Via el
blog de Malfieten
m'assabento de una cursa 'rural' que te bona pinta i a prop de Manresa, es tracta de la
I Cursa Atlètica Rural de Torà
, de 10 km, llàstima que sigui el 30 de Març i coincideixi amb la
I Cursa de Muntanya de Manresa, però pot ser una bona alternativa si no estem per mitges maratons de muntanya llavors.
Si visiteu el nucli antic de Torà veureu que està força bé, sobretot amb l'expectativa que tens al passar per la carretera cap a Pons, que és baixa, almenys per mi.
M'agrada la denominació de 'rural', és autèntica, tal com la fan servir també a Casserres, Gironella i a Puig-reig en la seva triangular de mitges maratons rurals del baix berguedà, que per cert també
el 30 de Març hi ha la de Caserres
Fa poc han sortit publicades una sèrie de noves guies de varis GR de Catalunya, bé, en alguns casos podríem dir actualitzacions ja que existien antigues edicions que mai em vaig atrevir a comprar per lo obsoletes que semblaven.
A principis de mes vaig comprar a Altair el recull que contempla el GR4, GR176, GR5, GR179 i GR241. Aquesta edició tenia més bona pinta, sense que fos per tirar coets, manca de desnivells acumulats, indicacions clares sobre fonts…. Bé, en tot cas el meu interès principal era el GR4 i també el GR176 de Navàs a Navàs.
Del GR4 (Puigcerdà-Montserrat) he fet ja bona part corrents en diferents dies, concretament els trams de Santa Maria de Merles a Sant Vicenç de Castellet, de vegades sol, de vegades acompanyat, però sempre amb la idea a llarg plaç de fer-lo tot d’una tirada (caminant, corrents i com pugui), bé tot plegat ‘quan sigui gran’. Apart de que per motius pràctics el GR4 és un bon objectiu per mi: passa prop de casa i és fàcilment accessible a través de l'eix del Llobregat. També te l’interès de ser un itinerari força atractiu paisatgisticament i tenir una longitud de uns 170 km que equivalen casi exactament a 100 milles, que és la distància ultra estàndard fora d'aquest país. Bé, de moment és tant sols combustible per a la motivació al més llarg plaç. Espero però ben aviat poder afegir algun altre tram nou, segurament Borredà-Santa Maria de Merlés.
Precisament dijous era festa a Manresa i amb la família ens vàrem acostar a La Quar (per on passa el GR4). El darrer dia que havíem estat per aquesta zona ens vàrem quedar amb ganes de visitar el Santuari de la Quar i sobretot la Portella, i la veritat és que va valdre força la pena. Especialment interessant em va semblar La Portella, amb el seu enorme monestir enmig d’una vall ben bonica i solitària
Vàrem menjar uns bocates al cim de la Quar i a la tarda, al tornar, vaig fer corrents el tram del GR4 de Sant Maurici de la Quar a Sagàs, tram curtet de 4km i pico però que em va semblar la gloria, solitud absoluta, cami-corriol genial i llum de capvespre. Al arribar a Sagàs els nanos ja estaven a mig partit i vàrem conclure la tarda amb un bona tanda de xuts i 'regates' en l'ampli camp que tenen en aquest bonic lloc.
Avui he vist que hi ha quelcom més de info sobre aquesta prova que te molt bona pinta. Concretament hi ha un nou PDF
amb tota la logística, i tot plegat sembla molt ben pensat i preparat.
El més important és que les inscripcions comencen el 1 de Març i crec
que per l'ambientillo que hi ha als foros sembla que hi hauran pinyes. El limit és de 500 corredors, però tenint en compte que n'hi ha d'haver per Francesos, Catalanets i altres. O sigui que jo per si les mosques el 1 de Març estaré amb el ratolí afilat i apunt per apuntar-m'hi.
Crec que és un repte superinteressant,
per recorregut, longitud, logística i alçada en que es desenvolupa i si
la munten bé segur que serà sonada. Llàstima que coincideixi amb la de Cap de Rec que en tinc molt bon record.
Per altre part avui he vist que les
inscripcions de la Marxa dels Castells de la Segarra ja s'han tancat,
doncs casi que millor ja que tenia certes temptacions, malgrat que no
crec que em convingui.
Després de la Marxa del Montserratí he fet nou dies seguits de descans absolut, cada dia que passava estava més orgullós de mi mateix per aguantar un dia més quietet i no caure a la tentació de sortir a trotar.
L’objectiu era intentar fer net del problemilla del maluc, un cop ja descartat poder anar a la Marató de Muntanya de Sant Hilari Sacalm, quelcom que m’ha costat força de assumir. En tenia moltes ganes i era el primer objectiu fort de la temporada (avui l’he tret ja del calendari del blog, sniiif.)
L’aproximació aquest cop és tornar a començar més a poc a poc, així doncs ahir 3 kilòmetres per començar i avui quelcom més de 4 kilòmetres, paset a paset.
Vía el meu blog USA favorit http://runtrails.blogspot.com/ veig aquest video d'un anunci molt bo de Flora de gent petada 'el dia despues'; us veieu reflexats en algú d'ells ?, jo sí !
En la passada edició de la Marató de Muntanya de Berga (vaig anar-hi d'oient) vaig tenir l'ocasió de comprar un parell d'aquests peculiars mitjons, fins llavors sols els havia vist a la publicitat que en fan - i força - a la revista Trail Runner dels USA, a la que estic subscrit (sí, ja se una mica friki, però això ja en parlaré un altre dia). Actualment em consta que ja es venen en forces botigues especialitzades de Barcelona.
Els mitjons els vaig provar a la cursa d'Alpens i la veritat és que no vaig trobar cap diferencia, al contrari com que no hi estava acostumat, trobava certa pressió el els 'colls' dels dits, lloc a on amb un mitjó normal no hi ha teixit que apreti. Després els vaig provar poc més, ja que sempre vaig amb preses i colocar els ditets un a un té la seva gràcia (les ungles curtes of course), igualment mai he patit gaire de llagues entre dits i per tant no els hi veia gaire l'amortització.
Tot plegat fins aquesta tardor que en que després de córrer la Berga-Santpedor em va sortir una durissia molesta en un dit i aleshores sí, sempre que podia me'ls posava i m'anaven de conya, la durissia no em molestava i em vaig habituar al tacte. De fet m'hi acostumat força i m'agraden, el extra de movilitat que tenen els dits es agradable i els segueixo portant malgrat que la durissia és casi historia, de fet estava pensant comprar un parell més. Tot i així els hauria de provar en una cursa o marxa de les llargues per acabar d'homologar l'invent.
Molt bona cursa la del diumenge a Esparreguera, almenys per mi. Ben muntada i un recorregut que va saber treure bon partit al terreny, resseguint una bona quantitat de corriols força xulos. Bàsicament hi havia un primera baixada curta i després dues grans pujades amb les respectives baixades, especialment dreta i llarga la primera baixada, tota casi per pista.
Em va agradar sobretot la pujada a Collbató per el llarg corriol que ressegueix el torrent i el tros inicial del GR de Collbató a Esparreguera.
Personalment em vaig aproximar a la cursa amb dubtes, ja que encara no havia fet net de la recent lesió, però dec ser una mica pupes ja que la cursa em va anar força bé excepte a les baixades més fortes per pista a on vaig haver de afluixar quelcom ja que el maluc esquerra em cantava.
A les pujades vaig anar aguantant bé el ritme, suposo que gracies el descans d'aquestes dues darreres setmanes que em va reportar unes cames més 'fresques'. Vaig sortir molt conservador i poc a poc em vaig anar animant, passant gent sempre a les pujades i finalment picant-me amb mi mateix i intentar quedar per sota les dues hores, cosa que vaig aconseguir pels pèls amb 1:58 i en posició 22.
Cal dir que vaig poguer saludar a l'Isma i a la vegada conèixer la seva dona i un amic avans de la sortida, un plaer conèixer-vos. Ara a descansar uns dies i mirar d'acabar de fer net del maluc esquerre.
Al final he tancat la setmana amb 35 km, igual que l'anterior, o sigui fent bondat fins el dia de la cursa.
Ahir vàrem fer una sortideta d'aquestes familiars, sense cap pla previ. Com sempre sortim supertard (a les 14 h !) cap a Gironella, a on dinem a un bar que ens agrada, des d'alla visitem Santa Pau de Casserres i el petit pantà, després anem a l'Esgleiola
que està prou bé per la vista que té i tot seguit ens acostem a
Montclar, que com que no teníem ni idea de que anava el vàrem
trobar del tot encisador, finalment varem passar per Montmajor que no
hi haviem estat mai.
Al
tornar a casa vaig investigar una mica al Google el tema Montclar del
Berguedà i vaig descobrir a http://www.amicsdemontclar.org algunes
coses interessants, com que que el conjunt del poble el varen comprar
al '63 varies famílies de Barcelona (estava abandonat des de després de
la Guerra Civil) i que l'han anat restaurant, i la perla va ser saber
que hi fan un cursa de muntanya ! Sí el 18 de Maig, una cursa de 10 km,
amb arrossada final, cosa que m'he apuntat al calendari per tornar si
potser a aquest lloc tant bonic. La cursa surt a www.ropits.com i hi ha
un fil de l'any passat a www.corredors.cat.
Així d'entrada i per començar,el divendres vaig fer una molt bona sortida amb el nou company Isma, vàrem apurar la tarda al màxim i van sortir 14 kilòmetres per la zona de Viladordis, enllaçant per primer cop gran quantitat de corriols que tenia ullats, vàrem arribar al cotxe de fosc i just quan començava a mullar el xirimiri que queia. Ho vam fer a ritme tranquil i es va posar molt bé.
Dissabte faig 7 km lleugeret al matí i em trobo molt bé, a la tarda torno un altre cop a Viladordis i enllaço un corriol que vàrem veure la tarda anterior i que tenia molt bona pinta, faig uns 4km molt tranquilets.
I el diumenge torno amb el Tolo a la zona y completem el corriol del dia anterior que és molt llarg e interessant, tot resseguint la riera de Sant Esteve a mitja alçada, empalmem amb el Vemtaiol, la magnifica casa pairal abandonada, però amb una enorme tina amb molt bon estat i total surten 7.5 km també de tranquis, però aquí ja amb males sensacions al maluc... o sigui que a fer bondat.
Al final he tancat la setmana amb 35 km de total, incloent un mini test de 3km el dimarts, a veure que en podem treure de la que ve, però no ho veig gaire clar.
Bé, aquest és el nom més o menys oficial de la cursa de muntanya que volem muntar el proper setembre a la zona de Viladordis-Rocafort. Es tracta d’aprofitar la infraestructura que cada any organitza la caminada de Viladordis i afegir-hi una cursa. Sona senzill dit així, però després d’un parell de reunions del grupet organitzador, es veu clar que hi ha força feina per endavant.
De moment estem fent inventari de corriols, la intenció es superar més del 70% de corriols i no travessar cap carretera, quelcom del tot factible crec jo, almenys el meu inventari de corriols ja està força complert i te bona pinta. Esperem fer una nova trobada ben aviat i poder anar donant més detalls.
Bé, com us ho diria... he pensat mantenir aquest bloc sobre caminar i córrer per muntanya, curses i quelcom d'alpinisme per tal de distreure'm una mica i donar alguna informació que potser és útil per algú.