S’estan veient les entrades del '12/2008' | Veure totes les entrades
|
|
diumenge, 28 / desembre / 2008 15:11
Resumeixo les dues darreres setmanes d'esforços en un sol post, quan més vacances pitjor de temps ! Setmana del 15 al 21 de DesembreTenia intenció de afluixar una mica i fer 60 km més o menys, i com sempre passa que fas plans i a sobre els divulgues, doncs res de res. El dilluns m'ataca un mal de coll important i tot seguit mocs, mocs i molts més mocs, un desastre. Estic en plan 'baby mocosete' fins al divendres tarda, moment en que passo de tot i decidim escapant-se amb l'Alba a Collbaix, a on fem un dels circuits corriolers en plan tranqui, la baixada de la muntanya està feta un fàstic amb tones de fang. La sortideta em torna a posar pel bon camí malgrat que no he fet net ni molt menys. Dissabte 10 km trotons amb males sensacions encara.  Companys de viatge. Diumenge el Tolo proposa fer una mitja marató a l'antiga carretera de Rajadell, un lloc ideal per aquests menesters i llogicament sense fang ! El Carles i jo diem síii, ens anirà bé de cara a Sitges, i vinga cap allà. L'anada fins Rajadell la fem tranqui tots tres tot xerrant, el dia està super emboirat i fa molt fred. A la tornada el Carles i jo ens despengem molt animats amb uns ritmes molt alts, en vistes a la Mitja de Sitges. Uff quin patiment, ja no ho recordava, a estones anem a 3:40, quelcom del tot agònic per mi, a la part final em despenjo endavant mantenenint el 4:00 a pinyó i rumiant perquè m'he apuntat a Sitges, potser una agonia si m'animo a apretar ! Al final tanco la setmana amb sols 34 km. Setmana del 21 al 28 de DesembreDilluns tornem amb l'Alba al circuit de fang (cada cop està pitjor) i fem 13 km a la zona habitual al nord de Manresa. Dimarts fem la sortida de muntanya que teníem programada amb l' Albert, ell no ha estat mai corrent a la zona nord de Berga i decidim fer un circuit clàssic que a mi m'agrada molt: Berga-Figuerassa-Corbera-Serra de Queralt-Berga. Sortim molt d'hora al matí i fem la pujada a la Figuerassa a molt bon ritme, l'inversió tèrmica es acollonant i aviat anem lleugers de roba. La baixada es presenta amb força neu a l'obaga i cal anar en compte, el tram fins Espinalbet està de conya i passem via.  L'Albert baixant de Corbera. La pujada a la Serra de Queralt totalment a l'obaga es fa una mica pesada per la quantitat de neu que ens fa fer forces equilibris. Quan lliguem el corriol de la solana ens ho passem pipa, aquest tram és molt guapo i apretem fort fins al santuari. El tram final fins el cotxe com sempre pesadet degut al camí empedrat. En total 14 km, 2:30 i 1000 m positius. L' Albert fa pinta de voler repetir algun altre dia per la zona, perfecte !  Serra de Queralt amb el Picancel al fons. Descanso un parell de dies malgrat que per ganes seguiria sortint, però m'he imposat que toca recuperació. Divendres fem 10 km amb l'Alba, plovent i llogicament encara amb més fang ! Som els únics corredors per la zona el dia de Sant Esteve. Ja començo estar fart del fang, tardem la friolera de1:06 en fer el nostre circuit habitual de 10 km, està el terreny que fa pena. Dissabte decideixo passar-me a l'asfalt (oblidar el fang) i fer quelcom de qualitat. La idea és pujar a Sant Mateu de Bages des de Callús, circuit molt recomanable ja que es una pujada continuada de 6 km ideal per fer cames i per una carretera gairebé sense circulació. Surto super tard i començo a les 16:40 amb un frontal a la ma. Just al començar no plou i per tant no em sento gaire miserable. Aviat agafo ritme i m'ho passo bé, encara que deu ni-do la pujadeta. Al arribar a Sant Mateu miro de reüll el senyal de 6 km i... tiro endavant, passo el 7, passo el 8 ... es va fent fosc i plou quelcom però és d'aquells dies que no pararies, i com que tinc frontal...al final em proposo arribar a dalt de la serra de Castelltallat, puja i puja i estic ben sol. Al km 10 plou més fort i es gairebé fosc i malgrat que queda poc decideixo tallar al 10,500 i així almenys tornar a casa amb mitja marató. Connecto el frontal i avall ! Baixo a ritme alt enmig de la foscor i la pluja, i ni una ànima, un moment màgic sens dubte. O sigui que sense programar-ho torno a casa amb 21 km i ben satisfet.  L'Alba baixant de Sant Mateu de Bages. Avui diumenge l'Alba s'ha engrescat amb l'historieta meva d'ahir a Sant Mateu i hi tornem plegats, fem la pujada fins al poble. L'Alba mai ha fet una pujada tant llarga i continuada, però puja molt bé. Per variar la pluja ens acompanya a la baixada i tanquem el dia amb 12 km més, que fan per mi una setmana de 70 km amb alguna sortida de qualitat i molt satisfet.
|
|
|
diumenge, 14 / desembre / 2008 14:39
Avui hem fet amb l'Alba la Cursa per la Vida (5 km) a Manresa. En principi teníem previst fer la Santa Barbara Race a Súria, una cursa mig muntanyera de 12 km que es veia interessant, però el seny s'ha imposat, i a benefici del genoll de l'Alba ha decidit fer bondat. Jo he arribat calentet a la sortida ja que a primer hora del matí ens hem fotut un bon tute amb el Carles a Collbaix, fent circuit corrioler de 10 km amb tres pujades a la muntanya.
Poc abans de començar hem tingut l'agradable sorpresa de trobar al Isma, que avui feia debut després de un bon temps de respòs degut al genoll. He sortit tranqui amb l'Isma. L'Alba ja l'hem perdut pel davant amb unes amigues, encara que per la meitat l'atrapem i després anem fent plegats fins l'arribada a on entrem amb 24:11. Sembla que l'Isma s'ha trobat força bé, felicitats !
Al final ha estat una setmana força aprofitada, comptant la sortida de dilluns fent la Terrassa-Manresa, sumo 76 km en total, una carga força interessant per mi. M'he trobat la mar de bé, excepte els bessons una mica carragadets. Divendres vaig fer 20 kilòmetres, dissabte 6 de muntanya a Viladordis amb l'Alba i avui diumenge 15 km en total. La setmana que ve tinc previst afluixar una mica, però mentres em trobi còmode miraré d'arribar als 60 km i així anar consolidant càrregues més altes poc a poc.
|
|
|
dimarts, 9 / desembre / 2008 20:07
Bé, ja em tatxat un dels projectes que teníem al llistat. Divendres al vespre sortim el Carles, el Tolo, jo i les respectives senyores a sopar, i el Carles diu de fer dilluns Terrassa-Manresa pel camí ral, quelcom que ja havíem comentat en alguna de les visites fetes a la poc concorreguda Serra de l'Obac. Aquest camí ral té un traçat i una història molt interessant i com a mostra una mica de descripció via Google: " Al llarg del trajecte es van haver de construir hostals on els viatgers i els animals poguessin reposar i recuperar forces. En aquests hostals, com sol succeir on hi ha molt trànsit de forasters, s'hi podia trobar gent de tota mena: comerciants, militars, aventurers, traginers, pinxos, cambreres alegres, bandolers, etc. No hi faltava la gresca, la disbauxa, els negocis, els enganys, les estafes i els robatoris."
Bé, malauradament no vàrem veure ni cambreres alegres ni disbauxa però si un interessant camí que recorre tota l'estona el fil de la llarguíssima i feréstega carena des de Castellsepera, en el cor de l'Obac, fins al Pont de Vilomara. Gairebé 15 kilòmetres de corriols de muntanya tota l'estona a cavall de dues vessants. A les 6 del matí agafem la Renfe cap a Terrassa. Al tren anem nosaltres i el maquinista... El Tolo porta una mica de morrinya, que si tant d'hora, que és de molt de nit... el Carles i jo aprofitem el viatge per enfotren's una mica. Al arribar a Terrassa procurem buscar ràpidament un bar perquè el Tolo paeixi una mica millor el 'madrugón'. Després d'un cafè en llet, un caraja (Carles !) i unes magdalenes la cosa ja pinta millor i sortim al trote cap a la carretera de Rellinars. Travessem encara de nit les obres de la nova autovia nord i sorprenentment aviat entrem ja en zona de muntanya guapa. Poc a poc comença ha haver-hi quelcom de claror i tanquem el frontal. Els bonics corriols en forta pujada es succeïxen fins que un tros de pista ens porta a connectar amb un tram de la Matagalls-Montserrat. Deixem ben aviat la MM i la Torrota de l'Obac a l'esquerra i seguim per fortes pendents fins a un pou de glaç molt ben conservat. A partir d'aquí entrem ja en plena muntanya, envoltats de grans penyals. Resseguim llargs corriols perfectes per córrer i amb unes bones vistes sobre la Roca Salvatge i les seves feréstegues canals. Enllacem amb el camí ral al Coll Estret i poc després travessem per sota la mole rocosa del Castellsepera. Després de 600 m de desnivell de pujada connectem amb el GR5, punt a on comença una part més còmode del itinerari. Aquest tram és molt agradable, es pot fer del tot corrents i passem via per kilòmetres i kilòmetres de corriol que ens porten als Hostalets del Daví, un dels antics hostals del camí, ara abandonat i situat en un lloc ben solitari. Seguim per la llarga carena al trote fins al conjunt de Vallhonesta, un dels grans hostals del trajecte i amb una gran infraestructura encara visitable de dipòsits, cavallerisses, ermita, tines, l'amplia era... El conjunt va ser habitat fins el 1940. Des de Vallhonesta baixem per el GR4 per un tram molt tècnic de corriol fins al Pont de Vilomara. Resistim la temptació d'entrar a algun bar i travessem ràpid el LLobregat pel pont romànic. De seguida enfilem la forta pujada per PR cap a Viladordis i aprofitem per visitar amb el Carles la Roca Foradada, un indret molt poc conegut amb un pont de roca espectacular que es pot travessar per sobre sinó tens vertigen. Finalment com que anem justos de temps decidim travessar Manresa en comptes de donar la volta cap al nord per camins. Al entrar al nucli antic fem parada i fonda a l'únic bar que se'ns acudeix que no faran ús el dret d'admisió, la Bodega Andaluza, lloc castís a on ens polim unes tapes d'escàndol després de 35 kilòmetres molt, molt recomanables. Deixó el track aquí sota. Existeix un mapa de l'Aplina que cobreix tota la Serra de l'Obac.
|
|
|
dimecres, 3 / desembre / 2008 12:56
Fa poc vaig veure una peli anomenada Bella, una pellícula d'aquests 'menors' que em va agradar moltissim i que comença dient 'Si quieres hacer sonreir a Dios, explicale tus planes'. Bé, no se si faré riure a Déu, o al destí o a qui sigui que governi aquest tinglado, però com cada any he fet una mica de plans per el primer trimestre del 2009, plans que han de ajudar amb la motivació i que després es concretaran com millor es pugui. L'objectiu principal és seguir fent el que més m'agrada, curses de ultrafons de hores i hores de pencar. Recentment he descobert un nou repte molt interessant i que m'he marcat com objectiu top del primer semestre del 2009, es tracta del Ultra Trail d'Andorra, una volta complerta al país de les muntanyes de 105 Km i 7.700m positius que tindrà lloc la primera setmana de Juliol. O sigui que proporcionalment a la distància-desnivell del UTMB per exemple és més 'heavy', potser soc massa ambiciós... Sembla d'entrada que no és un parany com ha estat malauradament la Ultra Tramuntana aquest any. Les inscripcions per el Ultra Trail d'Andorra comencen a finals de Gener i caldrà anar amb compte ja que pels foros sembla que hi haurà molta gent amb el ratolí ben esmolat. El calendari previst pel primer trimestre és el següent. Sí, vull provar al menys un cop com estic en asfalt, a Sitges tinc el meu RP amb 1:35 hores, de fa dos anys. La vaig fer el Gener passat i està força bé i prop de casa, potser la faig amb l'Alba.
L'any passat ja tenia ganes de fer quelcom a França i una lesió em va impedir estar a Citadelles a on ja estava inscrit. Aquesta es veu interessant i aprop, a la zona de Narbonne. Si algú s'anima, ja sabeu.
Aquest any com a novetat hi ha marató, i aquí la cosa ja pica més, el segell Vall del Congost és sinònim de qualitat. Massa aprop de la Marató, però sino ens hem maxacat gaire al Congost... Ja, ja, ja, ja ! (segur que és Déu...)
|
|
|
dimarts, 2 / desembre / 2008 07:47
La setmana passada em vaig dedicar a jugar una estona amb el Garmin i amb la API de programació de Google Maps. Finalment vaig solucionar d'una vegada els problemes de connexió entre el Garmin i el meu portàtil i per tant ja puc descarregar els tracks un altre cop. Apart ara els puc publicar sense problemes després de superar també 'problemillas' amb el blog, que com que es fet a 'casa' no em puc queixar a ningú. Deixo aquí el track de la sortida de fa tres setmanes amb el Luigi a la zona de l'Alta Garrotxa.
|
|
|
dilluns, 1 / desembre / 2008 17:02
Dissabte sortida sense grans pretensions, però que surt rodona. Voliem tastar neu, bé, concretament la nevada que s'anunciava per dissabte i sols teníem unes horetes. O sigui que amb el Tolo ens decidim per Peguera, així també ell coneixerà la zona del poble a on no hi ha estat mai encara. Aparquem a dalt l'estació a on hi han tres dits de neu pols. Jo tinc ganes d'anar tranquil però el Tolo surt a sac corrents pista avall. La veritat és que la neu està en perfectes condicions per córrer i m'animo. Connectem amb el PR i ben aviat som en els grans plans abans del poble. Hem sortit que queien quatre volves, però ara està caient una nevada molt forta amb vent a estones. Decidim pujar per la mítica baga de Peguera (recorregut Marató de Muntanya de Berga). La veritat és que anant fresc és veu molt diferent, però no li perdem el respecte. Guanyem alçada ràpidament i a voltes hem d'anar amb cura a seguir el bon camí ja que en algun lloc ja tenim un bon pamet de mantell blanc. Des de dalt baixem al trote vigilant de no caure i aviat som en una zona de plans a on em desoriento una mica degut a la neu punyent que pica amb força als ulls amb la ventada. Finalment lliguem el camí i tanquem la sortida enmig de la boira. Tot plegat unes dues horetes de bona activitat i a les 12 a casa.
|
|