Després de no fer la Nuria-Berga, vaig decidir descansar tres dies més
per fer net del genoll i sembla que va ser encertat. El dijous passat vaig sortir a fer 10 km i perfecte ! El divendres tard em truca el Tolo
amb ganes de guerra i en un moment el
lio a fer una
sortida a la Serra de Picancel. La zona de Catllaràs-Picancel és un
lloc que no conec molt encara però que ja em té el cor robat. Algunes
excel.lents cròniques del Joan a
muntanyenc.blogspot.com hi han ajudat.
El passat
febrer vaig anar de descoberta amb la família fins a la Quar i La
Portella i el lloc em va encisar. El cim de Saldaguda (1.168), el més
alt del Picancel, domina imponent la vall de la Ribera de la Portella,
i el seu aspecte puntiagut i esquerp de seguida em varen atraure. El
fet de ser un lloc poc conegut és també un dels grans al.licients de la
zona.
Sortim super dora com a bons
papis i marits per
ser de tornada a casa a una hora decent. Quedem a les 6 del matí i a
les 7 ja estem apunt de tirar amunt després de deixar al cotxe al
costat del Pont del Climent, poc després de Vilada. Just passat el impressionant
pont sobre la gorga del Merdançol, el camí ja s'enfila fort amunt per una zona ben
feréstega, tot resseguint un bonic torrent. Ahir el vespre va ploure i
baixa aigua per tot arreu. Anem pujant a bon ritme cap al Coll del
Tell, el camí es preciós, amb gran varietat de vegetació típica de
obaga i travessa en diferents indrets el torrent. Aviat guanyem alçada
i malgrat la boira, es comencen a entreveure les agulles i parets de
conglomerat que ens envolten, incloent l'estètic Serrat del Migdia.
En forces indrets cal parar cura amb la
roca molla i plena de verdet que es presenta molt patinosa. Poc abans
del coll ens desviem a l'esquerra cap a la carena oest del Saldaguda.
Un cop guanyada la carena s'obre la vista quelcom, però malauradament
està molt tapat i no es veu gaire més enllà del Monestir de La
Portella. El santuari de La Quar, tant proper, resta amagat dins la
boira. La carena comença per corriol molt maco y a la part final es
converteix gairebé en una aresta de roca, en algun punt una mica àrea
però molt fàcil. Arribem al cim envoltats del tot per la boira, no dona
per fer ni una foto, llàstima.
Aviat
comencem a baixar per la carena sud, el mapa indica un corriol, però la
veritat es que gairebé ens l'hem d'inventar tot, anem resseguint una
llarga baixada que combina alguna desgrimpada amb cura, un bosc
fantàstic, i un passet de II grau. Després d'emprar tots els nostres
recursos de navegació i encertar-la tota a la primera, guau ! connectem
amb una pista de desbrossar amb una forta pendent que fem al trote
alegre. Finalment arribem al fons de la vall i seguim corrents fins la
bonica font de l'Abat, situada en una amplia obaga, sota una mica de
balma. Paradeta a repostar i seguim amb forta pujada
al trote fins a La Portella. L'arribada des de l'est és la més bonica
ja que a l'altre cantó estant fent les obres de restauració, que sembla
que ara s'han pres seriosament.
Breu
visita i tirem avall corrents, resseguint ara el PR, fins prop del antic pont de Campdou. La intenció era tornar des d'aquí per Sant Miquel i el Serrat del Migdia que fan cara de ser força interessants, però com que hem perdut força
temps a la baixada decidim seguir al PR i tornar al Coll del Tell,
repetint malauradament una part de l'itinerari. La pujada s'inica amb
pista que fem al trote tot resseguint una valleta al costa d'una cinglera de roca anomenada Cinglera de la Veu. Poc després s'agafa corriol a l'esquerra, molt maco i que
ressegueix forces trams de una carena rocosa. Fa força xafogor i suem
a raig. El matí s'ha anat ennegrint i prop del coll ens agafa un xàfec
molt potent, en dos minuts estem xops de cap a peus, però com que no fa
fred quasi s'agraeix ja que així anem més fresquets. Arribem al coll i
a sac avall, però vigilant els traïdors trams de roca amb verdet. La
forta pluja no ens abandona i en el tram final el camí es converteix en
un animat torrent amb aigua per sobre del tormell, iaa ! anem a sac,
trotant avall sense contemplacions, ens ho passem pipa !
Sort
que som uns nois previsors i portem roba per canviar-nos de dalt a
baix. Tornada express cap a casa i poc abans de les 12 h ja hi som
arribats, ben complidors per poder fer algun altre malifeta el dia
següent.
El recorregut
fa uns 13 km (vaig perdre cobertura a la canal) i vàrem esmerçar-hi
3:45 en plan tranquil. Té uns 750 m de desnivell positiu i està
molt ben indicat excepte la baixada per la carena sud, que deu fer
poquíssima gent. Del tot recomanable. Hi tornarem en un dia clar, queda
dit.
Què vols trobar ?