S’estan veient les entrades del '6/2008' | Veure totes les entrades
|
|
dijous, 26 / juny / 2008 17:09
He fet tres dies de repòs, però més aviat de repòs de desgana, ja que aquesta caloreta m'ha deixat una mica xafat i sense gaires ganes de marxa. Avui però m'he posat 'tontorrón' i aprofitant que tornava de Barna a una hora acceptable, m'he desviat cap a Collbató com qui no vol la cosa. Portava
tota la 'metralla' al cotxe per si les mosques i a les 19:30 ja estava
disfressat i tirava amunt cap a Sant Miquel. No tenia gaires ganes de
córrer, però si de muntanya, o sigui que he anat pujant tot caminant a
bon ritme. Com a regal he sorprès un bonic cabirol en una de les corbes
del camí. Ha sortit pitant muntanya amunt. Fins a Sant Miquel hi ha uns
500 metres de desnivell i he comprovat que la diferència entre fer-ho
caminant ràpid i corrents tot (com vaig fer el mes passat) és mínima:
uns 8 minutets. O sigui que no val la pena el desgast i és bona lliço per a les tirades més llargues.  Sempre están allà, no m'han fallat mai encara ! Foto: Internet
Des
de dalt de tot, la vall ja està bona part en ombra i crea un contrast
maco malgrat la calitja. Baixo per el llanguíssim camí de les Bateries
al trote tranquil i em ressento una mica del genoll dret, just a on em
vaig pinçar el menisc fa un any i pico. Hauré de posar-hi gel. Travesso
els bonics carrers de Collbató i aviat soc al pàrquing de la Cova. 1:45
de bona activitat per una zona que cada cop m'agrada més, especialement
a aquesta hora, tot plegat són uns 10 km. Per qui li pugui interessar,
la poli de Collbató m'ha avisat que a l'estiu tancava la valla d'accés allà a les 21:30 i que si veu un cotxe no tenca fins que marxa, encara que si el deixeu amagadot potser se us quedi allà i aleshores cagada pasturet !
|
Rafael & Raul - Volen !
Joan & Jaume
Jordi Ballesta
Jo mateix
|
dimecres, 25 / juny / 2008 16:59
Ja està, ja està fet. Aquest matí he pagat la Nuria-Berga
(94 km, 8.550m acumulats). Li he donat forces voltes i al final he
decidit que hi vaig. Hem motiva molt però a la vegada em fa força
respecte. La distància es força semblant a la de Cavalls del Vent, que
ja he fet d'una tirada, es va de nit bona part del recorregut, cosa que
he fet forces cops i el desnivell es 'sols' de 3.600 positius, però tot
i així fa molt respecte ja que no l'he feta mai i hi aniré sol.
La diferència entre que tot vagi bé o més aviat malament és mínima en
aquesta mena de marxes. Bona part del recorregut el conec, però tot i
així estic estudiant les zones 'fosques' i planificant una mica els
horaris de pas, aquest any s'ho han currat de valent els de la AMB amb el recorregut sobre el Google Earth amb tota mena de detalls (km, avituallaments, fonts...) Per
cert aquest cap de setmana han sortit les classificacions de la Cap de
Rec, com acostuma a passar estaven per ordre de dorsal i les he passat
a Excel per ordre de temps, qui li interessi es pot baixar el Excel fent clic aquí. Finalment
comentar que he trobat algunes fotos (del Jordi Ballesta) de l'arribada a Cap
de Rec que deixo aquí per recordar els companys que em varen fer tot plegat més fàcil.
|
Inici del Congost - Foto: Internet
Salt Gros de la Gorga - Foto: Internet
Salt Barra de Ferro - Foto: Internet
LLit del congost - Foto: Internet
|
dimarts, 24 / juny / 2008 16:45
El dissabte, malgrat la desfeta del dia anterior tenia ganes de sortir
i aprofitant que estava a Manlleu vaig anar a un lloc que feia temps
que en tenia ganes, la Riera de les Gorgues. Aquest és un indret
fantàstic i força desconegut per a la majoria. Es tracta de un profund
congost que desaigua al pantà de Sau des de més amunt de Cantonigròs. Exactament
en 5 minuts de cotxe des de Manlleu estic a l'inici del corriol que
recorre el canyó, començant al Salt del Cabrit. Tot plegat un veritable
luxe. La intenció es pujar fins la font de l'Escudella (uns 5/6
kilòmetres) i tornar a baixar pel mateix lloc, ja que no tinc temps de
fer el circuit circular per Sentfores i que no conec del tot. He fet el
recorregut caminant forces cops i des de que era ben petit, les
primeres acampades d'un servidor varen ser a la Font de l'Escudella,
però ara feia uns anys que no venia per aquí.
Sens
dubte és la sortida més gratificant de la setmana, tot el recorregut és
a l'obaga, és al capvespre i el sol juga tota l'estona amb les formes
de les parets de roca del congost. Fins a la font és gairebé tot el
recorregut en lleugera pujada, travessant a gual un parell de rieres
que alimenten la riera de les Gorgues. A l'alçada de la segona riera hi
ha el salt de la Barra de Ferro, el més espectacular del congost.
Al arribar-hi omplo d'aigua el bidonet
a la font i torno pel mateix recorregut, tot plegat uns 12 km genials,
sobretot les darreres corbes del corriol per la vora del congost i amb
la llum ja ben rogenca. Mentre corria m'he enrecordat de les guies del
Ramon Vinyeta que guardo amb bona cura, ja que son petites joies
avançades al seu temps i que donen a conèixer magníficament tots
aquests indrets de Osona Nord, Vidranès i Cabrerés. Recentment em vaig
assabentar que havia mort després d'una vida dedicada a divulgar amb
entusiasme aquest bonic racó del nostre país.
Diumenge surto amb l'Alba en plan tranquil des de Manlleu fins al Santuari de Sant Jaume i tornar, uns 4 km que tanquen una setmana prou profitosa de 55 km, que després de Cap de Rec, per mi està prou bé.
|
|
|
dilluns, 23 / juny / 2008 17:08
Després de la Cap de Rec em vaig recuperar força bé o molt
bé, almenys de coco, ja que el dimarts següent ja tenia ganes de marxa
i vaig fer 13 km en el triangle Manresa-Santpedor-Sant Joan. La sortideta va transcórrer sota un cel negre a vessar, apunt de ploure i amb fresqueta, perfecte.
El dimecres, aprofitant la visita a un client a Solsona
vaig fer 12 km al voltant de l'embassament de Sant Ponç. Vaig començar
molt tard, a les 22:50 i vaig patir per no arribar fosc, llàstima de no
portar frontal per fer la volta completa, em vaig quedar amb les ganes.
Aquí ja vaig començar a notar l'arribada de la calor malgrat la hora
tant tardana.
El divendres vaig quedar amb l' Albert amb ganes de fer una tiradeta llarga per muntanya. Amb l'Albert ja havíem sortit per primer cop fa unes setmanes, juntament amb l'Isma, i malgrat el seu sobrenom Malfieten, va resultar ser un tio collunut, està en plena forma i te certa predilecció pels corriols, perfecte ! A la sortida també es va apuntar el Luigi, o sigui que es va liar una sortida que podriem dir de eiXtrail, gent de l'Eix Transversal que corre per muntanya. Fins aquí tot
bé, però el que no havíem contat és que ja ha arribat l'estiu, i resulta que els
tres magníficos vàrem sortir a córrer a més de 30ºC ! De la sortida sols dir que va ser una autèntica agonia per a mi, la calor em va fotre una bofetada important. L'Albert vaig veure que apretava les dents però aguantava bé el tipus i el Luigi
com si res, aquest noi realment és un tot terreny. Sols destacar el pas
per la riera de Mura a on ens vàrem poder refrescar quelcom i veure
unes quantes noies en biquini, sí en biquini, perquè no digueu després
que no us porto a llocs 'xulos'. Al final vàrem fer 14 km. Conclusió: never again, no tinc cap pretensió d'apendre a córrer amb forta calor, senzillament ja se que no puc :(
|
|
|
dilluns, 16 / juny / 2008 11:25
La Marxa del Cap de Rec és per a la majoria de participants una de les millors Marxes de la Copa Catalana,
sinó la millor. Tenint en compte que la de dissabte passat va ser tot
just la segona edició, no està gens malament la valoració. L'itinerari
es fantàstic i transcorre durant 53,4 kilòmetres (+2.625 m, 5.250
acumulats) íntegrament per alta muntanya, amb l'al.licient addicional
aquest any de comptar encara amb força neu. Enguany la part final del
recorregut l'havien modificat a petició popular, evitant la pista a la
solana i passant per dintre bosc, augmentant així quasi 3 kilòmetres i
250 m de desnivell amb la pujada final fins l'arribada a Cap de Rec.
Per la meva part li tenia moltes ganes, hi anava sol, i
la volia plantejar com a pic de temporada, agafant-la amb mentalitat de
cursa d'ultrafons. Per tant anava ben lleuger, sols amb un bidonet, gels i pastilles de sals. Per evitar el pajarón
de l'any passat em vaig imposar veure i menjar amb molta regularitat. Apart del líquid dels controls vaig marcar-me l'objectiu de veure
almenys tres litres del bidonet (que al final serien dos i mig, prou bé).
A les 6 del matí el dia es presenta molt clar desprès de
les tempestes de ahir la tarda, sols algunes boires tapen els cims,
molts d'ells encara força blancs. Saludo al Jordi Casanovas i poc després es dona la sortida i 350
persones enceten aquesta segona edició. Surto a ritme ultra o sigui 'sin prisa pero sin pausa',
trotant tota l'estona cap a Vilella, a la baixada abans del poble peto
un dels pals, merda ! Dubtava molt si agafar-los o no, ara ja està
clar, els deixo al control de Vilella perquè me'ls donin més tard. Des
de Vilella (km 4) encetem la pujada a la Vall de la Llosa, segueixo
corrent, saludo al Jordi Ballesta de www.corredors.cat
i fem un bon tros plegats tot xerrant però sense parar de córrer, el
Jordi està molt fort però avui va regulant ja que demà farà la Cursa
del Pedraforca !! O sigui que aquí està escalfant...  Vall de la LLosa amb el Cadí lluminós al fons. Foto: Jordi Font
A mitja vall deixo el Jordi enrere i segueixo a la meva,
aquest any faig més trams de pujada corrents. La Vall de la Llosa està
preciosa, m'agrada especialment la zona del prat Xuïxirà a on es situa
el següent control, al voltant dels 13 km. Hi arribo amb 1:30, vaig bé
de temps i forces, prenc el primer gel i cap amunt ! Connecto amb la
vall de Vallcivera, per on havíem passat la setmana passada amb el Tolo
i el Carles, i per tant tinc molt apamat a on puc córrer i a on no, o
sigui que ho aprofito i aviat estic al peu del port, sota la imposant
presència de la Muga, encara ben blanca. Son les 8 del matí i aquesta
hora espero trobar la neu dura fins al refugi de l'Illa, si ens
enfonsem serà un pal. Dalt el port la neu està 'al dente', perfecte ! o
sigui que a córrer fins el refugi tot vorejant l'Estany de l'Illa
encara ben glaçat.
En el marcatge del refugi demano en quina posició vaig i em diuen que al voltant del 15, Uaau !!, quin cangelis. Em foto un segon gel i vec amb generositat abans de encarar la llargíssima baixada per la Vall del Madriu. Les grans congestes després del refugi ja estan tovetes
i m'enfonso fins el genoll, sort que dura poc i aviat estic corrents
avall, agafo un ritme molt guapo i sols paro a veure cada 20 minutets. La pujada i travessa cap Engolasters
es carregosa i es fa llarga com sempre, però no paro de córrer i aviat
estic prop ja del següent control (30 km), vaig molt còmode, no m'ho
crec !. Amb 4:10 em planto al control sobre Les Escaldes.  Inici de la baixada per la Vall del Madriu. Foto: Jordi Font
En el control saludo al José Ballano (té un blog interessant) i m'adono que estic respostant al costat del Jaume Terés (que juntament amb el seu germà Xesc manté un blog molt xulo també sobre ultrafons). Ui, ui, ui, estic en zona friki, aquí hi ha algú mal posicionat i crec que se qui és.... Jo, però em noto molt sencer, l'any passat vaig arribar aquí fet misèria. Reposto a conciència, però sense perdre gaire temps, m'oferèixen
botifarra, però sàviament la rebutjo tal com fan tots els del grupet.
Agafo un plàtan per la següent pujada i cap avall ! Segueixo corrent de
pla-baixada i comprovo que vaig còmode encara, collonut ! Aviat em
situo a l'inici del 'monstre', la pujada de 1.200 metres seguida i
sense pietat fins al port de Sant Vicenç. Començo amb por, però de
seguida veig que les cames em responen i que puc mantenir un ritme
força interessant, molt lluny de l'agonia de l'any passat.
Guanyo alçada ràpidament i aviat estic travessant el Madriu per la palanca de fusta. El riu i els prats que l'envolten estan esplèndids. Allà paro, em menjo el plàtan tranquillament, faig un gel i bec
força, se exactament el que ve ara i bé s'ho val. Aquí m'atrapen dos
nois que es veu que anaven dels primers, s'han equivocat fent una volta
extra bestial i ara estan recuperant terreny... Fem una bona xerradeta mentres anem superant el fortíssim desnivell per dintre del bosc, ens anem animant mutuament i dient algun pecat gordo als trams més forts. Finalment la pendent afluixa i podem córrer
(sí, encara corro...) en el bonic flanqueig fins al refugi de Perafita,
tota la immensa vall s'obre davant nostre amb un contrast de verd i
blanc molt guapo.  Darrer tram de pujada fins el Coll de Sant Vicenç. Foto: Jordi Font
Cremo el darrer gel complementat amb les menudalles del
control i segueixo amunt, els dos nois (Rafa & Raúl) amb els que
anava ja no els veure més fins l'arribada, quines màquines !. En el
darrer tram fins al port baixo quelcom el ritme senzillament perquè les cames ja no donen més, prop del coll torna a haver-hi grans congestes que estan fetes un xip-xap, sense pals vaig una mica tauper, però
finalment arribo a la carena i... avall !
Provo de trotar i sembla que
la màquina funciona encara, o sigui que a bon ritme baixo fins al
refugi dels Estanys de la Pera. Aquí m'atrapen dos nois del Penedes amb
qui faré tot el tram final fins a Cap de Rec. Ens anem tornant al
davant descobrint senyals que no estan gaire ben posades, sort que som
tres !, sols parem de córrer en dos o tres punts a on el marcatge es
força deficient. Aquest tram nou és molt maco i tècnic, va per dintre
bosc i en ocasions per trams força salvatges, plens de fang, branques,
arrels... i perdedors, sense cap traça de camí, guapo, guapo.  Estanys de La Pera, tornem a casa ! Foto: Jordi Font
En el darrer control del Fornell ens diuen que queden 5 kilometrets,
però és clar, incloent la pujada final que no sabem que ens hi espera.
Aviat travessem el bonic Riu del Moll per la palanca de fusta i aquí
comença la darrera pujada, amunt que falta poc !. Atrapem un parell de
nois i fem un grupet de cinc a on per enèsima vegada no sabem per on
tirar per manca clara de senyals, perdent força estona amunt i avall.
Apostem per tirar al nord i bingo ! La pujada final és una propina potent, te algun tram molt tieso i és un tancament perfecte al recorregut, fent-lo encara més dur, sembla que no s'acabi mai... però finalment veiem a dalt de tot les teulades de Cap de Rec, uff salvats. Fem els darrers 100 metres de pla al trote perquè no sigui dit.
A l'arribada em diuen que he quedat el 13 (8:42). No m'ho crec
!!, estic molt content, encara que penso que la posició sempre és un
tema relatiu. En canvi estic eufòric per haver fruït tota l'estona del
recorregut sense tenir cap moment agònic i haver controlat en tot
moment, malgrat el ritme alt. Apart també he conegut força gent que és
un dels punts més engrescadors d'aquestes curses.
|
|
|
dijous, 12 / juny / 2008 14:58
Lo dolent d'anar a comprar a Andorra caminant és que t'has de llevar
molt, molt d'hora, però és clar, no es qüestió d'arribar tard i perdre alguna de les ofertes del Viladomat. Muntem un cap de setmana a la Cerdanya amb els companys Tolo
i Carles i les respectives famílies. El pla del dissabte era senzill:
les noies van de compres a Andorra i ens recullen allà després de fer
la travessa Meranges-Les Escaldes, i el diumenge 100% familiar. A les 5:30 sortim cap a Meranges. El dia es presenta superclar i
potser... no plourà. Ho diem baixet.
Aparquem després del poble, a l'entrada de Campllong. Hi ha tant sols
dos graus positius, o sigui que per allà dalt estarà tota la neu ben
glaçada.
 Pleta d'Engorgs. El pont de troncs està glaçat i el Carles improvisa. Pugem a l'idea fins la bonica pleta d'Engorgs a on es fa força
difícil travessar el riu sense mullar-se, baixa aigua per tot arreu.
Aviat ens toca el sol i ens reconforta. A l'entrada del cercle d'Engorgs
es reb una marmota curiosa, puuiiiuuu !. Parem un moment al refugi a on
hi ha un grupet de gent.
 Cap al cercle d'Engorgs. Fa un dia radiant !. Mentres pujàvem ja vèiem força neu a la banda sud, o sigui que a la
nord... Mentres ens acostem als estanys el mantell blanc ja es va fent
omnipresent i els meus presagis d'una Portella de Engors impracticable
es compleixen: és la zona amb més neu del cercle, més allaus i amb unes
cornises de ca l'ampla. Bingo !
 Portella d'Engorgs amb aspecte 'primaveral'. Per aquí no passem... Com que no és qüestió d'abandonar així d'entrada, decidim provar amb
precaució de travessar cap la vall de la LLosa per un altre cantó del
circ. Resseguim un llom rocós i ben nevat amb pendent moderada i que
porta directament cap a la Tosseta
de l'Esquella, un cim del cercle de 2.871 m. Trobem una traça d'algú
que va pujar-hi al migdia, ja que les petjades estan fins al fons, i
això ens salva, ja que sense traça, amb bambes i amb la neu ben dura
com està, no crec que haguéssim passat. La vista que es va obrin a
mesura que guanyem alçada es del tot gratificant, la muralla nord del
Cadí li posa un bon marc, al fons de tot.  Pujant a la Tosseta de l'Esquella (2.871 m). L'únic pas factible. Arribem al cim i... ostres hi ha un pendent nevat de mil dimonis cap a
la Vall de la Llosa i la cresta camp a la Portella te la seva gràcia.
Bé, sense arriscar res decidim provar-ho i resulta que es va fent, una
mica de roca, una mica de canal, obrir graons en neu dura, ara una mica
a cavall d'aresta,.. Perdem molta estona però finalment arribem a la
zona de grans plans nevats que ens porten al trote cap a la valleta de
baixada a la Cabana dels Esparvers. En el limit de la neu bevem i ens
recuperem una mica.
 En l'aresta de baixada de la Tosseta de la Esquella. Baixem corrents pel GR11 fins al riu i aviat estem pujant ja per la
bonica vall del Vallcivera. És el tercer cop que la faig i crec que la
seva modèstia és lo que la fa gran, així, amagadota, però regada per un
riu ben esgraonat i ben flanquejada per la imponent Muga i germanets.
Ens està fent un dia de nassos i sembla que aguantarà, perfecte !
Superem el Port de Vallcivera sense xafar neu, però després del coll hi
ha més de mig metre de neu ara ja molla a on ens enfonsem ara sí, ara
també, fins al refugi de l'Illa, ja dintre d'Andorra. L'estany de
l'Illa està gairebé del tot glaçat encara, donant un aspecte superalpí
al conjunt.  Port de Vallcivera. Entrada gloriosa a Andorra. Parem un momentet al refugi, però no gaire ja que encara es veu força neu i la marxa s'enlenteix al enfonsant-se. Vint minutets per sota el refugi ja es pot començar anar al trote i així ho fem gairebé en tota la llarguíssima vall del Madriu.
La vall amb el blanc de fons guanya molts punts, si es que algun dia li
han faltat. Fem alguna parada per fruir de l'espectacle de l'aigua,
però anem força a l'idea ja que es tard i les noies deuen està treien
fum a la Visa, quina por !  Vall del riu Madriu. Pla de l'Ingla (Andorra)
He recorregut la Vall del Madriu forces cops i malgrat saber que es llaaaarga, sempre em sorprèn. Sort que el recorregut no te desperdici, per algun motiu ha estat protegida per la UNESCO com a pàtrimoni de la humanitat. Al cap de 9 hores i escaix arribem a Les Escaldes, a on ens passegem amb pinta de rodamons pel centre comercial fins trobar les noies. Després de cambiant-se de roba, tots tres fem caure alguna coseta al Viladomat, això sí, sols coses importants e imprescindibles, ho juro ! Galeria d'imatges complerta.El recorregut té un total de 30 km amb 1800 m+ i 2.200 m- (4.000 m acumulats)
|
|
|
dilluns, 9 / juny / 2008 06:30
En plan ràpid: aquest cap de setmana he estat a la Cerdanya combinant
muntanya i familia, i just al arribar ahir al vespre m'assabento del que ja
em vaig pensar veient el pati..., la Ultra Tramuntana s'ha sospés per culpa de la
neu ! (sort que ja em vaig desapuntar fa dies i em vaig apuntar a Cap de Rec). Paral.lelament veig que es parla de 'potser' suspendre la Cap de Rec, però fa una estona han confirmat extraoficialment que es farà al final, uff, genial ! Us deixo
l' enllaç a la galeria de fotos de la sortida guapa, guapa que vàrem fer
dissabte amb el Tolo i el Carles, quan tingui una estona penjaré crònica. Hi ha neu per un tubo
companys !
Cercle d'Engorgs durant la travessa Meranges - Les Escaldes (Andorra)
|
|
|
dilluns, 2 / juny / 2008 16:04
Directament: Diumenge no em vaig despertar a l'hora i no vaig
poder anar a la cursa d'Alpens. Resulta que em vaig quedar a dormir
dissabte a casa al meu pare, a Manlleu, vaig fer servir el mòbil de
despertador i... res, no va sonar. O sigui que em desperto a les 8
hores amb una emprenyada important. Emprenyat i frustrat. Però en cinc
minuts ho tinc resolt, com que vaig fanàtic, decideixo que com a
compensació he de fer una tirada igual o més de llarga i amb igual o
més desnivell, i a més tinc el lloc ideal: l'eix Bellmunt-Puigsacalm, al costat de casa.  S'ha d'anar a lo tradicional... En un quart d'hora ja estic a Sant Pere de Torelló, plou quelcom. Aviat
estic trotant amunt cap a Sant Roc sota un fort xàfec que en cinc
minuts em deixa xop, o sigui que un problema menys, ja no cal
preocupar-se per intentar no mullar-se. Pujo directe cap a Bellmunt,
són 600 m de desnivell d'una tacada i força tiesos a la part final. El bosc està preciós i les pedres del camí d'abast ben netes de fang ja que soc el únic usuari,
tot perfecte. La part final del tram que porta al pàrquing és com
sempre molt estètica, i ara encara més, és tracte d'un corriol
fantàstic a cavall de les dues vessants de la muntanya, envoltat de
verd i faig. Omplo d'aigua a la font del santuari i cap avall !, a
partir d'aquí segueixo el recorregut de la Marxa dels Matxos, fa poc
que ha parat de ploure.  Salt del Molí - Riu Ges. Foto: Internet En el tram final abans de la Tosca m'ho passo pipa, es un tram molt disfruton,
que malgrat la pluja no està gens enfangat. Em desvio un moment per
veure caure l'aigua a la Tosca, espectacle que encara no havia vist
mai. Segueixo fins el ensordidor Salt del Molí, que està de bony any, o
potser millor dit de bon mes. Després del Salt giro a la dreta cap a
Salgueda, aquest tram el considero molt atractiu, es tracta d'un llarguíssim flanqueig
en corriol en lleugera i constant pujada, que es pot fer tot corrents i
que desemboca en l'antiga masia de Salgueda, en un indret ben feréstec.
Allà em trobo a una gent que ha vingut per la pista i em diuen que està
feta una merda de fang, o sigui que després de prendre'm un gel, opto
per tornar repetint part del darrer tram de corriol i després
desviant-me a l'esquerra per acabar pujant per amplis i verdíssims prats fins la masia deshabitada de Espaulella . Com
que en els Matxos es passa per aquí al tram final i es va petat, no
havia pogut mai observar bé la masia, hi dono un tomb i en confirma el
que ja deia en la meva ressenya dels Matxos, que apart d'estar a un
lloc molt guapo, a on no hi arriba cap pista, la casa té llinatge, ja
que en el bonic llindar hi ha la data del 1692. Baixo cap al riu Ges
pel camí dels Ferrers, a estones ben empedrat. Al arribar al Ges faig les quatre o cinc creuades sense descalçar-me, i mira que baixa amb aigua, però ja no ve d'aquí, fa una estona que torna a ploure fort. Segueixo pel PR del costat del riu fins el Molí i allà enllaço fins prop del cotxe.  El Molí a Sant Pere de Torello - Riu Ges. Foto: Internet En
total el rellotge em canta la bonica i rodona xifra de 21 kilòmetres,
però avui no seran prou... Torno a fer part de la pujada a Sant Roc per
agafar cobertura, truco a casa i em diuen que encara estan a Manresa, bingo ! Tinc una estona més per mí, segueixo al trote fins Sant Roc i per no repetir el mateix començo a enllaçar el conjunt de cimets de gres gris que hi ha davant de Bellmunt, pujo, baixo, pujo, fins el més puntiagut vora ja de la carretera al santuari. Aquí ja vaig una mica grogui
, he fet l'errada de no agafar un gel extra, o sigui que tiro avall per
la llarga carena de roca fins el cotxe, tancant finalment un bonica volta de
quasi 27 kilòmetres, uns 2.400 acumulats i 4:30 hores de disfrutar fent la cabra per unes muntanyes que m'estimo molt. Alpens ha quedat ben compensat !
|
|
Què vols trobar ?