A finals d'Agost, amb el Marcel, teníem tres dies per 'gastar' a muntanya i no sabíem gaire que fer-ne. El temps estava molt inestable i ens feia ballar a cada hora entre anar als Ports o a Ordesa, o sigui que hi havien idees ben extremes. Al final, decisió salomònica, anem a la Cerdanya i si peta el temps estem més aprop de casa.

Aleshores recordo que han creat recentment una nova ruta anomenada Ruta dels Estanys Amagats i decidim treure-hi el cap a veure com pinta. Divendres dormim a Queixans, posem el despertador dora, però està núvol i plovent una mica, a les 9 hores està encara pitjor... Anem a fer un mos a Puigcerdà i poc després d'arribar descarrega una tempesta potent, aigua, aigua, llamps, llamps i trons. Al final del matí sembla que aclareix una mica i pugem a Malniu a tantejar el temps i a veure de que va això dels Estanys Amagats.

Pel que sembla l'ha fet molt poca gent ja que no saben gaire com va la mecànica, malgrat que el guarda es també el dels Cortals de l'Ingla i té experiència amb la Cavalls del Vent..., almenys fa un mes ens va marcar el pas a nosaltres... Bé, total, son 73 km sense fer dreceres per a la opció corredors, i uns 3.500m acumulats, va per trams que ja coneixem, però bé... com que estem allà, el dia ha aclarit força i malgrat la hora (son les dues), diem que sortim ja ! I tots correm-hi, ell a fer tràmits i nosaltres a fer motxilla.

La intenció d'entrada es fer Sub24, que encara no s'ha fet mai ens diuen. A les 14:30 sortim a fer el tram nord, una cavalcada de 33 km fins al Refugi dels Estanys de la Pera. Si volem ser-hi a sopar hem de fer-ho amb set hores, o sigui hem d'anar molt a la idea.

Sortim pitant, anem a molt bon ritme, trotant una mica allà a on es pot. En una hora estem a Engorgs, lloc que no coneixia i resulta ser un circ molt guapo, saltem la carena per la Portella d’Engorgs i a sac avall fins la cabana dels Esparvers, en 2:30 hi som. Paradeta i amunt per Vallcivera, lloc que ja coneixia de la recent Marxa del Cap de Rec, passem el port en una hora i paradeta al Refugi de l'Illa. El refugi estar a petar de gent, malgrat no estar guardat. Seguim trotant avall per la magnifica vall del Madriu, hem de apretar per ser a sopar ! sols falten un parell de hores per fer-se fosc. A mitja vall, (no s'acaba mai !) ens desviem cap a la Collada de la Maiana, tram que no coneixia i que em va sorprendre gratament, sobretot el tram del coll, espectacular amb el capvespre, ens trobem bé i apretem tot el que podem. Aquí s'acaben les marques i a buscar-se la vida, girem a l'esquerra en un pal, després del coll i ens surt rodó, mantenim nivell fins a sota el Collet de Sant Vicenç, aquí faig un truc al guarda dels Estanys i li encomano sopar per dos que en mitja hora hi serem !, obrim els frontals al arribar al coll i cap avall fa baixada !

Al refugi ens espera un sopar magnífic, tres plats molt complerts i postres, uff ! Perfecte. Ens canviem de roba, i després d'una hora decidim seguir endavant i provar el Sub24 que es veu molt factible.

Baixem pel GR que conec bé. Plou una miqueta però no molesta massa, aquest tram decidim tallar directes cap a Cap de Rec i saltar-nos la variant turística del mapa. Arribem a cap de Rec a les 0:30, està tot tancat, sense res per marcar ni aigua...una mica cutre aquesta gent malgrat que des de Malniu els van avisar que hi passàvem de nit. Fa una nit molt calorosa i ens tornem a posar roba de curt. El següent tram sort que el coneixia perquè hi ha una zona de prats perdedora, malgrat les marques molt velles del GR i ni una de la de la ruta (punts blaus), Arrivem sense problemes a Viliella a la 1:30, portem 11 hores i això te bona pinta.

Però... volem tallar aquí també un dels trams turístics per la carretera que du al poble, i per fer-ho seguim una miserable marca blava des de el poble i un trencall a pèl a on ens emboliquem en un flanqueig interminable i embrossat que ens porta amunt Vall de la Llosa, o sigui que fatal, fatal. Comencem a perdre temps miserablement i al final hem d'acabar fent el tram turístic fins al Moli, que aquestes hores de la matinada no te ben res de turístic, us ben assegur-ho. Total que de Vilella a Talltendre tardem la friolera de 4:30 hores ! Incloent una paradeta a  Coborriu de la Llosa  per decidir que fèiem, ja que plovia més fort. i paradetes per esbrinar el truco de trams super llargs sense un miserable senyal. O sigui que el bon temps que portàvem se'n va en orris. A Cal Pere Sidro trobem aigua apunt  i el marcador, gràcies companys !! Es fa de dia al arribar a Ordèn. S'agraeix la llum natural un altre cop i apretem el que podem fins a Éller, corrent alguns trams. Ara ja va tot per pista i amb poc interès pel meu gust. Des de Eller intentem seguir el camí original que marca al mapa i un altre cop fiasco, una merda camí, embrossat,  sense marcar i gens clar, al final tallem cap a la pista i seguim així fins Meranges. Ja anem tocadets aquí i ens queda la pujada a Malniu. Fem unes pastes i unes patates roses a Meranges que ens deixen bastant aprofitables i amb ganes guanyem el fort desnivell amb embolicada de regal un altre cop, tot a pèl, ni una marca. Al final tanquem la volta amb 19:45, un temps molt, molt millorable. Crec que sense córrer massa es pot tancar amb unes 15 o 16 hores ben bé.

La ruta es molt interessant en la seva part nord, just el tram Malniu -- Estanys de la Pera, la resta es quasi tot per pista, poc interessant segons el meu gust i si t'enganxa el sol, de ben segur pots quedar ben rostit en aquest llarg tram pel vessant sud i amb pocs arbres.

Tot plegat cal dir que a la ruta li falta madurar i molt, en quan a assistència i marcatges. Nosaltres crec que som dels que normalment ens espavilen força bé sense marques, però en aquest cas crec que s'han passat tres pobles, i mai millor dit !

Sens dubte la combinació Muntanya + Córrer + Família a vegades potser difícil o sacrificat de combinar, però si t'ho montes bé es pot fer amb bons resultats.

Aquest estiu igual que els tres darrers hem estat als Alps, en aquest cas als Dolomites, escenari d'algunes escalades de molt bon record, de quan era 'jovenet'. Des de el '92 que no hi havia tornat i un altre cop m'han tornat a encantar, hem visitat tots plegats alguns dels massissos que recordava Tre Cima, Sassolungo, Catinacio, Sella.. fantàstic !

Estàvem en uns apartaments a Castelroto, just al peu dels Alps de Suisi, o sigui que just a la porta de casa ja podia sortir corrents prats amunt.  Castelroto es un lloc del tot recomanable, d'accés fàcil i molt ben situat.

Em programo tres sortidetes per maxacar ben d'ora i ser esmorzar amb la família. El dilluns per escalfar faig un bonic cim de 2.174 m amb 1.000m+, anomenat Puflatsch, que faig corrent en part la pujada i tota la baixada, és un cim modest però amb una fantàstica vista dels Alpe de Suisi un immens altiplà verd davant del Sassolungo. El dimecres monto el plat fort, un cim de 2.563 que corona la imponent paret del Sciliar, l'anomenat Mt. Petz, que senyoreja imponent just per sobre el poble. Aquí apreto fort, son 1400m+ i quasi 17 kilòmetres a cavall del Sassolungo i el espectacular Catinaccio. En 3:30 faig el circuit amb temps per gaudir d'unes vistes de primera. Finalment el dissabte faig tot corrent (pujada & baixada) un corriol fins un llac per sobre del poble, Marinzen, son 400m+ bastant tiesos.

Els dos primer dies cal dir que ha tocat diana a les 6:00, arribant ben petat i satisfet, just quan els petits es desvetllen, la combinació perfecte !

Avui he tingut una estona per mirar les estadístiques del blog, i he estat content de veure que tenia un parell d'enllaços nous prou interessants, un del Salva Pou i un altre de la gent del Trail UEC Tortosa.

Gràcies companys !