Bé, bé, bona cursa de muntanya avui a Manresa. Comença el dia amb força sol i aire fresquet, perfecte ! Això d'anar a una cursa de muntanya a cinc minuts de casa es ben bé una experiència nova i única de moment.

A primera hora ja estem allà amb l'Anton Lluís per repartir els folletons de la I Cursa de Muntanya Barraques de Vinya, avui és un dia ideal per fer 'propaganda'. Tenim bona part del nostre públic objectiu aquí. Poc després arriba el Marcel i més tard ens trobem amb l'Isma.

A les deu en punt sortim tots cap amunt, som uns dos-cents corredors, deu ni-do per una primera edició. Anem força tros plegats amb el Isma, el Marcel es queda enrere. Abans de la pujada a Collbaix tiro jo sol i ja no ens veurem més fins el final. El tema de la cronoescalada té el seu què, està ben muntat, hi ha control de xip al inici de la pujada i just al final al cim de Collbaix, en el corriol de pujada es fa un tap de gent important, malgrat això aconsegueixo passar a força gent, vaig caminant fort i al trote en algun tram curt.

El divendres vàrem fer una sortideta amb l'Isma per venir a inspeccionar el terreny però ni de tros ens pensavem que ho feien pujar per aquest lloc tant tieso, si mireu les fotos de la web de la cursa veureu a la majoria de gent casi de genolls !

Al arribar a dalt les cames treuen fum ! Segueix baixada tècnica super coneguda, resseguint l'aresta. A continuació la brutal pujada per pista la faig la meitat corrent i la resta caminant, em sento bé, però se que a partir d'aquí segurament hauré d'afluixar, comença la baixada i és on he d'anar amb més cura, em noto quelcom el maluc, afluixo força i em passa bastant gent.

A Monistrolet tinc la família que m'anima, gràcies guapos ! Segueix el recorregut per la Suanya, ara ja tot pla i a on pujo el ritme un altre cop. El passatge del tunel-bunker que no coneixia te la seva gràcia, és ben fosc ! Ja falta poc, però quan hi ha el Congost a la vista, aleshores tirem pel cantó de la via del tren, uff quin pal ! apreto i encara passo a algú més, al final entro amb 1:43:27, molt content i sense sentir-me 'estripat', noto una mica de càrrega al maluc però cap punxada, perfecte !

El Isma arriba 5' després, felicitats ! molt bon temps, molt millor del que ell s'esperava. El Marcel paga la temporada d'esquí i tanca amb 2:06, ha fet una entrada de temporada de curses a saco paco, felicitats també pels nassos que ha tingut de liarse en aquest fregado.

L'organització ha publicat molt ràpidament la classificació i les fotos de la cursa a http://www.clubatleticmanresa.org/cmm/

Els números freds són: La crono-escalada m'ha surtit amb 12:19, quedant el 80, de la general he quedat el 98 i el 20 dels veterans.

Ahir dilluns proposo al matí als nanos fer una sortida en bici, i em diuen: No ! volem caminar i córrer !, glups !, s'encomana lo meu ? O sigui que sortim caminant i després anem al trote cap al Parc de l'Agulla. Apart d'algun problema tècnic per flato tot perfecte, fem uns 5 kilòmetres. M'encanta anar amb els nanos i poder fer ja 'coses de grans', vull dir que tenen una edat molt bona ja per disfrutar de moltes coses plegats.

Per cert i ja que parlo dels meus dos herois, aprofito per comentar pels amants de les lectures heterogènies que aquest parell de xavals tenen ja els seus respectius blogs que podeu consultar aquí, marcmartorelljunyent.blogspot.com, és el del meu fill gran Marc que és de caire marcadament esportiu: Basquet, basquet i basquet i el de l'Oriol www.oriolmartorell.com de marcat caràcter artístic amb dibuixos de gran qualitat segons el meu humil parer i també segons el d'entesos.

Al final de la tarda, l'Alba insisteix en pujar a Collbaix malgrat el tute que s'ha fotut al gimnàs al matí, glups ! es el meu dia de sort ? O sigui que sortim super tard i poc despres de les sis comencem a pujar amb l'Alba i els nanos.

Fa una tarda fantàstica amb una llum única. La gent que baixa ens mira 'raros', segur que pensen que ens cantaran els puputs. L'Oriol està inspirat, ja no hi ha rastre del flato del matí i puja a saco ! Aviat som a dalt amb un vent força fred i no queda ja gaire llum. Baixem per l'altre vessant per fer-ho variat i en el flanqueig del corriol final cap al cotxe se'ns fa de nit... però anem preparats, treiem el frontal i completem la sortideta de hora i mitja, ben foscos, però sense problemes apart de l'encontre amb un enorme escarabat que a la llum del frontal a l'Oriol li sembla una mica 'massa impressionant'.

Aquest divendres fem sortideta familiar. L'Alba proposa d'anar a Borredà, que fa molt temps que no hi ha estat i a on hi havia passat alguns estius. Cap problema, jo content, el GR4 passa exactament per Borredà i així podrem explorar quelcom més el terreny.

Dinem al poble, que actualment està molt arreglat i maco, la veritat és que jo també feia molts anys que no hi estava i està tot molt canviat (el que ja no tinc tant clas és si a millor). Donem un volt ben dinat i jo aprofito per controlar la sortida del poble seguint el GR4, sortida que no és del tot clara ja que passa per un camp llaurat. Va bé de tenir-ho controlat ja que és en els nuclis urbans a on sempre es perd més temps buscant camí. A partir del camp ja surt corriol amunt cap a la Quar, lloc a on vàrem estar el passat Febrer també amb la familia. El tram Borredà - La Quar té molt bona pinta des d'aquest cantó també.

A la tarda ens acostem al Castell de l'Areny, lloc a on no havia estat mai i que n'havia sentit a parlar força. Ara hi puja una carretera asfaltada ben bé fins el petit nucli perdut entre les muntanyes del Catllaràs. De fet ara ja no és tant petit ja que la segona residència ja hi ha arribat.

El lloc és molt maco e interessant. Mentre la família s'estarrufa en un banc prenent el solet jo m'escapo casi una horeta seguint el GR4 en direcció nord cap Sant Romà de la Clusa. Se surt amb corriol ja del poble i aquest segueix amb forta pendent per una serie de graus, travessant amb diagonal l'escarpada muntanya de davant el poble, pujo molt ràpid caminant i al trote i aviat faig uns 300 metres de desnivell, arribant gaire bé al canvi de vessant, a on ja comença el faig. El camí és molt maco i aeri, i sembla un tram molt ferm del GR4. Baixo corrents al trote fins al poble i aprofitem la resta de la tarda per jugar un bon partit de futbol amb els nanos fins que marxa el sol i el fred comença a apretar.

Sens dubte el tram la Pobla de Lillet-Borredà ha de ser un dels més interessants del GR4 tot travessant el força desconegut massís del Catllaràs. Del Catllaràs sols conec bé la zona de Malanyeu i el Roc de la Lluna, a on hi havia escalat força, fa anys i la zona dels Rassos de Tubau a on fa un parell d'anys vàrem anar a veure cérvols en cel (i en vàrem veure un pilot !). Tinc ganes d'explorar-hi d'altres racons.

Donçs si senyors, puja la demanda i augmenta la oferta. Està demostrat en qualsevol tema, i no serà menys en el trail. Aquesta setmana per els foros i blogs corria la noticia ràpidament del nou repte de ultrafons als Pirineus, en aquest cas Francesos.

Es tracte del Grand Raid Pyrenees, una prova gairebé calcada que el UTMB però a la zona central dels Pririneus, concretament seran 150 km amb 9000 metres de desnivell positiu a través dels massisos de Néouvielle, Bigorre i d'altres.

Tant en aquest cas com en la Tramuntana, es demostra que cada cop hi ha més gent engrescada en acceptar el compromís de resoldre l'organització de proves que son complexes per la longitut i terreny de alta muntanya.

Segurament la proliferació d'aquests events també portarà a que hi hagi alguns disgustos en quan la gent no trobi el que s'esperava, vull dir que son proves joves que  hauran de llaurar-se una experiència perque tot surti bé i això no serà fàcil en el terreny que juguen. Sense anar més lluny al foro de la Tramuntana molta gent diu estar preocupada per si hi ha boira, pluja i no es veuen les marques de nit a més de 2.000 metres d'alçada.

Personalment de moment no tinc previst liarme amb res per sobre de 100 km. L'Alba sempre m'insisteix que m'apunti a la UTMB, i sospito molt que és perque li encanta Chamonix, les seves muntanyes i molt més... les seves botigues ! Però jo ni cas. De moment hem vist un parell d'anys la UTMB i amb això em quedo.

Llegeixo avui a www.corredors.cat que el Kilian Jornet aquest any participarà a l’Ultra Trail del Montblanc (UTMB). De segur que farà un gran paper, i pot ser força interessant veure si es situa entre els grans.

La familia i jo vàrem tenir l’ocasió de seguir aquest trail fa dos estius en la part final des de la frontera amb Suïssa i fins a Chamonix, i la veritat és que va estar impressionant, val molt, molt la pena. És com un tour de França però amb trail de muntanya. El Marco Olmo es des de llavors el nostre ídol, aquell any va ser tercer, i l'any passat primer amb 59 anyets.

Diumenge faig bondat, estic carregat de la cama i sols camino. Al matí, tot sol obrint traça per la cursa de Viladordis a la zona més ferestega del Serrat del Ventaiol i a la tarda amb la familia al mateix lloc, desbrossant i buscant fossils, i la veritat es que en trobem uns quants de força xulos. Els nanos s’ho passen pipa i l’Alba també prenent el sol com llagardaixos.

El dilluns vull sortir al migdia, faig cinc minuts i giro cua entre cames, emprenyat i decebut, la cama no xuta i passo de fer res més. Segurament he fet una reentrada massa forta. Truco al fisio i avanço la següent sessio.

Amb el fisio sembla que fem bona feina en dues sessions, hem localitzat un punt dolorós al final dels isquiotibials de la cama esquerra i després de tractar a fons el punt, sembla que els següents dies no s’em carrega quan estic sentat i això es un gran avanç. Fem bondat del tot.