A les 6 del matí agafem la Renfe cap a Terrassa. Al tren anem nosaltres i el maquinista... El Tolo porta una mica de morrinya, que si tant d'hora, que és de molt de nit... el Carles i jo aprofitem el viatge per enfotren's una mica. Al arribar a Terrassa procurem buscar ràpidament un bar perquè el Tolo paeixi una mica millor el 'madrugón'. Després d'un cafè en llet, un caraja (Carles !) i unes magdalenes la cosa ja pinta millor i sortim al trote cap a la carretera de Rellinars. Travessem encara de nit les obres de la nova autovia nord i sorprenentment aviat entrem ja en zona de muntanya guapa.

Poc a poc comença ha haver-hi quelcom de claror i tanquem el frontal. Els bonics corriols en forta pujada es succeïxen fins que un tros de pista ens porta a connectar amb un tram de la Matagalls-Montserrat. Deixem ben aviat la MM i la Torrota de l'Obac a l'esquerra i seguim per fortes pendents fins a un pou de glaç molt ben conservat. A partir d'aquí entrem ja en plena muntanya, envoltats de grans penyals. Resseguim llargs corriols perfectes per córrer i amb unes bones vistes sobre la Roca Salvatge i les seves feréstegues canals.

Enllacem amb el camí ral al Coll Estret i poc després travessem per sota la mole rocosa del Castellsepera. Després de 600 m de desnivell de pujada connectem amb el GR5, punt a on comença una part més còmode del itinerari. Aquest tram és molt agradable, es pot fer del tot corrents i passem via per kilòmetres i kilòmetres de corriol que ens porten als Hostalets del Daví, un dels antics hostals del camí, ara abandonat i situat en un lloc ben solitari. Seguim per la llarga carena al trote fins al conjunt de Vallhonesta, un dels grans hostals del trajecte i amb una gran infraestructura encara visitable de dipòsits, cavallerisses, ermita, tines, l'amplia era... El conjunt va ser habitat fins el 1940.

Des de Vallhonesta baixem per el GR4 per un tram molt tècnic de corriol fins al Pont de Vilomara. Resistim la temptació d'entrar a algun bar i travessem ràpid el LLobregat pel pont romànic. De seguida enfilem la forta pujada per PR cap a Viladordis i aprofitem per visitar amb el Carles la Roca Foradada, un indret molt poc conegut amb un pont de roca espectacular que es pot travessar per sobre sinó tens vertigen.

Finalment com que anem justos de temps decidim travessar Manresa en comptes de donar la volta cap al nord per camins. Al entrar al nucli antic fem parada i fonda a l'únic bar que se'ns acudeix que no faran ús el dret d'admisió, la Bodega Andaluza, lloc castís a on ens polim unes tapes d'escàndol després de 35 kilòmetres molt, molt recomanables.

Deixó el track aquí sota. Existeix un mapa de l'Aplina que cobreix tota la Serra de l'Obac.