Les divertides cròniques del Raül (Koala) al blog del nostre equip (
www.koalasteam.com) fan molt de mal a aquest bloc, i ho dic amb carinyo i com excusa barata de perquè no l'actualitzo tant sovint. Podeu llegir la seva
extensa crònica aquíBé, de la Ultra (Marxa)
Circular al Pantà d'Oliana (81 Km, 3100 m+) cal dir d'entrada que va ser un gran encert anar-hi. Per ser una primera edició va estar a una grandíssima alçada i no va decebre a ningú, impressionant.
L'any que ve repetim segur. Si no us agraden les massificacions tipus MM, si us agrada tenir teca de la bona en TOTS els controls, si us agrada conèixer uns llocs del tot desconeguts, remots i a centenars de kilòmetres de qualsevol urbanització, si us agrada que us tractin com un rei, com si fóssiu el únic corredor de la cursa, aleshores cap Oliana hi falta gent !!
Per fer una bona posició en un ultra (i en qualsevol altre cursa) sols hi ha dos opcions: o entrenar molt, molt i ser molt bo o bé buscar una cursa a on hi hagi poca gent (200 i escaig a Oliana) i a on els corredors bons estiguin o bé cansats de un ultra recent (UTMB) o bé descansant per un ultra proper (Matagalls-Montserrat), amb el Raül això d'entrenar no ens va massa (gens !) i per tant vàrem escollir la segona opció, o sigui que Oliana encaixava perfectament en l'estratègia per fer un top ten.
Com que anàvem amb el 'ganivet jamonero' a la boca com diu el Raül, vàrem portar equipament mínim, mínim: frontal a la mà, un ibuprofé i una ampolleta d'aigua de 33 cl, estratègia que ens va funcionar pels pèls, ja que a mitja nit vàrem patir una certa rasca (ufff !), l'optimització era tant extrema que el Raül omplia l'ampolleta sempre a la meitat, 'per optimitzar pes' deia (!?)
El top ten va resultar car al final, es veu que hi havia algun fierecilla apuntat i no previst. En resum vàrem fer una cursa de menys a més a on hi vàrem aprendre molt, i des de la pitjor posició (la 12ª i 13ª) vàrem remuntar fins la posició final (6ª i 7ª) després de 13:05 hores de canya de la bona, tot això no sense dificultat i corrent de valent per treuren's de sobre un seguit de frontals 'paparres' (amb carinyo) que dúiem sovint al darrera.
No és un final de verbena, no ! Son dos corredors raros,
de matinada i ben petats, però amb la feina feta.
Galeria complertaL'horari de sortida de les 5 de la tarda ens va permetre estalviar-nos calor i a la vegada disfrutar amb llum dels magnífics paratges de Serraseca que espero visitar tranquilament ben aviat amb la family.
Què vols trobar ?