Fa tres setmanes, quan al Tolo li explicava des de la Serra d'Ensija les virtuts de la propera i discreta Serra del Verd, sense saber-ho, vaig sembrar la llavor de la nostra pròxima sortida. He fet la Serra del Verd quatre o cinc cops, estiu, tardor amb neu... i mai m'hi he trobat a ningú, potser és sols casualitat però segurament no m'equivoco en dir que el Verd és el germà petit i discret d'una família molt selecte: el grandiós Cadí, l'altiu Pedraforca, la coqueta Ensija i l'humanitzat Port del Compte.

Trucada a última hora per variar. A on anem ? A la Serra del Verd !. Arribem a Gosol quan tot just despunta el dia (1 hora de cotxe just des de Manresa actualment, guau ! un món de possibilitats cada cop més a prop, sí ja se... a costa de l'asfalt...).

Em faig una mica d'embolic en la pista que puja al Coll de Molla, però aviat estem ja trotant pel GR. Fa un dia força fred i ventós i anem ben abrigats, sembla que l'hivern va entrant a batzegades. La pendent inicial és forta però aviat som al coll, decideixo fer el circuit més o menys circular que passa pel Clot de Prat Salvatge, així la primera part és pista i podem entrar amb calor amb trote 'ultra'. Guanyem alçada ràpidament i aviat estem al Planell de la Font, des de on ja s'albira el Cadi i el Pedraforca en un dia extraordinàriament lluminós, com pocs recordo.

Des de el coll es puja per una amplísima zona de prats molt agradable que a la part final entra en bosc i desenvoca al Coll de Belitres. Parem un moment i fem un 'power al bar' com diu el Luigui i seguim amunt per les amplies pendents que porten al aplanat cim. Just al tombar la carena ens reb un vent fred fortissim que contrasta amb el dia absolutament clar. Ens acostem a la cinglera sobre la Coma i la Pedra, amb Sant LLorenç al fons. No restem gaire estona al cim ja que literalment ens estem congelant tot i portar guants.

Comencem al descens al trote i uns cinc cents metres per sota el cim, torço el peu dret de forma bestial, sento un crec i caic a terra ple de dolor... em temo lo pitjor, m'aixeco ràpid per veure l'abast del mal i de seguida veig que res trencat però que els lligaments quelcom dolent li ha passat.

El Tolo s'espanta però aviat em veu tirant avall, no vull que es refredi perquè encara queda una bona baixada. Vaig amb el mitjons de compressió i observo que també son excel·lents amb un cas així, ja que el turmell que ja està força inflat no te ni molt menys les proporcions de pilota de tennis que tindrà quan me'ls tregui més tard.

Com que està calent i no paro ni un segon, puc baixar be o molt bé i inclús en algun tros m'emociono una mica i... faig mini-trote. Arribem al cotxe amb un temps raonable, el que ens permet fer un bon esmorzar a Gosol, of course.

Més tard a l'hospital em diuen que és un esguinç de turmell de segon grau i tres setmanetes o un mes al paro, encara que quan parlo amb el el meu fisio més tard tenim altres plans...

Bé, que puc dir que no hagin dit ja els companys Albert i Luigi de la sortida montserratina del passat dimecres. A mi em feia força illusio pel fet de reunint-se tots quatre i fer una trobada analogia a partir del fet de estar en contacte virtualment. El grupet va funcionar a la perfecció i ens va permetre coneixe'ns una mica més i fer el que ens agrada en un marc que no em cansa mai: Montserrat.

La sortida es va ajustar a lo previst, uns 20 km, +1300 m i al voltant de les 4 hores, destacant especialment el dia i l'hora: un dia entre setmana i a la tarda és gairebé una aposta segura de tranquillitat i matisos de capvespre en els penyals, que no et deixen indiferent.

Personalment vaig concloure la sortida molt content, perquè em vaig trobar força cómode en tot el recorregut i sembla que deixant ja de banda els problemes a la fàscia-lata. Apart vàrem fer el tram Sant Joan-Bateries i dreçera de Fra Guerí, que encara no havia tastat fins llavors i els hi tenia ganes.

Montserrat Oest ens espera !

Aquesta setmana hem fet una apretada al tema de la cursa, el dilluns que era festa local, el Josep Maria, el Marcel, els meus fills i jo vàrem aprofitar per desbrossar la part més complicada del recorregut, varen ser cinc horetes a tope que ens van permetre 'obrir' el tram més guapo i feréstec. Amb això es resolia una part important del recorregut.

El dimecres a la tarda, abans de la reunió que teníem al vespre, vaig aprofitar per fer el recorregut integral del traçat proposat. Vaig anar-hi tot sol i em van sortir poc més dels 23 kilòmetres previstos i amb uns 1.000 m de desnivell positiu i marcant un traçat molt trenca cames. Vaig anar al trote i caminant, m'ho vaig passar pipa malgrat alguns esbarcers i vaig aprofitar per fer inventari escrit de tots els llocs a on cal desbrossar, que son més dels que voldríem gràcies a aquesta primavera-estiu tant humits. Hi ha força feina, encara que demà ja ha quedat el grupet per netejar un altre tram, jo no puc anar-hi.

També hem tancat tard, però almenys l'hem tancat, el tríptic que us podeu descarregar aquí. El sponsor principal és Caixa Catalunya que gràcies a les gestions del Marcel s'han enrotllat molt i ens ha fet una molt bona aportació econòmica. L'Ajuntament de Manresa també ha mostrat molt bona predisposició. O sigui que venen tres setmanes força intenses i amb el temps just com era d'esperar i que em fa patir perquè tot surti bé.

Les inscripcions vía web, www.barraquesdevinya.com, ja estan obertes des de finals d'Agost i hem creat a més un tema en el foro de www.corredors.cat. El mapa del recorregut a Google el podeu veure aquí.