En els darrers dies he fet unes quantes sortides tot solet de 3 km (sí 3km !) i 5km, fluixet, fluixet i tranquil. També una de guapa una mica muntanyera de 12 km fent caco (caminar - córrer) amb el Isma per la zona de Vallformosa, lloc prop de la Suanya i força interessant.

La recuperació es força lenta, estic força bé però no em vull passar ni un pèl, la setmana que ve sabré quelcom d'un parell de ecografies que m'han de fer. Com que pujar, pujo força bé, sense quasi cap molèstia, he decidit dedicar-me a caminar-correr segons demani el cos però amb desnivells i almenys no perdre la forma. Les baixades ja son un altre tema, les puc anar fent però si em passo el retruc amb casca i es aquí, apart de la distància, a on he d'anar amb compte.




Amb aquesta idea abans d'ahir me'n vaig anar tot solet a Collbaix a fer el meu circuit de 12 km muntanyero i supertècnic, que inclou quatre pujades a Collbaix. El vaig fer pràcticament tot caminant, vaig estar-hi 2:30 (l'altre cop corrents em va sortir amb 1:43). M'ho vaig passar pipa, sobretot a les pujades, pujant fort caminant-trote. Vaig fer el circuit en sentit invers a l'original i deu ni do, crec que es més fort en aquest sentit, sobretot per la pujada per el corriol del sud-est, que és el mateix per on passarà la Cursa de Muntanya de Manresa la setmana que ve, i que crec que sens dubte és la pujada més canyera de Collbaix.

Cada cop li agafo més carinyo a Collbaix, és un terreny força ideal per entrenar, al costat de casa i a on es poden fer series muntanyeres de molt profit. La tarda del dijous era superclara i cada cop que feia cim la vista era fantàstica amb un capvespre dels bons cap al cantó de Montserrat i cap al Pirineu, aquest darrer amb força neu nova, sobretot al Prepirineu.