Que passa quan rebs una 'invitació' per anar a fer l'Olla de Núria des de Queralbs i et diuen que cal ser a dinar a casa ?
Doncs que t'has de llevar mooolt d'hora (4:30) i pencar com una bestiota corrents durant hores per el fil de llargues carenes, o sigui fer el que ens agrada. Això és el que va passar a finals d'agost i que descriu amb mestria el Joan a la web del nostre equip, els Koales.
Jo no m'estendré massa, sols diré que m'hi vaig apuntar menys d'una setmana després de fer en Sub24h la Cavalls del Vent, bueno, es que... resulta que em trobava molt recuperat i ... un altre cop tenia ganes de marxa. I vaig anar acompanyat del fortissim Joan i del Raül.
Ens ho vàrem passar pipa amb la conya que portàvem a sobre i malgrat haver de seguir el ritmet alt del gran Farreti (Joan).
Vàrem pujar directament al Puigmal des de la Central del Daió (1.700m+, 2.35 hores) i després vàrem resseguir la clàssica carena fins al Puig de la Coma de l'Orri des d'on vàrem baixar directament al Freser pel Coll de la Barraca, una baixada dura i llarga de més de 1.500m- i amb sorpresa final (mireu la següent foto), en total 7:35 hores per a 31 km i 3.120m+ i a dinar a casa !
Ens va fer un dia magnífic, superclar i tant el Joan com el Raül que no havien estat a Núria des de que anaven de colònies (sic) varen allucinar amb l'entorn alpí del recorregut.
Després de la sortida vàrem decidir amb el Raül deixar una mica de costat el tema desnivells, ja que créiem que anavem ja força bé i que calia començar a treballar una mica anar 'sueltos' en pistes. És el que ens convenia per a la propera I Circular al Pantà d'Oliana (81 km, 3.100m+) i a on voliem fer un bon paper.
Bé, la segona edició ja la tenim aquí mateix, serà el proper diumenge 18 d'Octubre i ja fa uns dies que estan obertes les inscripcions. Podeu veure més detalls a la web de Viladordis http://www.viladordis.cat
Estem treballant fort perquè aquest any encara sigui millor malgrat la ditxosa crisis que afecta seriosament el tema del patrocini.
El recorregut llarg serà sols per la cursa, els caminaires tindran un recorregut més curt d'uns 16 km.
La cursa s'allargarà segurament fins als 25 km i així evitarà el darrer tram de pista, guanyant uns corriols guapos. El desnivell queda igual. (Sí, en soc culpable !)
El marcatge millorarà en els trams més salvatges, sí, en aquells rostolls malparits d'allà dalt que tant us varen agradar :)
L'horari d'inici s'ha marcat en plan 'senyor', les deu del matí !! Així pot vindre gent poc matinera de fora del Bages i fins i tot de fora de Catalunya !!
Hem ajustat els preus, aquest any son 13 € independentment de si esteu federats o no.
Recordeu que paralellament hi ha una caminada de 16 km, ideal per convèncer a la família perquè us acompanyi a la cursa.
O sigui que espero que us engresqueu i vingueu a fruir de un trosset del Bages més muntanyenc !
Aquesta ha estat una experiència molt especial per mi, ja que he pogut completar el circuit en Sub24 acompanyat de l'Alba. El passat maig, en que vàrem fer el bucle nord del Catllaràs vàrem entreveure grans possibilitats de fer plegats la Cavalls en Sub24, quelcom que vàrem planejar per aquest estiu, almenys provar-ho !. Era un repte atlètic que ens motivava molt fer-lo en parella.
Busquem un parell de dies amb bona previsió de temps i el dia 14 d'Agost, després d'un bon sopar en família, agafem el cotxe i cap al Rebost hi falta gent !. Arribem a les 12 de la nit, anem per lliure (crisis, what crisis ?) i a les 0:46 ja estem en marxa amunt des del refugi.
La nit transcorre sense incidents i a bon ritme, sobretot a les pujades. Anem complint amb els parcials previstos i no tenim cap problema en trobar el camí, fa una nit perfecte.
De matinada arribem al Refugi del Serrat de les Esposes, portem més de 6 horetes de foscor i les primeres llums s'agraixen d'allò més. Des del Refugi dels Cortals de l'Ingla, el temut coll de la Vimboca i el que segueix va ser un pur tràmit, pugem a molt bon ritme, perfecte.
Aquesta part és de les més boniques del recorregut segons el meu parer. Arribem al refugi de Prat d'Aguiló en 11 hores justes i en molt bones condicions, el que ens permet fer el pas dels Gosolans en un plis, plas, 35 minutets i ja estem trotant avall pels magnífics prats del Cadí.
Surt el sol pujant al Refugi dels Cortals de l'Ingla Galeria Completa
Parada i fonda al Estasen després de un curt xàfec en la llarga pista (com ratlla !) des del Collell. Un entrepà de truita es posa d'allò més bé. El Gresolet el passem quasi sense parar i encarem el darrer tram, portem 16 hores i encara ens queden unes 8 hores de marge.
Estem molt animats, les pujades segueixen caient a un ritme molt alt que compensa el fet que a les baixades a l'Alba li molesta un turmell. Arribem a Cal Cerdanyola justets i mig coixos, hem perdut força temps, el peu de l'Alba pinta malament (però no la seva moral que és altíssima).
Un bany del peu amb aigua freda a la font i un massatge amb crema de sol fan meravelles ! Pugem al Sant Jordi en 1:15 !, un ritme infernal per nosaltres tenint en compte que hi arribem amb 20 hores de tute a sobre.
Quan sortim del Sant Jordi torna a ser quasi fosc, encarem el Coll d'Escriu amb les darreres llums, un altre cop frontal i amunt fins el coll, curtet però matón ! Després la llarga baixada a Greixer per pista i a on l'Alba pateix pel peu però aguanta com una valenta, insisteix en que vol intentar-ho, el Sub 24 encara està a l'abast !
Encarem la darrera pujada al Rebost amb molts ànims, encara ens queden unes dues hores i les pujades es lo nostre està vist ! Efectivament, atxassu final i amb 1:20 resolem el tema, guau !, al final 23:40 ! Una forta abraçada, ho hem aconseguit, ha estat genial !
Pugem fins al cotxe (sí, pujadeta extra), son quasi la una de la nit, però tal com teníem previst tornem a casa a dormir. A l'alçada de Berga ens paren els mossos, i diem que sí, que venim de marxa, però d'un altre tipus ! No ho entenen, que estrany. Finalment a les 3 de la matinada ja estem dormint com a soques a Manresa.
Sens dubte he aprés de l'experiència i m'ha quedat clar que ser regular te el seu premi. L'Alba ha marcat un ritme super-regular, ni una estrebada, ni una frenada, pim, pam, un kilòmetre darrera l'altre, una regularitat que ens ha premés fer un molt bon final.
Adjunto un video que va muntar l'Alba de la sortida.
El circuit és un gran recorregut carregat de contrastos de muntanya, passant de l'obaga a la sola continuament i si fa un dia ben clar, com ens va passar a nosaltres es frueix moltíssim.
Per altre part l'estratègia de sortir del Rebost penso que ha ha estat molt encertada. Ho vaig llegir comentat a www.corredors.cat i malgrat que jo sempre n'era reticent degut a la potent pujada final que et queda, varem decidir provar sortint del Rebost.
Cal dir que té moltes avantatges que enumero a continuació tenint en compte un horari de 24 h justet com vàrem fer nosaltres.
La pujada amb més desnivell (1.600m+) queda partida per la meitat, ja que el Rebost es situa a meitat d'aquesta.
Si es surt al tall de la mitja nit s'arriba al Refugi del Serrat de matinada, el que permet fer una de les zones més caloroses (Serrat-Cortals-Vimboca) de fresc i sense sol. Qui no s'ha torrat al ditxós asfalt que porta als Cortals ?
Just quan comença a apretar de valent el sol ja estàs baixant de Gosolans fins Gresolet, o sigui forces hores de baixada fàcil.
El Cadí es creua a una hora en que encara no s'han format tempestes i en que no hi acostuma haver-hi boira.
Quan el sol ja comença a afluixar fas la pujada al Coll de la Bauma i la llarguíssima baixada següent, tot per corriols molt còmodes i força pista i a on es pot apretar fort si es va bé de forces.
La pujada al Sant Jordi ja es fa totalment a l'ombra i al capvespre.
A la fàcil baixada del Sant Jordi i pista a Gréixer es pot tornar a apretar si es va bé de forces, terreny molt fàcil, encara que ja de nit.
La darrera pujada al Rebost es fa molt bé, la motivació d'acabar no entén de forts desnivells :)
I finalment, l'atenció que es dona al Rebost és de les millors entre tots els refugis del circuit.
Aquest interessant circuit (65 km, 11.000 m acumulats) el vaig fer el passat 1 d'Agost magníficament acompanyat pel Raül i el Joan del Koala's Team.
Vàrem sortir a les 0:45 del dissabte nit des de Graus, animats pels nostres 'seguidor@s' manresans, barcelonins i txecs. Moment màgic, al cap d'uns segons ja estàvem trotant cap les Bordes de Noarte embolcallats per la foscor.
Nit llarga per terreny d'autèntica alta muntanya i a on cal afinar molt amb el tema orientació. Per una estranya raó coincidim amb varis grups intentant el Sub24 la mateixa nit, quelcom del tot inèdit ja que l'any passat per exemple sols dues persones varen aconseguir el Sub24.
Se'ns va fer de dia (per fí !) entrant a França i després d'un bon esmorzar al Refugi de Pinet vàrem assolir el sostre del circuit, la Pica d'Estats. Baixada llarga, llarga fins Vall Ferrera a on hi arribem ja una mica tocats després de més de 13 hores de fer el cabreta per terreny molt tècnic.
El penúltim tram és el més llarg, 20 km de alta muntanya per uns paratges magnífics, especialment el circ de Broate. Aquesta part es va fer dura per la calor a l'inici i també per la llarguíssima baixada final a on ens va enganxar una tempesta força violenta, amb calamarsa inclosa, però que va durar poc per sort.
L'arribada a Tavascan sota la pluja i animats pels nostres 'seguidor@s' va ser un altre gran moment. Vàrem fer unes cerveses al bar tranquilament abans d'atacar el tram Tavascan-Graus, de pur tràmit (5 Km) però que aquelles alçades feia ja molta pupa. Al final vàrem completar la volta en 21:53 hores, supersatisfets e impregnats de uns paisatges impresionants.
Podeu llegir aquí una crònica més extensa i original feta pel Raül, i a on cal destacar la gran paella cuinada per ell mateix al dia següent.
Per cert, després del tute, l'home aquest raul-ultrarunner-cuiner es va estar fins gairebé les 6 del matí de marxa i bevent a tope (no eren fantes...) amb els collegues que ens acompanyaven. Quan va entrar a la tenda a aquella hora (molt perjudicat, això també s'ha de dir) va néixer un super-míte per mi, el Joan i jo feia hores que roncavem !
Tal com deia en el darrer post arrel del Andorra UT, això de les curses d'ultrafons en alta muntanya té els seus inconvenients, com tot. Inconvenients que crec que no existeixen o almenys es minimitzen molt en les les proves de alta muntanya muntades sobre un circuit tipus Carros de Foc, Porta del Cel, Cavalls del Vent, etc.
Les avantatges crec que són evidents:
Ningú modifica el itinerari sota cap circumstància, és sempre el mateix
Ningú la cancel·la per mal temps, tu segueixes el teu criteri i la teva experiència.
No hi ha cap material obligatori.
Pots començar el dia i a l'hora que vulguis
Pots començar des del refugi que vulguis
Pots fruir del millor temps del món, sols cal esperar-lo i anar-hi
Tens els millors avituallaments, és una qüestió de €, sols cal demanar a cada refugi el que vulguis, forquilla i ganivet si cal.
També hi ha alguns inconvenients, però que per mi no son molt importants: falta d'altres competidors, reforç del marcatge, transport...
Així doncs seguint aquesta filosofia i amb moltes ganes d'alta muntanya he pogut completar els primers quinze dies d'Agost La Porta del Cel (65 km, 11.000m acumulats) en Sub24h i la Cavalls del Vent (82 km, 10.500m acumulats) en Sub24h també, ressenyes que faré en els pròxims posts.
Alta muntanya a bon ritme aquest estiu. (Olla de Núria)
Bé, com us ho diria... he pensat mantenir aquest bloc sobre caminar i córrer per muntanya, curses i quelcom d'alpinisme per tal de distreure'm una mica i donar alguna informació que potser és útil per algú.
Què vols trobar ?