Diumenge faig bondat, estic carregat de la cama i sols camino. Al matí, tot sol obrint traça per la cursa de Viladordis a la zona més ferestega del Serrat del Ventaiol i a la tarda amb la familia al mateix lloc, desbrossant i buscant fossils, i la veritat es que en trobem uns quants de força xulos. Els nanos s’ho passen pipa i l’Alba també prenent el sol com llagardaixos.

El dilluns vull sortir al migdia, faig cinc minuts i giro cua entre cames, emprenyat i decebut, la cama no xuta i passo de fer res més. Segurament he fet una reentrada massa forta. Truco al fisio i avanço la següent sessio.

Amb el fisio sembla que fem bona feina en dues sessions, hem localitzat un punt dolorós al final dels isquiotibials de la cama esquerra i després de tractar a fons el punt, sembla que els següents dies no s’em carrega quan estic sentat i això es un gran avanç. Fem bondat del tot.