Bé, aquest any anava amb ganes de guerra, i la volia córrer tota, o tot el que pogués. Per mi representa el final de temporada i per tant tancament de paradeta en quan a curses-marxes-travesses, o sigui que si s'estripava una mica no passava res, o així almenys li vaig vendre al company Marcel.

Com sempre al pujar a l'autocar fa un fred que pela, i al arribar a Berga no vegis !, no se quan per sota cero devíem estar. Jo avui anava lleugeret, un paravent i un bidonet a la cintura amb algun gel. Amb el Marcel sortim corrents ja del pavelló (nou lloc de sortida que sumava uns 2 kilòmetres de regal). El pobre Marcel no ha dormit quasi en les darreres dues nits, o sigui que lo seu te merit.

Anem agafant ritme i sols deixem de córrer a les pujades mes fortes, l'objectiu està al voltant de les 7 hores i anem bé. Prop després de Avià trobem alguns coneguts 'fieres' amb els qui compartim camí poca estona. A l'obaga dels torrents fa mooolt de fred, tot gelat.

A Casserres ja ens toca el sol i arribem a les botifarres força sencers després dels primers 17 km. Pactem menjar, però no parar, o sigui que agafem l'entrepà al vol i seguim, primer caminant mentre mengem i després Sant Tornem-hi, a sac tota la baixada cap a Viver i després les dues rampes potents fins el poble, uff! la darrera del tot caminant, és llarga i mantinguda.

A partir d'aquí, apart de la pujada a la Torre de Castellnou, tot es baixada amb 'repexons'. Pugem al castell de Viver i des d'aquí tota una tirada seguida corrents fins a Sant Cugat. Fa un dia fantàstic, ben clar i amb una mica de fresqueta i malgrat passar per zona d'incendis, hi ha forces arbres amb color de tardor.

A Sant Cugat ja portem uns 38 km dels que n'hem caminat molt pocs, per tant la maquinaria ja s'en resent una mica. Aquí ens donen un meló boníssim però... més tard li senta fatal al Marcel, havent de fer parades tècniques sense massa èxit. A Vilaredes sols marquem i amunt ! A la pujada caminem bastant, però a l'idea i aviat som a la torre, a partir d'aquí ens separem, ja que el Marcel segueix indisposat i em diu que faci sol l'esprint final, o sigui que surto a saco avall fins a Castellnou, allà m'esperen l'Alba i els nanos, faig un canvi de jersei, una mica d'aigua i avall !. Em trobo molt bé per portar més de la distància de marató i encara amb ganes de córrer, en aquest tram encara avanço amb algú dels que corrien i han punxat.

A l'entrada al casc antic de Santpedor em reben els meus fills que m'acompanyen fins l'arribada corrents, un detall ben maco ! Tanco amb 7:16 que pel meu nivell ja està bé i amb molt bones sensacions, les cames carregades però sense estar petat com d'altres anys. El Marcel arriba tant sols un quart d'hora més tarda, o sigui que ha tingut d'apretar aquest tram final.