Diumenge s'em presenta l'ocasió de fer el PR del Voltraganés (Osona) i m'hi apunto malgrat els dubtes. Son 25,5 kilòmetres i no se com pot anar la màquina, però tinc ganes de fer tirada llargueta. Al final som tres, el Lluís, el Ramon i jo.

Em fa gràcia retrobar-me amb el Ramon, el conec des de ben petit, però fa molts i molts anys que no hem coincidit i menys en aquests menesters de gastar sola per la muntanya.


Sortim des de Sant Hipòlit, començant ja per pendent per anar enfilant-nos cap a la cinglera. He vist aquests espadats durant anys i anys des de Manlleu i fins avui no he tingut ocasió de visitar-los i a mesura que avancem me'n penedeixo d'haver tardat tant ja que el recorregut que anem descobrint val molt la pena: molt poca pista i corriols ben aeris.

Llàstima de la boira que resta força espectacularitat al recorregut. Els kilòmetres es succeïxen a ritme còmode, el que ens permet fer una bona xerrada sobre el que ens agrada, trescar per muntanya caminant i corrent.


Sense adonar-nos estem ja a Sant Martí Xic, situat sobre una llarga i estreta proa de roca. Aprofitem per pujar fins dalt el castell de Voltregà, llàstima que la vista és nul.la. Seguim per corriol fantàstic per vora el cingle, bon ritme de baixada cap a la riera del Sorreigs.

D'aquí per pista ens enfilem cap a Santa Perpetua, un altre bon mirador que avui no llueix. Baixada forta fins Santa Cecília i a partir d'aquí terreny força pla amb bastant de corriol encara. El sol apareix finalment i ens escalfa el darrer tram, molt tranquil fins tornar a Sant Hipòlit.


En total 24 km (ens hem saltat un petit tram) i uns 700 metres positius de desnivell, tot plegat en tres agradables hores en bona companyia i a on el meu maluc ha respòs millor del que m'esperava, perfecte.

Caldrà tornar-hi aviat, el recorregut en un dia clar ha de ser de cinc estrelles !

Aquest divendres tarda continuo amb la descoberta del nord de la Serra de l'Obac. M'escapo amb el temps molt just, dues hores abans de fer-se fosc. Em dona marge però per descobrir dins del que s'anomena Valls del Montcau, la connexió via corriol entre Rocafort i el Puig de La Bauma, tram molt interessant que faig caminant tot estrenant les plantilles. La tarda s'aclareix força i un sol una mica esmorteït em regala un final de dia molt agradable. En total quasi 10 km resseguint principalment la Serra de Coma d'en Bou.

Un cop conegut aquest tram ja tinc controlat gairebé del tot una possible volta que ha se ser molt interessant Viladordis - Sant Esteve - Rocafort - Mura - Montcau - La Mola - Hostal de la Barata - Camí Ral - Vallhonesta - Pont de Vilomara - Viladordis. En total uns 50 km que ja tinc marcats al mapa amb més de un 90% de corriols.

Tot baixant he descobert un corriol recuperat de fa poc i mal marcat que indicava Cami a Mura, caldrà tornar un altre dia per veure si encara és millor opció que la d'avui.

Las plantilles molt bé d'entrada, m'he atrevit i tot a anar una mica al trote de tornada. Llògicament en aquest dia i aquesta zona ni una sola ànima a la muntanya.

És el que em diu sempre l'Alba, però clar i Català, i com que em costa, no he fet al post fins tenir quelcom realment positiu a on agafar-me.

Bé, resulta que fa tres setmanes em vaig tornar a lesionar. Es tracta de l'especialitat de la 'casa': tensor de la fàscia lata.

El darrers quatre mesos han estat excepcionals, el meu tensor de la fàscia lata i jo hem estat molt bons amics. Jo el cuidava amb estiraments diaris, sovint matinals i al vespre, si ja estava al llit i m'oblidava, m'aixecava i els feia (no sense comentaris de conya de l'Alba). El tensor era agraït, no es queixava, feia la seva feina a la perfecció i si li demanava massa feia un petit senyal, molt suau, i que jo responia amb 'carinyo', o sigui una relació molt armònica, fins que... quelcom va passar fa tres dissabtes, vaig sortir al matí amb molt fred, calçat nou i baixada tècnica d'inici per un bosc...i resultat... al tornar al cotxe ja li dic al company que reconec els síntomes, m'ha agafat el 'xungo' , zas !

L'any passat em vaig quedar 'tieso' durant tres mesos i aquest cop no estic disposat a repetir el mateix, o sigui que vaig parar immediatament de córrer (res de les ximpleries de l'any passat de competir lesionat...), vaig visitar el podòleg ràpid, i com exercici sols caminar suau.

I ara ve lo positiu, aquest cap de setmana he fet al trote tortuga 3 km dissabte (Uaaau !) i 5 km diumenge (Uaau, uaau), sense grans molèsties i el dimecres recullo les plantilles noves que quelcom faran espero, apart el fisio em diu (amb molta lògica) que em foti de cap al gimnnàs a treballar abdominals, lumbars, glutis... (quina mandra).

Mentrestant no hem perdut el temps i hem fet alguna sortideta interessant tot caminant. Una caminada a destacar és el reconeixement a la Vall del Flequer a la Serra de l'Obac, lloc poc conegut i a on s'han restaurat recentment forces conjunts 'monumentals' de barraques de vinya i tines, tot plegat enllaçat amb corriols també recuperats i amb un aire semblant a petits poblets d'Asterix i Obleix.

Seguint amb el reconeixement del Catllaràs ahir vàrem fer una interessant excursió familiar a la zona de Sant Romà de la Clusa, encara amb força neu. Un raco molt recomenable.