Aprofitant una sortideta familiar muntada per les senyores a Serracanya (Montmajor), aprofitem amb el Tolo per acostar-nos al matí a Peguera (Berga). Sortim dora i pugem fins el santuari de Corbera a on deixem el cotxe. Fa força fred i sembla que a dalt hi ha neu. El tram de Corbera al Padró no el coneixia i m'interessava per anar prenent vistes per la Marató de Berga, un dels objectius top de l'any que ve.

Sortim amb vent i fred malgrat fer un dia claríssim a aquesta alçada; poc per baix és tot un magnífic mar de boires fins a Montserrat, Montcau i el Cabrerès, que sobresurten com vaixells. El camí s'enfila ben aviat per corriol 'tieso', passem per Cal Déu i tot seguit, ja corrents, per Les Planes, una masia en ruïnes situada en un racó fantàstic. A partir d'aquí la neu ja es força continua, un parell de dits, i 'obrim traça' fins la font de Tagast. Aquí el camí s'enfila fort fins la Bassa dels Rasets, que està ben glaçada.

En aquest punt el vent emprenya una mica i malgrat que ja hi ha quasi quatre dits de neu, les bambes aguanten bé, gràcies a la traça oberta anteriorment per algú. Travessem el Pla de l'Orri trotant una mica i aviat som al Padró. A partir d'aquí seguim l'itinerari estricte de la marató i enllacem amb els Rasos de Dalt, que curiosament tenen quelcom menys de neu. La vista des d'aquí no es tan bona com des de el Padró, la Serra d'Ensija es veu peò encara més enfarinada que Peguera.

Parem una estoneta al solet, sota un pi, a fer un gel i la veritat es al cap d'una estoneta costa d'aixecar-se. Baixem bastant a sac per dintre el bosc intentant resseguir la carena, tal com havia fet ja altres cops, i aviat som al parquing de l'estació. Com que anem ja justest de temps correm tot el que podem per la pista del Bosc dels Gavatxos i un cop al Pla de l'Orri tornem per on hem vingut patinant com a bèsties, ja que la neu fonent-se sobre la gespa es mala combinació.

Tot plegat ha estat una molt bona matinal de 15 kilòmetres recompensada amb un millor dinar amb totes les 'families' juntes incloent la d'en Carles i la del Manel.

www.logyourrun.com. Ja fa un parell de mesos que estic utilitzant aquest servei online gratuit (en angles) per registrar els kilòmetres que faig, amb quines bambes, comparar setmanes, mesos i altres cosetes que estan força bé, així donçs he decidit deixar els meus Excels i pasar-me a aquest servei. LogYourRun també te un gadget per iGoogle molt interessant, així si a la meva pàgina d'inici veig pocs kilòmetres, mala senyal, a correr !

Bé, aquest any anava amb ganes de guerra, i la volia córrer tota, o tot el que pogués. Per mi representa el final de temporada i per tant tancament de paradeta en quan a curses-marxes-travesses, o sigui que si s'estripava una mica no passava res, o així almenys li vaig vendre al company Marcel.

Com sempre al pujar a l'autocar fa un fred que pela, i al arribar a Berga no vegis !, no se quan per sota cero devíem estar. Jo avui anava lleugeret, un paravent i un bidonet a la cintura amb algun gel. Amb el Marcel sortim corrents ja del pavelló (nou lloc de sortida que sumava uns 2 kilòmetres de regal). El pobre Marcel no ha dormit quasi en les darreres dues nits, o sigui que lo seu te merit.

Anem agafant ritme i sols deixem de córrer a les pujades mes fortes, l'objectiu està al voltant de les 7 hores i anem bé. Prop després de Avià trobem alguns coneguts 'fieres' amb els qui compartim camí poca estona. A l'obaga dels torrents fa mooolt de fred, tot gelat.

A Casserres ja ens toca el sol i arribem a les botifarres força sencers després dels primers 17 km. Pactem menjar, però no parar, o sigui que agafem l'entrepà al vol i seguim, primer caminant mentre mengem i després Sant Tornem-hi, a sac tota la baixada cap a Viver i després les dues rampes potents fins el poble, uff! la darrera del tot caminant, és llarga i mantinguda.

A partir d'aquí, apart de la pujada a la Torre de Castellnou, tot es baixada amb 'repexons'. Pugem al castell de Viver i des d'aquí tota una tirada seguida corrents fins a Sant Cugat. Fa un dia fantàstic, ben clar i amb una mica de fresqueta i malgrat passar per zona d'incendis, hi ha forces arbres amb color de tardor.

A Sant Cugat ja portem uns 38 km dels que n'hem caminat molt pocs, per tant la maquinaria ja s'en resent una mica. Aquí ens donen un meló boníssim però... més tard li senta fatal al Marcel, havent de fer parades tècniques sense massa èxit. A Vilaredes sols marquem i amunt ! A la pujada caminem bastant, però a l'idea i aviat som a la torre, a partir d'aquí ens separem, ja que el Marcel segueix indisposat i em diu que faci sol l'esprint final, o sigui que surto a saco avall fins a Castellnou, allà m'esperen l'Alba i els nanos, faig un canvi de jersei, una mica d'aigua i avall !. Em trobo molt bé per portar més de la distància de marató i encara amb ganes de córrer, en aquest tram encara avanço amb algú dels que corrien i han punxat.

A l'entrada al casc antic de Santpedor em reben els meus fills que m'acompanyen fins l'arribada corrents, un detall ben maco ! Tanco amb 7:16 que pel meu nivell ja està bé i amb molt bones sensacions, les cames carregades però sense estar petat com d'altres anys. El Marcel arriba tant sols un quart d'hora més tarda, o sigui que ha tingut d'apretar aquest tram final.