i a buscar una altre marxa llarga per posar les noves
tecniques atletic-excursionistes en pràctica. Aquesta ha estat molt
gratificant.
|
|
|
diumenge, 5 / novembre / 2006 10:09
Em sembla que em començo a acostumar al tema del pitrall, sino no entenc com m'ha tornat a enredar el Carles a un altre cursa. Aquest cop es tracta de la primera cursa del Pont de Vilomara, un cursa mixta d'asfalt i terra.
No tenim ni idea de com és el circuit, no hem pogut veure cap croquis, o sigui que improvisarem. No hi ha molta gent a la sortida i com sempre comencem des del darrera. A l'inici es va per dintre el poble i poc després tira per la carretera, seguint el costat del riu. El ritme d'avui encara és més fort que a la cursa de Manresa i al kilòmetre cinc portem uns 20', poc despres el circuit comença a castigarnos per una pista amb pujada llarga i sostinguda, amb un final 'tieso' que ens obliga a caminar uns 30 de metres.
Quan falten dos kilometres es té una bona vista del que manca i... es veu que torna a pujar fort, el darrer kilometre es força fort de pujada i sembla que no s'acaba mai. Arrivem plegats amb el Carles amb 46:47 que per nosaltres està prou bé.
Per cert la samarreta sí que és de New Balance com anunciaven, però... de cotó estampat, o sigui res a veure amb la que ens van donar a Manresa, tècnica i de maniga llarga. Sniff.
|
|
|
dimecres, 1 / novembre / 2006 17:34
Bé, tal com vàrem fer la passada primavera, ens montem mitja marató ala carretera vella de Rajadell i Sant Pere Sallavinera. El Carless'escaqueja a darrera hora (6:30 del matí) dient que no ha dormit gensdegut a la castanyada i torna al llit. Pugem amb el Tolo, deixantampolles de liquid estrategicament als 5, 10 i 15 km.
Ho fem ensentit Est, que comença amb baixada. Fa un dia perfecte per correr, unamica de fresqueta i tapat. De seguida veiem que el ritme és millor quefa uns mesos i gairebé l'aconseguim mantenir tota l'estona. Com sempre,la carretera es demostra ideal, quasi cap cotxe i sols un munt deciclistes que es preparen per començar una cursa a Rajadell.
Cap el final ens estirem una mica, apretem i acabem amb 1:50, que es una milora de més de 10 minuts respecte l'anterior cop.
|
|