Aquest cap de setmana m'he comprat unes Vasque. Feia atemps que em mirava aquesta marca, el meu germa le sutilitza noramlament i en parlava bé. Al Carles Ventura li vaig recomanar i es va comprar fa un temps unes Blur i com que tenien bona pinta i deia que li anaven tant bé, aleshores finalment m'he decidit. Buscava quelcom no tan 'dur' com les Salomon XA Pro, que van molt bé (n'he tingut dos parells) però resulten força dures i em maxaquen els dits petits en marxes llargues. A veure com anirà, de moment ja he fet algun rodatge i tenen bona pinta. Son unes Blur igualetes que les del Carles.

Bé, com estava previst ja ens hem tornat a enbolicar en un altre 'marxeta', aquest cop però tenim previst complir amb les famílies el diumenge i decidim fer 'solsament' els primers 50 kilòmetres i abandonar de matinada per anar a dormir a casa.

Com que soc una mica 'pupes' passo tota la setmana amb Frenadol a tope i a més el dijous després d'un viatge de feina estressant m'agafa una lumbàlgia i evidentment pel dissabte no ho tinc solucionat malgrat fer bondat. Però com bon catalanet, ho tinc pagat i jo cap allà amb uns quants calmants a sobre.

Amb el Carles deixem a mitja tarda un cotxe a Puig-reig i un altre a Navàs. Tan bon punt donen la sortida comencem a córrer, semblem bons i tot !, i ens situem en el grup del capdavant, tots 'frikis' que van a sac en un llarg passeig de 8o kilòmetres.

Tal com ens hem proposat, fem corrent totes les baixades i el pla, i a la pujada caminem a un ritme fort. Malgrat que son les 6 de la tarda passades, la calor apreta i suem a tope. Al cap de quelcom més d'una hora arribem a Castelladral (km 10). Com era d'esperar el meu cos no està gaire per la 'labor' i pateixo.

A partir d'aquí forta baixada i després pujada per una llarga vall cap a Valldeperes. La veritat es que vaig a mig gas i el Carles diu que faig mala cara, bé veurem que passa.

Arribem a Valldeperes (km 18) de dia encara i faig un entrepà que em costa de passar, em refredo ràpid i començo a tirar sol mentre el Carles 'pilla' de tot, està fresc com una rosa i s'ho està passant pipa en la seva primera marxa.

Poc després es fa fosc, portem uns 20 kilòmetres i el Carles diu que si abandonem que no passa res, li agreixo el gest però decideixo tirar una mica més a veure què, en el kilòmetre 24, em començo a notar millor, no em feu dir perquè, però en el control de Sant Esteve del Pujol de les Planes (km 27) i després d'un bon 'xute' de coca-cola surto pitant corrents corriol avall. De cop m'he destapat, anem a l'idea i apretem ben fort a les pujades deixant força gent al darrera (clar que nosaltres podem apurar més ja que pleguem abans). El Tolo ens truca cap a les 11 per si cal que faci de cotxe escombra i li dic ja directament que no, que em sembla que ja ha passat el pitjor. A partir d'aquí ens anem empassant kilòmetres a bon ritme sense deixar de córrer quan es pot.

En el control de Sant Miquel de Fenogedell saludo al Quico Soler que està de voluntari, fem una mica de xerrada, i seguim avall. La veritat es que ens ho passem pipa. Malgrat córrer i alguns dubtes, les marques es poden seguir força bé, fa una nit amb molt bona temperatura i amb un cel increïblement estelat, al darrera nostre una llarga linina de llumets marca el camí resseguit. Ens diuen que anem anem al voltant de la posició 48, o sigui zona 'friki'.

Abans del darrer control de Puig-reig el Carles es queixa del genoll, hi ha una baixada molt picada que el fa patir i ho passa malament. Després ve per sorpresa una pujadeta potent de la que ja ens ha avisat el Quico i que ens fa bufar de valent. La baixada al poble torna a ser picada i tècnica i ens porta directes al que serà el darrer control nostre, son les dues i pico de la nit i portem ja més de vuit hores de 'marxeta'. Per un fallo de càlcul el cotxe està exactament a l'altre punta del poble i la gent del pub local ens mirem com a marcians. Estem tocadets però aprofitables i a les tres i pico ja som al llit.

Bona experiència malgrat el patiment inicial que m'ha permès coneixem una mica millor i veure que posant la banya me'n puc ensortir. Sols plegar ja penso que cal venir l'any que ve a fer-la tota. El Carles sembla ben satisfet, ha anat molt bé i calculo que l'embolicarem algun altre cop en aquest tipus de 'excursions'.