Berga-Santpedor 55 km | 2.670 m acumulats
Després d'una setmana molt fluixeta (10 km) per culpa del final del refredat i de les meves cervicals (Sí, soc un pupes, ja ho sé), el cap de setmana es presentava incert. Tot i els dubtes, diumenge a les 6 del matí ja estàvem a Santpedor per pujar amb autocar cap a Berga. Aquest any érem una bona colla, començant per l'Alba, que va fanàtica i volia tastar tirada llarga, també ve el Carles i la seva dona, l'Ana, el Marcel, el Xavier i un company del Marcel, el David. O sigui que a l'autocar ens posem ben bé al final, en zona folloneros, encara que més aviat la gent dormita...
Un cop a Berga i per culpa d'uns problemes amb les inscripcions sortim tota la colla tard, però com que és una prova que es cronometra perfectament amb codi de barres, cap problema. De fet encara millor ja que així fem poc tros de fosc. Avui hi ha diferents estratègies, l'Alba vol provar de fer els 17 km fins Casserres corrents, jo l'acompanyaré i després veuré que faig, el Carles i l'Ana aniran combinant correr-caminar, el David surt a sac, és un fiera que ja l'ha fet ja amb 5:30, i el Marcel i el Xavier van corrents just davant nostre en plan de passar força via.
Agafem un ritme còmode i sols caminem a les pujades més fortes, la resta a un trote força alegre. El tram de Berga a Caserres és el més maco segons el meu parer i és a on hi ha més quantitat de corriols, sense arribar mai a ser tècnic, molt còmode. En un moment donat l'Alba em demana. - Que portem, 7 kilòmetres ? Jo dic, no !, 11 kilòmetres ja, o sigui que ja has superat la barrera dels 10 km, felicitats ! Aquest tram és molt agradable i passa ràpid, a estones coincidim amb el Marcel i el Xavier, i prop de Casserres ells ja tiren força més endavant. Finalment arribem al poble i l'Alba no s'ho creu, 17 km i 2 hores justes de trail sense problemes, perfecte !
A partir de Casserres tiro sol, em veig bé i amb forces per apretar. L'Alba espera el Carles i l'Ana, aniran plegats caminant fins Viver a on les noies tenen un cotxe per tornar a casa despres de fer 'sols' els primers 30 km de la cursa. Faig un truc al Marcel i em diu que han anat menjant la botifarra tranquil.lament tot caminant i que aviat els atraparé, i un be negre ! És un picat, i ell i el Xavier diguem que han fet una sobretaula curta i estan tirant fort, jo la botifarra ni veure-la. Em costa la friolera de 8 kilòmetres atrapar-los, tot i que vaig a un ritme alt, tot passant forces corredors. El tram de la riera amb el corriol a vora d'aigua és un altre part del recorregut a destacar sens dubte, genial. Vaig a pinyó i m'ho passo pipa.
Els atrapo a les fortes pujades abans de Viver, fem un tram plegats, però com que ja venia enbalat, aviat em desmarco en la forta pujada final a Viver tot dient que ens veiem al control. Just quan el terreny s'aplana em trobo al David que va tranquillament caminant. Eeeep que ha passat ? Em diu que esta literalment fos, trencat... Em sap greu, segueixo al meu ritme i arribo a Viver (Km 29). Reposto a conciència i estiro, però sense perdre massa temps, quan arriben els companys jo ja estic sortint i aquí ens separem definitivament.
Faig el fort desnivell final fins al cap de la serra i connecto amb la llarguíssima i una mica pesada pista fins Sant Cugat. Com que se el que ve, m'endollo al MP3 i començo amb algunes peces amb força marxa, genial ! La musica em porta a un ritme alt que puc mantenir, sembla que funciona l'invent ! Mai corro amb música. En aquest tram d'uns 9 km vaig molt sol, passo a dos o tres corredors, un dels quals, que ja sols camina, em dona l'anècdota del dia: el passo i al cap de dos o tres km de pujada em passa un jeep i en baixa al tio tot dient: - Ha estat fàcil aquest tros. I es posa a córrer al meu costat just quan comença la baixada !, sort que va força petat i el deixo enrere aviat, quin morro !
A Sant Cugat (Km 38) pràcticament no paro, Vilaredes està aprop i prefereixo tirar després de tastar una mica de meló bonissim. Em trobo molt bé, excepte els isquios que m'estan fent una mica la punyeta, la resta fins al següent control, de pur tràmit, fins al mític Km 42. El dia segueix mig emboirat, proporcionant una temperatura ideal per córrer.
A Vilaredes omplo el bidonet i amunt !, l'objectiu de les 6 hores ja el veig difícil, però potser..6:15 ? La llarga pujada a la torre de Castellnou fa pupa a aquestes alçades. Puc córrer bona part i passo a cinc o sis corredors més fins que finalment arriba l'esperada baixada per pista, que curiosament és una de les més tècniques, plena de rocs en la part final just abans de Castellnou.
A Castellnou faig estiraments de isquios i menjo uns talls de taronja, i... avall corrents. El tram després de la carretera és criminal, un fals pla molt llarg i tope 'killer' que fa mal a aquestes alçades. Kilòmetre 51, s'ha acabat el calvari, baixada i força pla fins al final, recorro al bonic nucli antic de Santpedor i entro a la plaça amb molta gent animant i tancant el circuit en 6:18. Supercontent i força sencer malgrat els darrers dos kilòmetres que m'he pres molt a pit i a on he patit de valent.
Quedo en la posició 17, just al costat de la Marta Roca, el Josep Artiguas, la Xesca Sala..., quelcom que em dona encara més moral i em satisfà especialment despres d'aquests darrers dies de dubtes. El Marcel tanca el circuit en 7:06, i li fem una gran ovació quan arriba, molt bon temps vist el poquissim que entrena, el Xavier el segueix una mitja hora més tard. El Carles fa el tram de Viver-Santpedor corrents en 3:15, molt bon temps també, felicitats a tots ! Ha estat una cursa ben divertida.
Què vols trobar ?