Després de la Marxa del Montserratí he fet nou dies seguits de descans absolut, cada dia que passava estava més orgullós de mi mateix per aguantar un dia més quietet i no caure a la tentació de sortir a trotar.

L’objectiu era intentar fer net del problemilla del maluc, un cop ja descartat poder anar a la Marató de Muntanya de Sant Hilari Sacalm, quelcom que m’ha costat força de assumir. En tenia moltes ganes i era el primer objectiu fort de la temporada (avui l’he tret ja del calendari del blog, sniiif.)

L’aproximació aquest cop és tornar a començar més a poc a poc, així doncs ahir 3 kilòmetres per començar i avui quelcom més de 4 kilòmetres, paset a paset.