S’estan veient les entrades del '12/2007' | Veure totes les entrades
L'atacant
Un contratact, pujada a Puigagut
|
dijous, 27 / desembre / 2007 17:18
La batalla continua, va començar ja fa uns dies i hores d'ara no hi ha
un clar vencedor. El primer atac estava programat per el passat
dissabte al vespre, l'event directament es deia La Torronada o sigui que, amb previsió, el dissabte al matí fem sortideta amb el Tolo. Havia de venir també el Isma, però malauradament no es trobava bé. Fem un circuit que tenim força controlat a Sallent, pujar i baixar el Montcogul, fent la baixada per uns quants quilòmetres d'un bonic corriol que ens porta prop del castell, total 10 kilòmetres justos.
Diumenge no hi ha cap possibilitat de contraatacar amb kilòmetres, directament no puc sortir degut a un apretat calendari de basquet amb els nanos a Granollers, event que, com no, es complementa amb un dinar de grup ben carregat, uff, sembla que anem perdent. Dilluns un altre contraatac amb sortideta
matinal amb el Marcel per la Suanya, fent el circuit 'super-corriol' de
quasi 13 km, amb uns 8-9 km de corriol fantàstic, m'encanta aquesta
volta.
Dimarts sortideta
amb la meva dona, ella fa els seus 5 km i jo ho complemento amb 8 km més,
total 13 km més, o sigui, sembla que estic remuntant... però es clar, al
migdia, dia de Nadal, ens fotem les botes a casa la sogre i a la tarda
cap a Manlleu a rebre el següent atac. En previsió, dijous fem
sortida matinal amb la dona i els nanos,
ells fan 3 km i jo n'afegeixo 10 tot pujant fins al Santuari de Puigagut, al tornar, ve l'atac final, dinar de Sant Esteve en restaurant
de xupar-s'hi els dits. Resultat provisional: 48 km vs
quasi 1.5 kg de més, crec que vaig perdent, encara que, i ara parlant
en serio, m'estic trobat molt bé incrementat el volum de kilòmetres,
increment que he d'anar mantenint fins arribar com a mínim als 100 km
setmanals previstos per a meitats de Febrer, poc abans de la Marató de
Muntanya de Sant Hilari.
|
La meva eina de fer tracks
|
dissabte, 22 / desembre / 2007 12:51
|
|
|
divendres, 21 / desembre / 2007 18:46
Si el dissabte estava mandrós, el diumenge al final em vaig animar per fer una tirada força llarga, el PR
131 de Santpedor, 25 km que sempre venen de gust. No és que el recorregut
sigui molt espectacular, però es força interessant malgrat no tenir més
de 2 km de corriols. Com sempre començo des de el pàrquing dels
Aiguamolls de la Bòbila i tiro en direcció a Santa Anna. El dia s'ha
despertat molt fred i fins les 12 hores no em poso en marxa, fa un sol
ben viu i aviat em trec els guants. Vaig a bon ritme, seguint el
recorregut escrupolosament (fent la part de la sèquia) i aviat em
planto a Santa Anna. La pujada pel corriol que va pel mig del bosc fins El Pi és un del trossos més macos. Paradeta
al cim per veure una mica i avall. Em trobo bé i vaig a un ritme força
viu que intento mantenir, vull ser dinar a casa amb la família i he
sortit força tard. A la font de Burgaroles aconsegueixo reomplir el bidonet amb paciència ja que està quasi seca i sols baixa un filet d'aigua.
A
partir d'aquí ve pujada continuada i un dels trossos més macos, i que va
per corriol, a l'obaga. Vaig forçat i espero recuperar el següent tram,
que es llarg i va en pla baixada. Les darreres pujades després de la Riera de Bellver costen
ja una mica i les cames van pesades, no afluixo i aviat entro al tram
urbà, travesso la via del tren i arribo al cotxe. M'ha sortit en 2:23
hores i estic molt content. El recorregut te 521 metres positius molt
repartits, per tant es força còmode, però llarg.
Tal com ja vaig comentar en un altre post aquest hauria de ser un recorregut clàssic per córrer per muntanya al Bages, he observat aquest cop que hi havia més marques i estava molt ben mantingut. Podeu trobar més info a la web del 2x2Santpedor que manté en Jaume Pinyot, allà es marca en 24,7 km, però ara fa fins uns 25 km ja que una esllavissada d'arbres en les nevades de fa dos anys va obligar allargar una mica el recorregut per pista.
|
|
|
dimecres, 19 / desembre / 2007 21:21
Aquest darrer cap de setmana vaig començar a mig gas, no em vaig treure
la mandra fins ben bé passades les quatre del dissabte i després d'un
bon dinar, al final em va agafar el rampell i me'n vaig anar a
Navarcles a buscar la connexió perduda (almenys per mi) entre Sant Benet i la riera de Sant Esteve, tot buscant corriols of course per la cursa de Viladordis que estem muntant. Vaig
lligar un tram bastant bo que baixava al riu però allà semblava que es
quedava.
En aquest punt em va passar una situació ridícula, ja que vaig
sortir del corriol corrents directa a la llera del riu i després
d'estar fent uns tombs per allà, al voler tornar enrere, no trobava
l'entrada al corriol o sigui que estava just apunt de fer-se fosc i no hi havia manera de tornar, vaig fer fins a cinc intents fins que al final vaig encertar, uff quin mal rotllo quedar-me allà a passar la nit.
|
Dean Karnazes
|
dimecres, 19 / desembre / 2007 17:54
Recentment he llegit el llibre del Dean Karnazes: Ultramaratón. Després de tota la cagarela de màrqueting que havia fet North Face hi vaig caure de quatre grapes encara que ja em feia mala espina. El Dean és un corredor de fons que corra molt i molt lluny durant molt de temps i que creu que te quelcom interessant a explicar. Karnazes ha estat nomenat per Time aquest any com una de les 100 persones més influents del món !, uff ! Malgrat això els tios que son realment bons en trail running als USA el posen a parir dient que com poden lloar amb aquest tio
que realment no ha aconseguit mai res important comparat amb
molts d'altres, però és clar, aquests nois no tenen en compte que el
màrqueting sí que aconsegueix coses, ell hi juga i guanya. El llibre ha estat publicat a Espanya per l'editorial Paidotribo i per uns mòdics
19 € teniu un llibre mal escrit, mal editat, mal traduït, amb faltes i
amb fotos de la qualitat d'aquelles que ens ensenyen quan ens volen provar que s'ha vist un ovni, o sigui en blanc i negre, força petites i
borroses a matar. Sincerament una estafa segons el meu humil parer, encara que s'ha de agrair suposo el esforç de publicar temes tant especifics i per una minoria. O
sigui que si us pica la curiositat més val que el busqueu a la
biblioteca i us estalvieu peles. Un dels punts més rellevants del
nostre heroi és que va fer l'any passat 50 maratons en 50 dies en 50
estats diferents, sembla inhumà però queda ridícul al costat de la
gesta de Serge Girard que va anar de Paris a Tokyo
corrents una mitja de quasi dos maratons al dia, 260 dies sense parar
de córrer ni un dia (en anys anteriors ja havia creuat la resta de
continents) Al Serge
el vaig seguir per Internet cada dia i va ser molt interessant, el que
passa és que ell el màrqueting no el porta tant fort com el nostre
heroi ianqui. Anècdota: Si aneu a la seva web
i mireu l'apartat equipament, així tot com tope interactiu, veureu que
sembla ser imprescindible el mòbil i uns mans lliures a la motxilla !!!
Serà que algun patrocinador és una operadora telefònica dels U.S.A. o
li mola piular el que va fent en directe. D'aquí uns dies parlaré d'un tio molt més autentic i també ianqui.
|
La colla
Bosc de faig
Què bé que vius !
Prats i cavalls
|
diumenge, 9 / desembre / 2007 11:10
Sí un cop més, el segon aquest any. Amb tota la família havíem quedat
per anar a passar el dia a Pla Traver, el meu cunyat feia molts anys
que no hi havia estat, volia anar-hi i era una bona excusa per menjar
uns entrepans tots plegats en aquest lloc magnífic. O sigui que pugem a
Siuret els meus germans, nebots i el meu pare. Anar a Siuret sempre te
quelcom d'especial per a mi, és un lloc que m'estimo i em recorda
alguns bons dinars fets fa moooolts
anys a Can Cirera, la llar d'uns coneguts de Manlleu. També recordo que fa uns quinze anys vaig pujar-hi
amb esquís des de Vidrà, acompanyat del meu bon amic Eduard i després
d'una gran nevada.
Poc abans del coll deixem el cotxe, fa una
boira de ca l'ampla i vent, o sigui d'entrada un ambient poc agradable.
Avui també ens acompanya en George, el gos de tura de la meva germana i un regal pels meus fills. Arrivem
a la casa i tot seguit travessem els prats per la part alta, a
continuació enfilem prats amunt encara amb molta boira. Més amunt el
sol despunta una mica i decidim parar a dinar sota un magnífic faig.
Des d'aquí veiem ben clara tota la Plana d'en Bas, que está sota un bon sol. Després de menjar fem un petit referèndum i els nanos
i algun adult (be tots !) diuen que no volen fer cim, o sigui que em
veig obligat a treure la meva arma secreta: uns pantalons curts i una
samarreta de córrer. Com que ja em coneixen no s'alteren gaire i així
doncs surto corrents cap al cim, tot dient que ja els atraparé.
Poc
després d'on hem dinat, entro a la zona dels prats alts. Ara ja fa un
sol perfecte, però tot i així porto guants, l'aire es ben fred. Correr per aquests prats, amb aquesta llum i a aquesta hora de la tarda és un gran plaer. Hi ha algun repetxó però que cal apretar.
Travesso el filat i segueixo per la carena amb unes vistes que cau la
baba, es veu fins ben lluny avui. El tram final com sempre molt dur i
caminant. Dalt del cim sols hi ha una parella resguardada darrera el
piló.
Si m'estimo Siuret, encara més el Puigsacalm
! Els cinc minuts a dalt es fan curts, baixo a sac desfent el camí i
els atrapo ja aprop de la casa de Pla Traver. Han estat 40 minutets molt ben aprofitats i que tanquen de forma perfecte aquests darrers quatre dies de festa.
|
Circuit Collbaix
|
divendres, 7 / desembre / 2007 14:04
Aquests quatre dies de festa tenia ganes de fer força feina, però d'entrada la setmana havia estat durilla, durilla, així que el dijous m'aixeco tard i faig tranquilament el meu circuit de 10 km, per anar fent boca. Per avui tenia un tema que feia temps que em rondava pel cap i que volia fer. Tenia pensat muntar un circuit a Collbaix que fos 100% corriol, que almenys puges quatre cops la muntanya i que no repetís cap tram, o sigui que fa uns dies vaig agafar Google Maps i el vaig muntar amb l'eina Mis Mapas. Vaig haver de rumiar de valent quines eren les millors
combinacions de corriols però al final va quedar de conya, complia gairebé totes les premisses i feia
uns 12 kilòmetres. Pensava que aquest circuit podia ser força bo per posar
a to el cos per a les pujades i baixades dures de cara a la Marató de
Berga, encara que allà les pujades son més llargues (però no més tieses !), però que hi farem, el Bages no dona per més. Així doncs a les quatre pujo al peu de Collbaix
des de Sant Joan i començo el meu nou circuit. La tarda d'entrada està
tapada i fa fred, però poc a poc va sortint el sol i arribo al cim, al
final de la primera pujada, amb una tarda fantàstica. Seguint
escrupolosament el circuit baixo a sac per un corriol cómode i despres pujo per pista fins el coll, a on
ressegueixo tot seguit la carena, essent aquest un dels trams que sempre més m'agrada. Nova baixada ràpida fins al peu del tercer corriol de pujada, que presenta trams realment molt molt tiesos .
Fins
aquí m'ha sortit tot corrents malgrat alguns trams molt durs, en
aquesta tercera pujada quasi la mato tota corrent, però al final em
guanya el darrer tram hipertieso. Torno al cim i d'allà baixada supertècnica
fins la pista, no queda massa llum, però vaig fanàtic i ataco la quarta
i darrera pujada, aquesta és la més forta de totes i sols corro algun
tram, encara que pujo ràpid amb fortes queixes dels quadríceps.
Nova baixada per el magnific bosc i tot seguit ell llarg flanqueig per la banda
nord de la muntanya, resseguint un bosc molt humit i en molt bon estat per ser a on és.
Arribo
al cotxe quasi fosc en 1:43 i 12 kilòmetres clavats que canta el Forerunner,
o sigui que l'eina de Google afina i molt. Ha estat un recorregut
fantàstic, n'estic orgullós i de segur que em queda ja com un clàssic a
partir d'ara.
El podeu veure seguint el següent enllaç: Circuit Collbaix
|
Riera de Sant Esteve (iec.cat)
|
divendres, 7 / desembre / 2007 12:20
El cap de setmana comença amb una nova ruta en part per les Valls del
Montcau. Aquest cop sortim amb el Tolo de Navarcles, concretament del
cementiri. La idea és mirar de descobrir corriols de cara a la cursa de
Viladordis que estem muntant pel Setembre del 2008. El dia es fred però
claríssim, la ruta va en bona part per dalt de carenes i les vistes son
molt bones.
Del cementiri resseguim la pista per sobre el riu i anem a empalmar amb
el corriol que baixa a la riera de Sant Esteve, a partir d'aquí
enllacem trams de pista i corriols que he vist al Google Maps i que
tenien bona pinta, ens surt força bé malgrat anar a parar quasi a
Rocafort, abans d'arrivar-hi però agafem un corriol que tenia ullat i
que resulta ser fantàstic, quasi dos kilòmetres entre el bosc, que ens
deixen directament davant de Sant Esteve.
A partir d'aquí decidim tornar per la carretera fins a Navarcles. Tinc
una gana bestial, no m'havia passat mai, però durant tot el matí sols
penso en pollastres a l'ast, de forma que quan arribem li proposo al Tolo fer
un bon esmorçar a Can Patoi, i cap allà anem ! Botifarra, seques...
genial ! Potser ha esta l'influencia de llegir aquesta setmana el
llibre de Dean Karnazes. Ja us en faré una ressenya perquè ho
entengueu.
|
|
Què vols trobar ?