Ostres ! Qui m'ho havia de dir, porto anant quatre dies al gimnàs segons el programa previst i a partir d'ara ja em cobraran la quota !. Això vol dir que la gent del gimnàs pensa que hi tinc quelcom d'interès. De fet, per manca de temps vaig tardar quasi dos mesos a anar a demanar quan costava la quota, o sigui que era un mal presagi.

L'interès amb el gimnàs és purament tema de musculació, bé, vull dir musculació amb minúscules en el meu cas, reforçar muscles de cames i quelcom la part superior. Ja estava cansat de llegir i rellegir que era tant important per evitar lesions corrents i al final m'he decidit a provar-ho. El tema es bastant aburridot, però com que estic motivat crec que aniré tirant. Apart, segons quin dia, hi ha molt bones 'vistes'.

El tercer dia ja em va costar una mica aixecar-me de la cadira del despatx, havia fet series de 'cuestas' al migdia i estava tou, però una ressenya de la Marta Oliveró sobre la cursa dels Camins dels Matxos (prevista al meu calendari) em va donar un punt de motivació i em va permetre arribar al tercer dia de gimnàs, una gran fita.

Avui teníem previst no apretar tant com a Sitges i així intentar evitar quedar ben cascats. Correrem per sensacions, tal com diuen. Som el Tolo, el Carles i jo. Sortim tranquis i aviat ens separem, jo vaig fent una mica per sota dels 5' per kilòmetre i ells dos van uns cent metres per davant, més o menys al mateix ritme. Cap el kilòmetre cinc atrapo al Tolo que va sol, el Carles ja ha 'despegat' fa estona. Anem plegats amb el Tolo un bon tros i quan ell afluixa una mica jo m'avanço i segueixo sol.

A partir d'aquí començo a apretar amb l'objectiu utòpic d'atrapar el Carles. Tinc bones sensacions i em poso a pinyó a 4:30, començo a passar gent, una darrera l'altre, vaig molt concentrat amb la cursa i mantinc molt bé el ritme, m'ho paso bé, sens dubte el nou rellotge GPS que em varen regalar pels 40 anys hi ajuda molt. Gràcies companys !. Avui fa un dia força bo, un solet esmortit que no emprenya i dona un bon caliu. Cap el kilòmetre 17 afluixo una mica, tot i això segueixo passant gent. Veig que al final m'està sortint un bon temps i apreto tot el que puc els dos darrers kilòmetres, arribant a l'estadi en 1h 40' 42''.

El Carles ha entrat quasi tres minuts abans que jo i el Tolo entra poc per sota de les dues hores. Estic satisfet, sembla que avui no hi hauran problemes estomacals (he evitat el power gel de Sitges) i estic molt menys cascat que a Sitges. Com ja es tradició fem una bon dinar a Castelldefels amb les dones i els nanos.

Aquest cap de setmana el Carles proposa fer el tram del GR4 entre el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet, passant per Vallhonesta. Li fa il·lusió conèixer Vallhonesta ja que des de petit sempre n'havia sentit a parlar (ell és de Castellbell).

Per posar una mica més d'emoció proposa sortir des de casa, jo l'hi dic que val, però evitant l'asfalt sempre que puguem. O sigui que un per l'altre i sense saber-ho, ens 'liem' en un recorregut potent.

Sortim des de casa el Carles, iniciant el camí just pel corriol de darrera casa seva que porta al Nàstic, d'aquí al Parc de L'Agulla i després el Guix. Prop de Viladordis passem pel pont sobre l'autopista i baixem tot seguit fins al Llobregat, a trobar el GR4. El ritme és més aviat tranquil, però els kilòmetres van sumant ràpidament, prop de la Roviralta ja portem 10 km i ens adonem que encara ens falta un pilot !

El dia es ben gris, emboirat a tope i fa un fred ben humit, jo em pensava que tindríem sol i vaig massa a la fresca, no em puc parar ni un segon, sinó em quedo 'tieso'. A partir del Pont de Vilomara (km. 13) comença el terreny nou. Sols deixar el poble entrem en corriol i per la nostra sorpresa ja no el deixarem fins Vallhonesta. El caminet puja sense parar resseguint una carena que amb un dia clar ha de ser ben bonica, però que avui es sols un misteri de boires.

En algun tram empinat caminem, però aconseguim córrer bona part de la carena. A Vallhonesta i trobem força gent. Es tracta de un grup de edificis del antic nucli habitat, es força interessant, però el dia lleig i el fet que anem tard no ens en deixa gaudir gaire. Unes fotos, i cap avall ! Seguim amb corriol resseguint l'antic camí ral, l'ambient és ben bé de muntanya, molt xulo.

A mitja baixada arribem al conjunt de Sant Pere de Vallhonesta, molt ben cuidat. Seguim per corriol avall i fins ven avall no trobem pista, prop ja del pont sobre l'autopista. Fem els darrers kilòmetres ja bastant cansats, apretant per agafar el tren que s'ens escapa per pocs minuts.