Finito...
|
2007: I així va anar...
dimarts, 1 / gener / 2008 13:26
Deixa el teu comentari
Bé, s'ha acabat l'any i com és tradició cal fer balanç. En general ha
estat un molt bon any per mi, essent el primer en que realment m'he
pres en serio això de les curses-marxes
de muntanya. He corregut més quilòmetres que qualsevol altre any i sols
he tingut una petita lesió el passat Març amb un lleuger pinçament de
menisc que vaig solucionar força ràpid. La veritat és que en cada cursa-marxa he après alguna cosa interessant i amb aquesta perspectiva m'he decidit a fer un ràpid resum.
La principal conclusió: no hi ha cap cursa-marxa
semblant, ni la mateixa d'un any per l'altre. Qualsevol comparació es
perdre el temps, començant per el factor meteorològic, n'hi ha de molts
altres que sempre se'ns escapen.
He pogut comprovar el que es
diu sempre sobre el factor 'coco', que és un tant per cent molt elevat
de l'èxit en l'activitat del ultrafons, així ho vaig poder veure al recuperar-me de una lumbàlgia que quasi em fa abandonar a la Marxa Romànica, al superar la duríssima darrera pujada de la Marxa de Cap de Rec o al afrontar els trams finals de llarga, llarga Cavalls del Vent.
També he aprés a tenir cura dels peus i així poder acabar la Berga-Santpedor
corrent 50 km i amb els peus com el culet d'un nen. També vaig
comprovar un cop més que la calor és un dels meus principals enemics,
la suporto molt malament, em va trinxar a la pujada a Cabrera en la
Marxa Pels Camins dels Matxos i ho vaig pagar en el tram final.
La Cursa de Barraques em va ensenyar com de miserables em poden quedar les cames si apreto en excés, la darrera baixada per asfalt la vaig haver de caminar ! També he confirmat que caminar-correr de nit és quelcom en que m'hi trobo còmode,
aquest any he sumat unes trenta hores d'aquest tipus d'activitat, això
sí, em cal un frontal encara més potent si vull córrer segur de que no
acabaré per terra.
Finalment valorar que l'alta muntanya és el que m'agrada més sens dubte, en el primer tram de els Estanys Amagats, amb l'amic Marcel, vàrem fer una cavalcada fantàstica de quasi 35 kilòmetres, vam anar ràpids i disfrutant d'una tarda de muntanya ben clara després d'una gran tempesta, essent aquest un dels millors records de l'any.
Comentaris
|