S’estan veient les entrades del '5/2008' | Veure totes les entrades
|
|
dimarts, 27 / maig / 2008 16:36
Després de la Marató de Berga vaig fer bondat del tot cinc dies degut
al tema del tibial que em va quedar fregit, el dissabte següent les
ganes van poder més i vaig sortir d'hora amb el Tolo
a la Suanya i els 8 kilòmetres que vàrem fer em varen anar malament ja
que el tibial es va ressentir força. Això em va passar per no aplicar
la màxima: primer caminar, després córrer. Sembla que no n'aprenc.
O sigui que la setmana passada vaig sortir un parell de dies a caminar a Collbaix,
activitat que em va anar molt bé i que confirma la màxima esmentada. El
dijous ja estava corrent quelcom i el divendres vam fer sortida potent
a Montserrat amb el Isma. Si m'ho diuen no m'ho crec, em vaig trobar gairebé recuperat del tot, vàrem fer 18 km tope muntanyeros
resseguint bona part de la cursa Montserrat Nord, sumant 1.300 positius
i 2.600 en total. Al cap de tres hores i quart tornàvem a estar a
Monistrol després d'una de les sortides més guapes d'aquesta temporada. La boira i la pluja ens varen acompanyar en alguns trams. Cal fer
esment especial de la canal de Sant Jeroni que feia segles que no hi
havia passat i ara després de les esllavissades està infernal, apart
d'augmentar molt la duresa 'original'.
Dissabte descans i diumenge en el únic lapsus de pluja del dia pugem amb el Tolo i el Carles fins més amunt de Sant Mateu de Bages, des de Callús i per carretera. És un bon desnivell, molt continuat i a on és ideal apretar per fer cames en pujada, total varen sortir 15 kilòmetres. O sigui que sorprenentment
vaig tancar la setmana amb quasi 50 km i 2.700 m de desnivell positiu,
essent el desnivell el que valoro més, ja venen temps d'alta muntanya i
tirades llargues.
|
|
|
dilluns, 12 / maig / 2008 15:19
Bé, doncs ja en tenim un altre, encara que hagi estat en
versió 'reduïda'. Degut al mal temps la marató s'ha quedat 'sols' en 37
km i 4800m acumulats, però he d'agrair al deu de les neus i les pluges
que hagi estat així ja que la part final he patit com un condemnat.
També he d'agrair al déu del sol que ens obsequies amb un magnific matí
de cursa malgrat les dolentíssimes previsions.
M'acompanya avui l'Alba com a animadora i esponsor. Arribem dora i aprofito per saludar a l'Isma, el Dennis Teuling, el Luigi i l'Albertus. Amb l'Albertus
ens situem a la zona mitja i sortim plegats. Avui es obligatori el
paravent ja que hi ha boira i està nevat a partir de 1.700 m segons
diuen. A mi les primeres rampes de sortida de Berga, ja em feien respecte, ja que sóc molt diesel i el fet d'haver d'apretar en el primer kilòmetre no va gens amb mi. Així doncs camino algun tram i l'Albertus em deixa aviat seguint al trote. Avans d'encarar el corriol de pujada a la Figuerassa m'avança el Luigi que va molt suelto . Tal
com era d'esperar la pujada es fa tota amb fila índia, i sols avanço a
dos o tres corredors, el ritme és força alt i no dona per més. Al
arribar a dalt veig que vaig bastant bé respecte al temps de tall, no
paro al avituallament ja que se que en pocs minuts hi ha el de Corbera.
Aquesta es una cursa plena de avituallaments i controls i permet
dosificar molt bé segons necessitats. Ens llancem avall i em torna a passar el Luigi que s'ha parat a tastar delicatessen, després de Corbera ja no el veuria més fins la meta. Al santuari tinc la molt agradable sorpresa de trobar-me a l'Isma i família animant-me, ostres no m'ho esperava pas ! Passo a 1:05 un temps força bo pel que tenia previst. Son les 9:20 i l'Isma comença la seva cursa a les 10 hores ! Que fa aquest home aquí encara ?
 Ambient superb en la part més alta de la cursa. Foto: Ramón Ferrer
En
el següent tram ja començo a agafar un ritme més meu ja que la cursa
s'ha estirat força, corro forces trams de pujada i em trobo a gust. Tal
com era d'esperar un vent gèlid ens rep en el darrer tram, a on ja
comença a aparèixer neu. Al arribar a la carena el paisatge es
apoteòsic, surt primer la punta de la Gaillina Pelada amb un aspecte super hivernal i alpí i poc després bona part del Pirineu a vessar de neu.
El tram de la carena és molt skyrunning que en diuen. A més cada cop hi ha més neu, i prop de l'avituallament jo diria que quasi un pamet. Allà em rep l'Alba amb una mica de 'poción mágica', s'ha currat la pujada des del pàrquing amb tot ben nevat, ets un sol ! Segons diuen la sensació de fred allà
era de -11ºC amb el fort vent que hi feia. Passo per control amb 1:42
força per sota del temps de tall i penso que potser he anat massa ràpid
pel que queda.
Baixada per la neu i aviat ja estem en la llarguíssima zona de prats que porta a la base d'Ensija.
Per mi aquest ha estat un dels trams més estètics, amplis espais amb un
fons nevat molt alpí. Arribo a l'inici de la pista una mica tocadet, he estat apretant força i aviat em ve la correcció al no poder fer al trote tota la pista de pujada al següent control. Aquest tram de 'relleno
' considero que era molt poc interessant i a més 100% per pista, crec
que podíem haver afegit kilòmetres per la zona de Queralt per exemple,
que hagués estat en corriol i un traçat més lògic. En
la baixada per pista m'adono que el tibial em fotrà la guitza, l'he
estat cuidant aquest parell de setmanes, però no he fet net. Vaig
aguantant però en la part de pista més pendent prop de la font de Cal
Coix em comença a passar gent, em fa mal i vaig una mica frenat. Portem
ja uns 20 km i cal ja economitzar. Després de l'avituallament camino la
pujada al poble i aprofito perpendre un gel abans de atacar el 'monstruito
' de la pujada per la Baga de Peguera. Com que la conec bé ja vaig
mentalitzat però tot i així no deixa de sorprendrem un cop més que sols
amb unes tres llaçades et porti al cim, això vol dir trams llarguissims de pendent tiesa i continuada, uff !
Prop del cim em passa un noi que faig servir de llebre per fer al mini-trote
algun petit tram de la part final de prats amb neu. El dia s'ha anat
tapant i això fa valorar encara més la tasca de la gent dels controls,
tot i anar amb uns plumos del copón han de passar fred per força allà dalt tantes hores quiets, amb la neu, vent... Això si tenen un antidot
: animar molt i molt bé amb grans esquelles de vaca, és una passada
l'ambient en cada avituallament, et fan sentir com si anessis primer ! I ara ve... baixada, que no aprofito massa per precaució ja que se m'està carregant de valent el tibial i me'n reservo un 'trocet' per fer tota la llarga baixada final. La pujada per la pista d'esquí em falta ja força fuelle i arribo al control pensant que igual veig a l'Isma
que està fent la cursa de 24 km. Dit i fet, coincidim exactament en la
mateixa safata de queviures ! Eh, tu per aquí, sí jo per aquí. Em diu
de baixar junts però jo li dic que tiro, que ja m'atraparà, que jali de gust perquè jo vaig tocat i a la baixada aniré fent. Porto 3:45 i penso en intentar baixar de 5:30.
El
primer tram de baixada està fet una merda, sembla aquelles vores de riu
que es ensenyen en els documentals sobre les grans migracions de nyus ,
o sigui fang, fang i més fang i tot déu derrapant. Malgrat això
aconsegueixo baixar a un ritme decent tot i ser molt tècnic. De totes
maneres se que quan arribi a la pista estic fregit ja que el terreny
llis en baixada continuada serà la meva perdició per el tema del
tibial. El Isma m'atrapa en un dels trams tècnics abans de la pista, em
fa il·lusió fer un tram plegats, però a la pista li dic que tiri que jo
vaig fent, el veig desaparèixer a bon ritme i amb estil, felicitats !,
es nota que porta els deures ben fets.
A partir d'aquí es va combinant la pista, amb corriols i finalment
l'asfalt de la zona del càmping que m'acaba de triturar. Allà m'espera
la fidel Alba i la família del'Isma que m'animen, encara que em sap
greu, però ja no estic per fer gaire cas. A la pujada a Queralt plou
lleugerament, aquí em passen uns quants de la mitja, que m'animen. Això
però ja no és problema de tibial, això ja és tema de fondo ! Uff. Després de la pujada s'inicia el flanqueig per corriol que jo trobo dels trams més guapos del recorregut, però que avui no disfruto, ja vaig a acabar com sigui, combino còrrer amb trote coxinero
. El tram de Queralt a Berga te una part d'escales amb unes condicions
que fa plorar, de fet al arribar em comenten que aquí el segon s'ha
fotut un pinyo que l'ha portat a l'hospital amb trencaments, això si, després de passar per meta...
Ja no veig possible baixar de 5:30 i no em vuido. Finalment, després de posar bona cara per les fotos, creu-ho la meta amb 5:38 i satisfet. Em recupero amb tot el que pillo de jalar i poc a poc vaig valorant tot plegat, felicito al Dennis que arriba poc després de mi, comentem la jugada amb el Isma, el Luigi i aviat estem baixant amb l'Alba a dinar a Manresa.
Mai
havia fet una cursa tant llarga amb tant de desnivell (les marxes son
un món apart crec jo, vas molt menys pressionat segons el meu parer) i
estic força content del resultat. Hi ha la decepció de no assolir la
distància marató, però per contra crec que ha estat una sort ja que la
cursa original segurament m'hagués posat massa al límit.
O
sigui que ja ho tinc clar, repte per l'any que ve: la Marató de
Muntanya de Berga ! El que no tinc tant clar és que passarà amb el
tibial dret, a hores d'ara està molt encabritat i vaig coix, o sigui
que a fer bondat de valent. Ara que tenia un mes sense curses i podia
entrenar de 'normal'... Felicitats pels bons temps del Luigi, l'Albertus i el Isma a la cursa 'menys llarga'.
|
|
|
dimecres, 7 / maig / 2008 18:32
Avui m'assabento d'una nova cursa al actualitzar la web d'un client ( Alberg La Bruna)
que tinc a la Cerdanya, i que li portem el tema d'internet. Sí, sí,
nova cursa, un altre !, aquest cop a la Cerdanya i muntat per l'empresa
d'activitats de la família del Kilian Jornet. No te mala pinta, jo
buscava quelcom pel cap de setmana del 1 de Juny i aquesta podria estar
bé, hi ha la modalitat de 46,3 km, i un altre més curta de 24,5. No
m'he estudiat gaire a fons el tema però..., sempre hi ha un però,
sembla que s'hagi de rascar bastanta pista i bastanta pasta... Això sí, pels màquines sapigueu que us podeu treure fins a 1.000 eurillos de premi.
|
|
|
dissabte, 3 / maig / 2008 11:30
Doncs ja sols falta una setmaneta, i aquí estem, una mica pillats. Despres de Núria, he fet quatre dies de repòs degut a una mica de sobrecàrrega del tibial dret. Ahir vaig sortir just al migdia a trotar, ho vaig fer expressament a aquesta hora per tastar la calor i que no em vingués tant de sobte diumenge a Berga, i renoi, ni mai que hagués sortit. No se si va ser el calor, que era potent, però vaig fer 10 kilòmetres que em varen costar com 40, uff, em vaig trobar amb les cames feixugues, descol·locat i fins i tot em va agafar flato ! Que xungo... Astenia primaveral ? Vaig tornar ben desanimat, no entenc que em va passar.
Avui tinc previst sortir a darrera hora del dia per veure quina part era calor i quina 'el cuerpo' o... 'mente', com no espavili ho tinc clar en l'excursioneta del diumenge que ve.
|
|
|
divendres, 2 / maig / 2008 08:55
M'assabento avui d'una nova ultra, Ultra-Trail Aneto, aquest cop muntada per No Limit i pel proper Juliol a la zona de Benasque. 62 km i uns 4600 de desnivell positiu. La galeria de fotos te molt bona pinta, però... costa 58 € ! Un trobo un pèl passadet
tenint en compte que vas amb autosuficiència... Apart veig alguna cosa
curiosa com una navalla de material obligatori (ha de ser Toledana ?) i la sortida a les 12 hores del migdia del dissabte (?) que ens priva als mortals de bons paisatges ja que de segur es pringa de nit.  Zona de Llauset per on passa el Ultra-Trail Aneto. Foto: MadTeamBé, d'entrada mantinc la Núria-Queralt pel Juliol, ja que la Ultra-Trail Aneto veient el preu, és un recorregut que és pot fer en qualsevol moment, en plan coleguis, per cero € i tot de dia, penso jo. El 12 de Maig comencen les inscripcions per qui l'interesi.
|
|
|
dijous, 1 / maig / 2008 16:54
Son poques les referències que faig en el meu blog a alpinisme o
escalada ja que ara mateix no estic en actiu en aquests menesters, però
el meu passat em crida fort cada cop que detecto quelcom interessant
sobre el tema. Avui, a través de l'excel.lent www.alpinist.com, que és la meva web
de capçalera sobre alpinisme i escalada, he arribat a una fantàstica galeria d'imatges sobre escalades en torres al desert dels EUA. Es
tracta del recent viatge d'un noi ianqui inquiet que ha escalat 32
d'aquestes torres en el darrer mes. No està gens malament !. Totes les
escalades són extremadament estètiques i em porten bons records de
principis dels anys 90 quan vaig tenir la sort de tastar aquesta roca
tant especial en diferents viatges al desert del sud-oest. Les estades a Canyonlands
van ser èpiques, dies i dies a on la única preocupació era escollir
quines fissures faríem al dia següent, ni feina, ni novia, ni
hipoteques,...res. Sols escalar. Tinc una gran enyorança d'aquells
viatges i sempre he pensat que en un moment o altre tornaria a Moab (Utah), que
és per a mi la meca del desert més autèntic, envoltada de milers de
formacions rocoses úniques. Edu i Montse, us dedico aquestes imatges a vosaltres, punxeu l'enllaç i de segur que us vindrà la morrinya.
|
|
Què vols trobar ?