Bona matinal avui a Moià. El dia s'encetava molt fred i amb molta boira, però poc abans de la sortida s'ha obert i hem pogut tastar el sol, que ja tocava!

Aquesta era una cursa que teníem marcada l'Alba i jo per fer-la plegats en el nostre calendari runner-parelleta. Abans de la sortida saludem a força gent, l'Albertus, l'Albert (Malfieten), gent de l'escola dels nanos, gent del Vias, gent de la Barraques... es nota la proximitat a Manresa. Ens posem a la sortida juntament amb l'Albert i en uns minutets pam ! a córrer.

Travessem el poble i aviat entren en matèria, que tal com s'endevinava avui és: fang, patinades, més fang i... vaja, mooolt de fang. Anem situats cap a la cua del grup, però conservant un bon paquetet de gent al darrera.

Al final de la forta pujada al primer turó semblem una manada de nyus pujant la vora d'un riu al Serengeti, és una zona impressionant de fang en pendent tipus 'agafa-t'ho com poguis'. Dalt el turó el terreny es suavitza i s'entra en un seguit de corriols molt bonics.


L'Alba manté el ritme i encara passem algú de tant en tant. Des de dalt la vista del Pirineu nevat és un al.licient més. Baixada ràpida cap a la riera per corriol i tot seguit llarga pujada cap a La Creu.

Combinem el caminar amb el trote,  i poc a poc ens acostem al cim del segon turó. L'altiplà just abans de la Creu és molt xulo, un dels trams més macos segons el meu parer. Iniciem la baixada amb unes corbes super-relliscoses i amb els trams tècnics del bosc que estan fets papilla.

Finalment s'acaba i encarem els darrers metres pel centre urbà tancant la cursa en 1:05 i molt contents, ha estat una bona cursa, per mi sense agobios, passant-ho bé i per l'Alba també, encara que en alguna pujada m'ha semblat sentir algun renec muntanyero.

Recorregut. Veure el recorregut en un mapa més gran

Inici d'any completant uns dels projectes que tenia en cartera i que em motivaven molt: La doble integral a Montserrat, o sigui Can Massana - Collbató - Can Massana. L'integral ja l'havia fet forces cops, resseguint sempre la complexe vessant sud de la muntanya i tancant el recorregut a Collbató. L'idea en aquest cas era fer la volta completa al massís travessant-lo en ambdós direccions, anar per la banda sud i tornar per el vessant nord, sempre per corriol.

Tinc la sort de poder engrescar a un parell de 'pirats' més que tenen ganes de marxa, el Carles i l'Albert s'hi apunten incondicionalment, perfecte ! Com que el dia és molt curt quedem divendres d'hora ja que calculem estar-hi al voltant d'unes 8 hores.

A les 7 del matí ens trobem a Can Massana. Mentre ens equipem comentem en quines condicions pot estar la muntanya, ja que les darreres nevades i pluges segur que ho faran una mica més difícil tot plegat, a més a més la part alta està plena de boira i comencen a caure gotes... No hi donem més voltes i sortim amunt amb frontals, comencem tranquils amb poc trote ja que queda molta feina per davant.

La muntanya ben aviat es mostra plena d'aigua, fang i algun arbre caigut, però es deixa fer força bé. Anem a l'idea i aviat som a Coll de Port a on comença ha haver-hi una mica de llum de dia. Un ritme viu ens porta al Coll de les Comes amb una amplia vista del massís i des de on podem certificar que avui serà un dia molt gris i humit. El plugim no para, però no molesta massa, per sort no fa fred.

Les baixades per roca estan molt lliscants i cal anar amb cura, tots llepem terra en algun moment. Fem el cim del Montgrós com marca la tradició malgrat que la vista des de dalt és nul.la amb l'espesa boira.

A l'alçada del Camell de Sant Jeroni unes simpàtiques cabres ens saluden a la vegada que el camí millora i podem començar a avançar més ràpid. Per donar idea del terreny en que ens movem i com està, l'Albert canta un parcial gloriós: el darrer kilòmetre ens ha costat 43 minuts ! Uaaau, quines màquines !, calculem recuperar temps en algun tram més endavant perquè sinó ens cantaran els puputs !

Arribo al coll de les Pinasses després de la forta pujada i tiro a l'esquerra sense parar, no deixo lloc al dubte, cal fer el cim de Sant Jeroni per fer la volta més autèntica. Avui no hi ha ningú, tot un luxe, tenim tota la muntanya per nosaltres ja que l'esllavissada de roques de fa una setmana a Degotalls ha deixat el Monestir incomunicat des de fa dies.

Des de el cim comença la vertiginosa baixada fins Collbató non-stop. A bon ritme i sense parar passem per Sant Joan, connectem amb el tècnic camí de les Bateries i finalment decidim amb plan 'durillos' baixar per la drecera del Fra Garí malgrat estar tot moll i seguir plovisquejant. Sorprenentment l'empinada drecera es deixa fer força bé i aviat estem a Collbató fent una coca-cola al xiringuito de les Coves. 

Deu minutets i escaix de parada i tirem amunt cap a Sant Miquel, 500 metres de desnivell continuat ens esperem i no es qüestió de apalancar-nos, anem xops i agafem fred ràpidament.

Correm a bon pas en un dels trams més macos de la volta, el camí de les Coves fins l'inici del Torrent del Forat. Pugem a un ritme molt viu, fet que ens fa tenir confiança en poder completar la volta sense contratemps. Al arribar a Sant Miquel el Carles ens diu que ja en te prou i que es quedarà al Monestir tal com ja tenia previst, tornarà amb l'aeri i el tren. Amb l'Albert ens avancem a omplir aigua a la font del Monestir, allà el Carles ens atrapa i ens acomiadem, portem uns 21 km i 1.800 metres positius de desnivell.

Fem un altre gel i tot seguit encarem les escales de Sant Benet, ens trobem amb força i pugem a un ritme alt, m'ho paso pipa, sabem que des de dalt a Sant Benet la feina més gruixuda estarà feta.

És un fet insòlit recórrer aquests paranys sense veure ni una sola ànima, això fa el moment més autèntic. Finalment assolim el Pla de la Trinitat, entrada a Montserrat Nord del recorregut. El camí de l'Arrel és sens dubte el tram reina de la volta, son molts kilòmetres de corriol ideal per córrer, sempre sota la imponent muralla nord, Flautats, Cavall, Diables, Patriarques, Aeri i Serrat del Moro és succeïxen un darrera l'altre a la nostra esquerra, envoltats de bromes, sens dubte un dels grans moments de la travessa.

A l'alçada de Santa Cecília seguim pel GR-172, aquest tram fins Can Massana era l'únic que desconeixia, pensava que era un camí tranquilet per sobre la carretera, quelcom que l'Albert, que el coneixia en part, ja s'havia encarregat de desmentir, o sigui que l'agafem amb molt de respecte i sort d'això !

És un final de volta molt ferm, que et fa donar el millor de tu ben bé fins gairebé l'arribada. Puja i baixa contínuament, és feréstec en molts trams i la carretera ni ensumar-la, i en algun cas, com en la connexió amb el camí del Coll del Migdia, arriba a superar fins 150 metres de desnivell, o sigui que malgrat poder córrer en forces trams hi ha alguns forts dents de serra que ens exprimeixen de valent.

Aquí tots dos acusem ja el cansament muscular, els quàdriceps ens demanen pietat, però no els hi fem gaire cas, no amenacen rampes, i tenim ja ganes de tancar el cercle. Apretem a tope fins la Cadireta d'Agulles, el terreny es suavitza i ens porta a continuació en forta baixada fins Can Massana tot completant una magnífica volta de 31 km i 2.530m positius en 7:30 hores.

Post Data

I ara farem com a les pelis, que se'n va fer de...

• El Carles va aconseguir enllaçar magistralment aeri i tren i a les dues ja tenia a la sogra omplint-li el plat a taula, sens dubte el més eixerit dels tres.
  
  
• L'Albert va aconseguir arribar a una hora decent a casa per preparar les vacances familiars a Andorra.
  
  
• I jo mateix, bé... em fa vergonya dir-ho però vaig baixar a Manresa amb una gana terrible i amb ganes de menjar quelcom guarro, guarro, jo no volia, però... no vaig resistir i vaig passar pel McDonalds a fotrem tres big-algo, patates de luxe guarripeg i la cola corresponent. Déu meu que bé m'ho vaig passar infringit la llei de la meva dieta sana i equilibrada.

Recorregut. Veure el recorregut en un mapa més gran