Setmana tranquila i cap de setmana potent. Durant la setmana fem un parell de sortidetes amb l'Alba en plan tranquil per acabar de preparar la cursa del diumenge. El dijous matí de fosc i plovent, quina moral ! El meu turmell agreix el descans i sembla que li dono el tomb definitivament, espero ja no parlar-ne més.

El cap de setmana decideixo 'recuperar' kilòmetres. Dissabte al matí surto sol a fer 10 km de pista-corriol a ritme alt i a la tarda sortida guapa a la zona de Viladordis amb el Tolo i l'Alba. L'Alba va de conya en terreny muntanyero, s'ho passa pipa fent ca-co. Tot plegat em surten uns 16 km.

Diumenge toca cursa, però em llevo d'hora i faig uns 11 km a la zona de la Suanya amb el Tolo. Molt bona sortida en un dia que es desperta molt clar i fa ressaltar el bonic bosc que acompanya els llargs corriols d'aquesta zona. Arribo justet a casa i l'Alba i els nens ja estan nerviosos, va !, va ! que comença la cursa, la meva primera cursa !. Em dutxo ràpid i al cap de deu minuts i sense estirar ja estic baixant cap al passeig al trote a buscar els pitrallls. Allà ens trobem l'Albert (Malfieten), fem cua plegats tot fent-la petar i ens equipem (xip i pitrall) com a professionals.

A les 10:30 es dona la sortida. Sortim cap al final i anem al nostre aire, aviat m'adono que anem a un ritme molt constant i clarament per sota de l'hora. La pujada dels Dolors (bon nom) li fa 'pupa' a l'Alba, però aguanta bé, recuperem a La Pau i passem els 5 km en 27 minuts i escaix, bé, bé, En el km 6 em diu que s'ho està passant molt bé (anem massa apoc a poc, s'aborreix ?)

Aviat som al riu i tot seguit fem la temuda pujada del Pere III, que es fa millor del que es pensava, km 8, ja ho tenim a prop ! La llarga pujada pel passeig fa pagar peatge, l'Alba apreta les dents i al arribar a l'alçada de la Plaça Espanya, diu quatre coses lletges però endavant ! Donem la volta i salvats ! Tot avall fins l'arribada a on 'tallem' a 54:33, de conya ! Una forta abraçada, ha estat genial ! La setmana que ve farà la del Pont de Vilomara amb una amiga, què fanàtica !

L'Albert ja no el veiem més però fa un bon temps de 43:20. Felicitats, i més sabent el que ens estressen 10 km en asfalt als muntanyeros. Jo tanco la setmana amb 50 km, 36 km al cap de setmana que em resulten força còmodes.

Per tancar aquest bon diumenge, a la tarda fem una volta per la sèquia amb l'Alba i els nanos, concretament per el tram de La Sala, el millor i ben solitari. Mirem d'aprofitar els darrers ratjos de calor d'una tarda amb un temps excepcional.

Dit i fet. Dilluns passat, tal com comentava en l’anterior entrada, em vaig engrescar amb el tema del PR129 a la zona de Sant Julià de Cerdanyola, al Catllaràs. Així doncs el passat dissabte m’hi vaig acostar. Vaig anar-hi tot sol i com que tenia el temps limitat vaig decidir tastar un tros del recorregut, però sortint des de Malanyeu, tot fent al complert la Serra del Mill.

A trenc d’alba arribo a Malanyeu desprès de passar algun boletaire matiner a la costeruda carretera d’accés al poble. Fa un dia gris i ple de boira als cims.

La primera part del recorregut va per pista i la conec força bé de quan venia a escalar aquí, fa molts anys enrere. Vaig al trote lleuger fins sota l’Estimbador, un penyasegat amb un conjunt de faigs monumentals al peu, lloc molt interessant i espectacular. Poc després la pista puja forta i passo a ca-co. Aviat entro en corriol per la solana de la Serra del Mill.

El camí no te ni una marca i es molt xulo, intento trobar la pujada directa a la Collada del Tosquer, però no hi ha manera, pujo i baixo varis cops i al final tiro un altre cop amunt pel cami de Falgars, poc marcat i amb balconets amb molt bona vista.

A la carena de la Serra del MIll, connecto ja amb el PR i tiro en direcció oest per uns amplis prats de carena, un tram molt disfruton que desenvoca en una cresteta calcària que ja no em deixarà quasi fins al Mal Pas. El tram es força entretingut, laberíntic a voltes i fins i tot una mica aeri en algun punt, així doncs em maleeixo una mica perquè és un terreny força arriscat pel meu tendre turmell. Aquí tal com em deia el Joan, de correr, res de res.

Abans d’arribar al Mal Pas les vistes sobre el Cingle de la Rota son espectaculars i la boira per sort disimula la central tèrmica de Cercs. La tornada la faig pel Mal Pas, tram molt interessant i salvatge pel peu de la cinglera que porta a la Creueta, lloc que malgrat la tosca creu de fusta sembla que no es gaire popular.

La baixada segueix per una zona de bosc fantàstica que desemboca a la Solaneta, el tram final l'improviso ja fora del PR tot recordant la baixada de la paret del Devesó que seguiem ara ja fa 15 anys quan equipavem la via Stoc de Coc.

Tot plegat surten 12 km muntanyeros en una volta molt interessant. Poc abans d’arribar a Malanyeu m’ha trucat l’Alba dient que a Manresa plovia, o sigui que la sortida en bici amb els nens no podrà ser, així que dic que m’agafo prorroga.

Esmorzo com un senyor a Ca l’Anglada (Malanyeu) i decideixo anar fins La Nou per la petita carretera que uneix els dos nuclis. Vull controlar la zona d’Espades que connecta la cinglera de la Tor amb el Sobrepuny. Quan aparco el cotxe està plovent a sac, però la motivació sembla que actua d’impermeable, o sigui que tiro amunt encara que aviat estic ben xop, però ni cas, és agradable ja que no fa gens de fred.

Pujo fin al casalot de les Espades i no m’en surto per trobar el corriol que travessa l’esmolada cresta de les Espades per la part de dalt, com a compensació vaig fins l’inici de la pujada al Sobrepuny pel nord.

Tot plegat 5 km adicionals que m’ajuden a tancar una matinal per xupar-hi els dits.

A la tarda, ben dinat porto al Oriol a cataquesi a Viladordis (Manresa), i mentres ens ‘esperem’ a que sorti, fem 6 kilmetrets més força muntanyers amb el Tolo. Aguanto bé i tanco un dia molt complert de 23 km en tres ‘etapes’. El peu una mica com un 'botijo' al vespre, però controlat.

Bueno, bueno, molt bona setmana al final ja que aconseguit acumular 43 km. Dia de córrer, dia descans, i així anar fent fins aquest cap de setmana que he fet 23 km entre ahir i avui.

Tot plegat molt més del que em podia esperar. El turmell m'ha respectat (tot i que s'infla al final de l'activitat) i les cames malgrat el 'paron' també molt bé. O sigui que sembla que podré anar acumulant kilòmetres de cara a la Berga-Santpedor si tot segueix igual.

El més divertit va ser el dijous passat quan vaig apurar massa el dia. Després de travessar un torrent em vaig veure sorprès per un enorme porc senglar quan faltava ben poc perquè ja no es veigués un 'pijo'. El tio era una mole de més quilos que jo i des de uns 20 de metres em mirava i esbufegava amb cara de pocs amics.

Suposo que l'escena sense so, perd molt, però aquells esbufecs i el fet que en comptes de sortir corrents s'em va encarar, van fer que apart de perdre la mitja de temps també perdés de forma temporal i molt lleugerament la meva masculinitat. Vaig suposar que hi tenia la 'canalla' a prop, i efectivament va ser així.

Després de espantar-lo i que marxes molt cabrejat vaig sorprendre a sotavent la prole, o sigui que a la 'mami' senglar tampoc li va molar el tema i després de posar-se 'tontorrona' vaig aconseguir que tots sortisin fugint a una velocitat que més voldria jo.

Per altre part també va ser positiu que amb l'Alba ens inscribissim als propers 10 km Urbans de Manresa, em fa molta illusió acompanyar-la en el seu debut.

Finalment comentar que amb la sortida d'avui amb el Tolo, el Carles i el Dani per la zona de la Sala a l'acèquia, un divertida errada de tots plegats sobre el càlcul exacte de la sortida dels sol ens ha tingut voltant com uns babaus pel polígon de Sallent a les 7 del matí, fins que finalment a les 7:30 ha estat possible entrar al GR4 i veure una mica a on trepitjàvem. L'esmorzar com sempre ho ha compensat tot, je, je.

Bé, doncs ja està. Ja va passar. La I Cursa de Muntanya Barraques de Vinya ja és història, una història agradable malgrat la feinada i els nervis.

Com a bons novatos es pot dir que és força millorable, però per altre part va ser molt gratificant la massiva assitència i les felicitacions de la gent, especialment per mi les que es referien a l'itinerari, al que hi vaig dedicar moltes hores aquest passat hivern.

Em va complaure molt tenir l'ocasió de seguir de bon matí la cursa en quatre punts diferents i veure la gent en 'acció' sobre el terreny i pasant-s'ho bé, va ser un gran moment.

Des d'aquest modest blog vull agrair a tots els que vàreu donar suport a la cursa, evidentment als comapnys de l'Associació i especialment a la meva familia, als companys Isma, Albert i Luigi que varen poder tastar de primera ma el terreny, i al Tolo amb la seva inestimable ajuda marcant i desmarcant tot el cap de setmana.

Han quedat ganes per l'any que ve, de fet masses potser, ja que al sopar de cloenda d'ahir se'm va escapar... i una marató ? o millor encara, una ultra de 50 km agafant la zona de Sant Llorenç del Munt..., seria única a Catalunya després de la malaurada Tramuntana. Bé, passet a passet que n'hem d'apendre molt encara, aquesta és la veritat.

Gràcies a tots.

Per imatges, classificacions... aneu a www.barraquesdevinya.com