Afrontava aquesta prova amb molt de respecte, era la meva primera marató i a més de muntanya. Certament he fet distàncies més llargues, però mai amb tot tant 'comprimit', desnivell i temps.

Per causes que no venen al cas, la nit abans la passo en blanc (i no és per el que penseu, cotxinots!) i al matí tinc seriosos dubtes de si es gaire recomanable anar-hi. Mentre preparo les coses em convenço que sí, que mirem lo positiu, serà un bon entrenament per el UT d'Andorra a on la manca de son és obligada.

Poc abans d'arribar veig les primeres llums sobre els cingles del Bertí, tot d'un to rogenc i aleshores em carrego d'energia, a per totes !

Sens dubte un component fonamental d'aquestes curses és la gent, i malgrat que jo no sigui 'la alegria de la huerta' ja en començo a conèixer força, és un plaer comentar la jugada amb el Lluís, el Ramon i el Jordi primer i després amb l'Albertus, el Raul i el Joan (Koala's Team), parlo amb el quasi-papi Isma que farà la mitja, saludo gent també del correcats a la graella de sortida.

Fa força fred a aquesta hora, però estar clar que farà sol avui, per tant tots de curt i lleugerets, quan menys equipatge millor. Sembla que hi ha una nodrida representació de corredors-màquina avui.

Ens situem a la sortida, nervis, fred, música,... Estic al costat del Raul, vàrem quedar de mirar de anar plegats si és que es podia i a veure que sortia, el Raul és de Manresa, el vaig conèixer en la recent sortida Manresa-La Mola i és 'un valor seguro'.

Petard i amunt ! Al cap de cent metres el Isma em crida des de la vorera 'Vinga Xavier que vas bé !' coi de nano, m'he emocionat i tot. El Lluís i el Ramon queden darrera i penso: 'tard o d'hora ens veiem, son gats vells en aquests menesters'.

El Raul coneix la meitat del recorregut i em va cantant 'la cartilla', jo vaig perdut, no se si apretar, no apretar. Anem força lleugers i en els taps de la primera pujada no sabem si avançar o què, ens posem a roda i esperem amortitzar-ho més endavant. Sols avancem a un que el Raul li tenia ganes i que a més provoca un tap potent.

Després d'uns 300 m amunt, llarga baixada de molt bon córrer i molt guapa, tot per corriol també, fins al riu. Des del fons de la vall ja es veu davant la serp de gent superant el primer mur de 600 m+.

L'ataquem caminant amb alegria i per sorpresa pels dos tot fent la xarradeta, semblem uns vacilons, la gent al voltant en silenci. Ens fa por passar-nos, tot i així quan afluixa una mica comencem a trotar, passem al Jordi Ballesta i tenim a tiro el Josep Artigas, això ja em dona referència, o sigui que anem un pèl passadets, però com que ens trobem bé anem fent.

Ens plantem al kilòmetre cinc amb mil metres de desnivell positiu, aquí un altre avituallament, fantàstic com tots, simpatia i bons aliments. Saludo a l'Eduard de EME de Manlleu amb qui anirem fent la goma gairebé fins al final.

Tirem avall amb el Raul, baixada llarga, llarga, però no excessivament tècnica gairebé tot per corriol i per racons molt xulos, i amb algun repetxo que l'apurem tot corrents, mentre baixem seguim xerrat, avui ens ha agafat rotllo cotorres.

En un dels racons més feréstecs del recorregut (Km 9) s'inicia una pujada molt dura d'uns 400 metres, anem fent treball de formigueta i atrapem gent, però no passe'm, els fem servir de 'reguladors', i nosaltres, bla, bla.., així el temps passa volant !

La pujada acaba en una carena molt maca a on paro 10 segons a veure el paisatge, això de sols mirar el terra m'està cremant, des d'aquí ja es veu lluny el Tagamanent i les seves 'defenses' en forma de carenes que caldrà creuar. Glups !

A continuació hi ha un tram més llarg de pista i és on ens avança a tota llet l'Agustí Roc, primer de la mitja, en 14 km ens ha tret mitja hora, uff ! 'un pofezional'. Total, que sense parar de garlar ens plantem al km 19 a on es divideix la mitja i la marató, mirem el rellotge i al.lucinem, 2:30, teníem previst unes 7 hores per fer-ho tot...ai, ai que això no quadra.

Just al Km 19 inici d'una pujada correctiva, sense llaçades ni res, tot directe amunt per un tallafocs, curta, però explosiva, pica, pica. Poc abans ens passa el Ramon amb el seu 'ritme bisonte' com diu ell. A les rampes següents seguim al trote però ja costa una mica de resoldre'l-es.

Prop de la confluència amb la Matagalls-Montserrat veig el Lluís al darrera, aquí està ! anem tots tres plegats fins al pròxim avituallament, un emplaçament una mica 'kitsch' amb musica dels Pecos...

Aquí ens atrapen les dues primeres dones, la Montse Sisteré y la Reyes Valero amb qui aniríem plegats molts kilòmetres. Tenen un sistema demolidor, no paren als controls, no afluixen mai, pillen quelcom al vol (quan ho fan) i vinga tirar milles.

El tram següent fem un grupet el Raul, el Lluís i jo per un zona fantàstica, un llarg flanqueig força còmoda per terreny molt obac i salvatge, tot aproximant-nos al famós Purgatori, una pujada hiper-tiesa de 400 m, a l'alçada del Km 23.

Hi arriben aviat i aquí el nivell de xarrera baixa al mínim, tothom purga les seves penes, Tots dos tenim les cames tovetes però anem regulant molt bé perquè no arribin al 'punt sense retorn'. El Lluís es despenja una mica tot xerrant amb un paio.

Finalment fem cim, Km 25, iniciem la baixada amb les noies cap al Tagamanent, les avancem, ens avancen... fins que ve el Lluís i ens avança a tots plegats en el tros més tieso de la forta pujada al Tagamanent, vaja 'atxasso' !

Llarga baixada fins al Figueró, el Raul marca el ritme davant de les noies i i jo tanco la processó, poc més endavant trobem un tio per terra amb una rampa al quadrícep descomunal, la cama sembla de culturista de tant super tensada que està, el Josep Artigas l'està ajudant, parem un moment, es recupera i tira avall a sac passant-nos a tots...

Segueixen kilòmetres de corriols molt menys tècnics del que m'esperava, estem disfrutant encara, tant que en un petit tram de pista fàcil, dic 'guapo, guapo això' em despisto i em foto de lloros, ben llarg.

Al Raul se li desencaixa la cara quan em recull, es pensa que m'he fet mal de veritat, contusions vàries al caure sobre rocs, però sembla que res important apart que el bessó esquerra m'ha pujat de cop i ja no em deixarà de fer la guitza fins al final.

Perdem les noies, sniff ! Em desconcentro i per tant faig una relliscada tonta en un talla focs més avall que em toca el quadricep dret, merda ! En el següent control paro uns segons extra, necessito tornar a posar-me a la cursa.

El llarg tram per pista següent m'ajuda molt, pla pujada cabroncete a on les forces ja ens comencem a faltar una mica, però aguantem a ritme interessant. Km 32 e inici de la pujada per el Sot del Bac, ara ve quan el maten, la pujada final a la Trona és el darrer escoll cap el triomf i també terra de pajaras

A l'inici de la pujada al Sot, amb uns graons de roca de tres pams el quadrícep tocat em diu que allà hi pujarà la meva tia, jo li dic que no, ell que sí... i al final sembla que guanyo jo, s'estabilitza i podem córrer els llargs trams de corriol en pujada suau però constant, el Raul marca el ritme magistralment.

En el control d'abans de la Trona trobem per sorpresa al Lluís que ens diu que porta una pajara i que s'ho pren en calma jalant. El deixem recuperant-se i tirem amunt ben mentalitzats que aquí està la clau. Una passa darrera l'altre anem guanyant desnivell, el ritme ha baixat però seguim sent molt constants.

Després d'un primera pujada sortim a un tram de pista curta a on toca el sol de ple i allò te mala pinta, reconec el lloc com a candidat a petada, una mica més amunt, el Raul diu que es nota vuit, silenci, amunt, silenci, no parem ni un moment, més endavant s'entra en una zona molt a l'ombra, fred, silenci, fred, el Raul va concentrat i aconsegueix resoldre el moment tonto sense afluixar ni un segon, perfecte ja som a dalt, avituallament al sol, vida !! Km 37 i 2.700m+ superats.

Ens recuperem tot el que podem, i ataquem els darrers cinc kilòmetres, els tres primers en pla baixada per la vora dels cingles de Bertí per un tros molt maco, encara que ja no els fruïm gaire, costa concentrar-se i anem a acabar, és fa difícil córrer però s'olora l'arribada.

El Raul està eufòric a la baixada final i em porta literalment fins la meta, el bessó em fa la guitza i temo quedar-me tirat en qualsevol moment, malgrat tot no deixem de córrer per el corriol final, molt maco, i molt menys tècnic del que ens havien dit, tot directe fins el nucli de Aiguafreda.

He de parar just uns segons al pont a que baixi el bessó, quina ràbia !, el Raul m'espera, gran company. Seguim i finalment entrem plegats en 6:15 i ens fem una forta abraçada, ha estat genial, tot plegat un gran treball d'equip i supersatisfets.

L'Albertus i el Joan ens esperen a l'arribada, han fet una gran cursa, el 25 i el 11 respectivament !, unes posicions de campions, quins cracks, l'Albert a sobre amb una torçada de turmell monumental i el Joan ni es creia el que havia fet, exultants.

Deixo el recorregut i track.

Veure el recorregut en un mapa més gran

Aquest dissabte passat al migdia vaig fer la Barraques de Vinya tot solet, m'ho vaig passar d'allò més bé. És d'aquelles sortides que vas al teu aire, concentrat, amb un ritme a la teva mida i en aquest cas amb un solet genial que al final punyia de valent.

Encara no l'havia fet mai corrent i em va semblar una volta força ferma malgrat el poc desnivell. En total vaig estar-hi 2:35, o sigui que em vaig esprémer una mica. Em van sortir quasi 24 kilòmetres i sorpresa ! sols 700 m justos de desnivell positiu en comptes dels 1.000 anunciats l'any passat. (al final es va fer a ojímetro, no ho digueu a ningu !)

Els corriols estaven en perfecte estat, fet que espero faci més fàcil la preparació de la pròxima edició. Enguany ja hem fet la primera reunió i per tant el projecte tira endavant amb forces novetats a la cartera, ja aniré informant.

Hi ha gent que m'ha demanat a vegades el track i per tant aprofito i deixo el 'track' oficial d'aquest cap de setmana, que fins ara no existia, i adjunto també el mapa.

Recorregut. Veure el recorregut en un mapa més gran

Tenia una ruta i em faltava un pirat com jo, i resulta que vaig trobar un pirat com jo que no tenia una ruta (o potser ell em va trobar a mi ?), bueno, total.. que tenia ganes de canya després de veure que m'anava recuperant de la recent lesió i com sempre, el cap va més lluny que les cames, o dit d'un altre manera, el mapa tot ho aguanta.


La idea era fer una volta que tenia al cap de uns 50 Km per el Parc Natural de Sant LLorenç del Munt i l'Obac i que un cop marcada al detall al Google Maps s'acostava perillosament als 60 km, me l'havia treballat força, reconeixent el terreny en diferents sortides, enllaçant corriols i evitant pista com fos, tenia bona pinta (60 km, 85% per corriol), de fet era tant 'gorda' que al veure'la en el mapa algú va dir si 'allò' era un límit comarcal...

El meu soci era l'Albert (Albertus) i s'hi va afegir un company seu de Manresa que no coneixia, el Raül, aquest darrer volia fer 'sols' el primer tram de 28 km. Bona gent. Amb l'Albert ja havíem coincidit en un entrenament de la marató de Berga l'any passat.


A les 7:45 sortim de La Salut de Viladordis (Manresa) en direcció sud tot enllaçant corriols de la cursa de la Barraques de Vinya. Es presenta un dia magnific, cel seré, solet i aire fresquet encara, perfecte per córrer.

Anem agafant ritme i els kilòmetres es succeeixen, poques parades i a l'idea, puc comprovar que els corriols de la Barraques es mantenen molt nets, perfecte, sembla que els senglars els han homologat.


A la part final de la pujada a Rocafort el ritme i la pendent es fan notar, aquí se'ns escapa ja algun esbufeg. En 12 kilòmetres a l'esquena entrem a Rocafort i... en sortim, vist i no vist, amunt, amunt cap a la Serra de Coma d'en Bou, entrant ja a l'Obac.

Corriols molt guapos es succeeixen per la carena amb alguns repetxons potentillos. Prop del Puig de la Bauma ens desviem una mica perquè els companys poguin observar les sorprenents construccions a la roca. Baixada vertiginosa cap a Mura, per més corriols dels bons, l'Albert va molt lleuger i marca un ritme fort de baixada.


Fem parada i fonda a la font de la bonica plaça de Mura, kilòmetre 20. Sortim del poble al trote i després d'una mica de pista encarem el corriol de pujada al Coll d'Estenalles, aquest tram és molt maco i estètic, va a cavall de la carena i puja fort d'inici i després te trams a on es pot córrer força per un bosc ben conservat.

Aquí el ritme viu portat fins llavors ens penalitza al Raül i a mi, mentre l'Albert es capaç de apurar totes les pujades moderades. Avui les vistes sobre la part oriental de l'Obac i Montserrat son excel.lents.


Al Coll d'Estenalles ens espera el cosí de l'Albert, el Manel, que ens acompanyarà al tram de Sant Llorenç. L'Albert i el Manel desapareixen amunt cap al Montcau i el Raül i jo anem fent més tranquils.

De baixada ens separem tots i cadascú va fent al seu aire, portem ja més de 30 km i la pujada a la Mola ens la guanyem de valent, mai m'havia costat tant. El Raul i jo entrem 'primers' degut a l'encigalada de l'Albert i el Manel per la 'terrible cara nord de la Mola'.


Tots plegats fem un esmorzar de ganivet i forquilla, dels bons, una estona molt agradable comentant curses, anècdotes, camins i corriols. Mentre mengem decidim abandonar al Coll d'Estenalles degut a que s'ha fet força tard i no disposem de tota la tarda, apart el Raül i jo anem ja ben servits (el Raül ha superat amb escreix el seu 'programa' inicial i demà te la cursa d'Olost !).

Desfem els darrers 6 kilòmetres a bon ritme, hem trobo molt recuperat del menjar i vaig animat, amb l'Albert fem un mano a mano interessant fins al cotxe, ara resulta que ens 'hem desvetllat' i ens fa quelcom de ràbia deixar-ho estar, però no hi donem mes voltes, son 39,8 km i ens donem per satisfets. Tornem fins a Viladordis en cotxe gracies a l'amable Manel.


Bé, com no s'ha fet del tot el recorregut caldrà tornar-hi a completar l'idea original, quelcom que tinc ganes de fer abans de les calors si em vaig posant més en forma. L'Ultra Trail d'Andorra em fa ballar el cap, em fa falta acumular km i desnivell i vaig un pèl endarrerit de programa.

Sortida 'express' amb l'Alba al Catllaràs, concretament al Sobrepuny des de La Nou. El Sobepuny no és el cim més alt del Catllaràs, té uns quants germans més alts, però segons el meu parer cap tant altiu i destacat com ell. Senyoreja amb elegància tota la vall del LLobregat i presenta un bon desnivell des de La Nou.

Sens dubte aquesta és una ascensió força clàssica, però en la justa mesura del Catllaràs, o sigui, poca traça i força intuïció. L'any passat ja vaig pujar-hi des de Vilada amb un itinerari molt interessant i igualment no del tot evident. La innaguració del PR C-199 'soluciona' algun tram, però sols prop del cim (o sigui, l'encant és manté)

Així doncs a les tres passades encarem els picats 800 metres de desnivell que ens separen del cim. Passem a ran de Cal Patzí, una de les cases més antigues de la vila, a on una dona gran ens dona alguna indicació per descobrir les marques vermelles que indiquen el camí a la soleia. La dona es fa creus que vulguem pujar per allà tant tard, però li diem adéu i sortim amunt trotant.

Seguim el GR 241 que passa just per darrera la casa i després de forces dubtes faig servir el mapa i intuïció per trobar una senyal pintada que indica cap amunt ! Aquest primer tram els senyals son escassos i vells, però més amunt el corriol es fa més evident i cal seguir-lo ja fàcilment sempre amb una pendent molt pronunciada que no perdona. Jo diria que apart de tenir quelcom més de desnivell, supera amb escreix la pujada a la Figuerasa (Berga) Almenys allà el camí fa forces llaçades (encara que curtes) però aquí va a pinyó 800 metres seguits sense treva.

Passem força via i guanyem alçada ràpidament, l'Alba va a molt bon ritme i fruïm de l'ascensió. El paisatge s'obre a l'alçada de l'Era del Manrell, des de on ja es pot gaudir de bones vistes cap al nord, Tossa d'Alp, Puigllançada, Pedraforca... Poc després arribem a la font del Faig que segons hem llegit no raja quasi mai i que a nosaltres en aquest any de neus, ens brolla amb generositat.

Voltem l'enorme faig pel darrera i entrem ja a la Baga de Dalt d'Espades, amb més neu de la que pensàvem. Aquí connectem amb el PR C-199 que ens porta per uns boscs de faig fantàstics fins el coll entre els dos Sobrepunys. El Sobrepuny de Baix, malgrat ser el 'baix', és el que compte amb una vista més espectacular, a tall de cingle. Per tant val molt la pena fer-lo (5' des del coll) ja que el seu germà gran te limitada la visió al nord degut al bosc.


Fem el darrer tram fins el Sobrepuny resseguint una molt forta pendent per un tram de carena a voltes força aeri. La vista i el lloc valen molt la pena, el que em confirma que ben aviat i tornarem. Com que anem justos de temps, hi estem poca estona i ens llencem avall pels boscos de la vessant nord, que acumulen força neu, en alguns llocs força gelada. Al collet del Faig ja podem començar a córrer i seguim així gairebé fins el coll de la Plana a on la neu acumulada fa l'avanç feixuc a estones.

Com que portem frontal per si les mosques, m'atreveixo a intentar la baixada per el caminet que marca el mapa per darrera les afilades agulles de calcari conegues com les Agudes.

L'entrada al camí la intueixo i l'encertem, seguim avall i després abandonem una pista per entrar per intuïció un altre cop a dins del bosc, a on unes difoses marques de l'antic traçat del GR 241 ens ajuden una mica, més vall s'enbosca i estem dubtant durant una bona estona.

O ho solucionem en cinc minuts o caldrà desfer enrere el camí i acabar amb frontals per la pista... Finalment trobem una certa traça que millora aviat i ens permet seguir corrents avall fins les primeres agulles. Aquí em despisto i acabo improvisant un enllaç amb la pista de l'altre vessant. La seguim un tros i connectem amb el GR 241. Aquest és tram amb un traçat molt interessant per corriol, a on es pot córrer molt a gust i que ens porta directes de tornada al poble.


En total tres horetes llargues d'activitat que ens deixen ben satisfets en uns 11 kilòmetres de recorregut. Ens acostem al bar del poble per veure si tenen la guia del PR C-199 i bingo ! la tenen i a més resulta que està força ben treballada i veient l'escassetat de informació de la zona, és com un petit tresor.

Em sap greu no haver encertat del tot de la baixada i no poguer-la fer tota per corriol, per tant caldrà tornar-hi a 'adreçar-la'. La sortida ha servit també per decidir que la llarga volta al Catllaràs-Picancel que estic preparant comenci i acabi a La Nou, començant per l'ascensió directe al Sobrepuny per 'anar escalfant', tram que de segur no pot faltar-hi.