Doncs si, sembla que estic lesionat.

Des de la prova de resistència la setmana passada, que he anat acumulant molèsties fins a aquest dilluns que he he parat. El dimecres vaig anar al fisio i... tensor de la fàscia lata xungo, o sigui el mateix lloc que fa dos anys em va deixar fora de circulació tres mesos (costa de escriure-ho).

El fisio diu que ho hem agafat a temps i després de dues sessions estic una miqueta millor, però ja veurem, jo de mena ja soc força pessimista, i no vull ni pensar en estar parat tant de temps, el fisio somriu quan li dic, però a mi ni gracia.

De moment vaig acumulant mitjons nets de córrer al meu calaix, feia temps que no en veia tants de junts, mal senyal !

Aquesta setmana he complert gairebé els objectius, tot i que el dilluns en la prova d’esforç em vaig espatllar una mica el maluc, concretament la fàscia lata, a on ja aig lesionar-me fa un parell d’anys. La maleïda bici i al anar a tope van ser nefastos.

Tot i així he fet tres tandes de 13 km durant la setmana, incloent el dijous en plan fanàtic amb tot fosc a primera hora del matí i amb frontal (me n’he comprar un de més potent urgentment, el Tikka Plus almenys a mi se'm queda curt)

El divendres faig descans en previsió i dissabte al final, a darrera hora, m’animo i faig 14 km més, els primers 4 km a Navarcles a on per fi trobo la connexió del corriol que puja de Sant Benet fins a dalt de la carena, un corriol fantàstic de quasi 2 km. El dia s’allarga ja i al tornar de Navarcles surto cap a Santpedor a completar km i puc arribar a casa sense frontal passats 20 minuts de les 6 de la tarda !, ja ve millor temps per córrer !

Finalment el diumenge faig la cursa de Moià i tanco la setmana amb 63 km. Dilluns i dimarts descansaré a veure si no se'm complica el tema de la cama, estic una mica preocupat.

Avui a primera hora m'he fet una nova prova d'esforç, a les 8 hores d'un dilluns és una mica sacrificat posar-te a fer exercici de forma que en un curt espai de temps passes d'estar en repòs o 'anar a muerte', uff, m'he despertat de cop.

Feia quasi dos anys de la única prova d'esforç que m'havia fet fins ara. Aleshores va ser poc abans d'anar als Andes a fer cims a gran alçada. En aquests quasi dos anys he millorat força (segons diuen) a nivell d'index muscular (ha augmentat muscle) i a nivell d'index de grassa (ha disminuït força). A partir d'aquí, el tema llindars la veritat es que també han millorat, però no hi dono gaires voltes ja que malgrat se que és important tenir-los en compte per entrenar, en passo bastant (o sigui del tot). De fet l'objectiu principal per mi és fer una bona ullada al cor en situació d'esforç extrem i que em diguin que tot ok, i així ha estat. No és cap garantia de que mai no passarà res, però no hi ha res millor fins ara.

Aquest cop he fet la prova amb bici i m'han quedat les cames força tocades, lo que no ha impedit que al migdia caiguessin els primers 13 km de la setmana. La setmana passada va ser força satisfactoria, no vaig arribar al 66 km previstos per manca de temps, però les sensacions van ser bones. Em vaig quedar a quasi 60 km, destacant una bona sessió de qualitat resseguint les fortes pendents de pujada i baixada a Collbaix i els 22 km del dissabte.

Bé, finalment he tancat un calendari per a la primera meitat de l'any (l'he penjat ja en el lateral del blog). La veritat es que m'ha costat força, cada any hi ha més opcions, però tot plegat estava supeditat per la voluntat de participar a la Marató de Muntanya de Berga, el proper 11 de Maig, un objectiu força ambiciós per a mi.  De totes maneres no m'obsessiono especialment per cap cursa i si en el camí cap aquesta marató no surten les coses bé, doncs a un altre cosa, que n'hi ha moltes.

L'any passat vaig córrer la mitja de Sant Hilari i aquest any vull fer la Marató, que seria la meva primera marató oficial, encara que ja he corregut més enllà dels 42 km en alguna marxa, però mai amb 2000m+ com és el cas. A partir d'aquí veurem com van les sensacions.

En principi havia plantejat un Febrer sense cap prova i mirar de fer la travessa dels Estels del Sud, a Beseit que em fa il·lusió i voldria fer-la en un cap de setmana, comptant divendres tarda, però al calendari hi he apuntat una prova 'comodí' per si no em puc agafar el cap de setmana, que és probable.

He inclòs una prova a França perquè aquest any tinc clar que en vull fer una com a mínim, les diferents revistes franceses que m'han arribat a les meves mans m'han despertat les ganes. El Trail Citadelles te molt bon nom, el lloc és molt bonic i està força aprop de casa. Si he anat bé a Sant Hilari voldria fer la distancia marató i passar del circuit llarg, més que res perquè el tipus d'esforç s'ajusti més al de Berga.

Finalment si els plans es compleixen no voldria faltar a la Marxa pels camins dels Matxos, resseguint el meu estimat trio Bellmunt-Puigsacalm-Cabrera, aquesta es dura, dura i segurament faré la distancia més propera al marató, uns 46 km, sense fer l'opció llarga de 61 km i 3000m+ Aquesta tinc moltes ganes de repetir-la, però em fa por que està tant sols a tres setmanes de la Martó de Berga. Ja veurem.

Finalment he afegit un parell de marxes per després de maig, a on cal destacar sens dubte la nova ultra anomenada La Tramontana. prova que tot just fa uns dies s'ha confirmat i que serà una cursa única a Catalunya, ja que va al 100% per molt alta muntanya durant més de 85 km, entre Vernet (França) i Planoles (Catalunya), una enorme cavalcada tota l'estona per sobre del 2.000 metres. El cantó negatiu es que coincideix amb la Marxa Cap de Rec, que tenia moltes ganes de repetir i que l'any passat em va sortir molt bé.

Bé de moment sols son plans, però per a mi és fonamental tenir una proposta de calendari clara que em motivi, i després si cal m'adapto.

Bé, s'ha acabat l'any i com és tradició cal fer balanç. En general ha estat un molt bon any per mi, essent el primer en que realment m'he pres en serio això de les curses-marxes de muntanya. He corregut més quilòmetres que qualsevol altre any i sols he tingut una petita lesió el passat Març amb un lleuger pinçament de menisc que vaig solucionar força ràpid. La veritat és que en cada cursa-marxa he après alguna cosa interessant i amb aquesta perspectiva m'he decidit a fer un ràpid resum.

La principal conclusió: no hi ha cap cursa-marxa semblant, ni la mateixa d'un any per l'altre. Qualsevol comparació es perdre el temps, començant per el factor meteorològic, n'hi ha de molts altres que sempre se'ns escapen.

He pogut comprovar el que es diu sempre sobre el factor 'coco', que és un tant per cent molt elevat de l'èxit en l'activitat del ultrafons, així ho vaig poder veure al recuperar-me de una lumbàlgia que quasi em fa abandonar a la Marxa Romànica, al superar la duríssima darrera pujada de la Marxa de Cap de Rec o al afrontar els trams finals de llarga, llarga Cavalls del Vent.

També he aprés a tenir cura dels peus i així poder acabar la Berga-Santpedor corrent 50 km i amb els peus com el culet d'un nen. També vaig comprovar un cop més que la calor és un dels meus principals enemics, la suporto molt malament, em va trinxar a la pujada a Cabrera en la Marxa Pels Camins dels Matxos i ho vaig pagar en el tram final.

La Cursa de Barraques em va ensenyar com de miserables em poden quedar les cames si apreto en excés, la darrera baixada per asfalt la vaig haver de caminar ! També he confirmat que caminar-correr de nit és quelcom en que m'hi trobo còmode, aquest any he sumat unes trenta hores d'aquest tipus d'activitat, això sí, em cal un frontal encara més potent si vull córrer segur de que no acabaré per terra.

Finalment valorar que l'alta muntanya és el que m'agrada més sens dubte, en el primer tram de els Estanys Amagats, amb l'amic Marcel, vàrem fer una cavalcada fantàstica de quasi 35 kilòmetres, vam anar ràpids i disfrutant d'una tarda de muntanya ben clara després d'una gran tempesta, essent aquest un dels millors records de l'any.