Aquesta ha estat una experiència molt especial per mi, ja que he pogut completar el circuit en Sub24 acompanyat de l'Alba. El passat maig, en que vàrem fer el bucle nord del Catllaràs vàrem entreveure grans possibilitats de fer plegats la Cavalls en Sub24, quelcom que vàrem planejar per aquest estiu, almenys provar-ho !. Era un repte atlètic que ens motivava molt fer-lo en parella.
Busquem un parell de dies amb bona previsió de temps i el dia 14 d'Agost, després d'un bon sopar en família, agafem el cotxe i cap al Rebost hi falta gent !. Arribem a les 12 de la nit, anem per lliure (crisis, what crisis ?) i a les 0:46 ja estem en marxa amunt des del refugi.
La nit transcorre sense incidents i a bon ritme, sobretot a les pujades. Anem complint amb els parcials previstos i no tenim cap problema en trobar el camí, fa una nit perfecte.
De matinada arribem al Refugi del Serrat de les Esposes, portem més de 6 horetes de foscor i les primeres llums s'agraixen d'allò més. Des del Refugi dels Cortals de l'Ingla, el temut coll de la Vimboca i el que segueix va ser un pur tràmit, pugem a molt bon ritme, perfecte.
Aquesta part és de les més boniques del recorregut segons el meu parer. Arribem al refugi de Prat d'Aguiló en 11 hores justes i en molt bones condicions, el que ens permet fer el pas dels Gosolans en un plis, plas, 35 minutets i ja estem trotant avall pels magnífics prats del Cadí.
Surt el sol pujant al Refugi dels Cortals de l'Ingla Galeria Completa
Parada i fonda al Estasen després de un curt xàfec en la llarga pista (com ratlla !) des del Collell. Un entrepà de truita es posa d'allò més bé. El Gresolet el passem quasi sense parar i encarem el darrer tram, portem 16 hores i encara ens queden unes 8 hores de marge.
Estem molt animats, les pujades segueixen caient a un ritme molt alt que compensa el fet que a les baixades a l'Alba li molesta un turmell. Arribem a Cal Cerdanyola justets i mig coixos, hem perdut força temps, el peu de l'Alba pinta malament (però no la seva moral que és altíssima).
Un bany del peu amb aigua freda a la font i un massatge amb crema de sol fan meravelles ! Pugem al Sant Jordi en 1:15 !, un ritme infernal per nosaltres tenint en compte que hi arribem amb 20 hores de tute a sobre.
Quan sortim del Sant Jordi torna a ser quasi fosc, encarem el Coll d'Escriu amb les darreres llums, un altre cop frontal i amunt fins el coll, curtet però matón ! Després la llarga baixada a Greixer per pista i a on l'Alba pateix pel peu però aguanta com una valenta, insisteix en que vol intentar-ho, el Sub 24 encara està a l'abast !
Encarem la darrera pujada al Rebost amb molts ànims, encara ens queden unes dues hores i les pujades es lo nostre està vist ! Efectivament, atxassu final i amb 1:20 resolem el tema, guau !, al final 23:40 ! Una forta abraçada, ho hem aconseguit, ha estat genial !
Pugem fins al cotxe (sí, pujadeta extra), son quasi la una de la nit, però tal com teníem previst tornem a casa a dormir. A l'alçada de Berga ens paren els mossos, i diem que sí, que venim de marxa, però d'un altre tipus ! No ho entenen, que estrany. Finalment a les 3 de la matinada ja estem dormint com a soques a Manresa.
Sens dubte he aprés de l'experiència i m'ha quedat clar que ser regular te el seu premi. L'Alba ha marcat un ritme super-regular, ni una estrebada, ni una frenada, pim, pam, un kilòmetre darrera l'altre, una regularitat que ens ha premés fer un molt bon final.
Adjunto un video que va muntar l'Alba de la sortida.
El circuit és un gran recorregut carregat de contrastos de muntanya, passant de l'obaga a la sola continuament i si fa un dia ben clar, com ens va passar a nosaltres es frueix moltíssim.
Per altre part l'estratègia de sortir del Rebost penso que ha ha estat molt encertada. Ho vaig llegir comentat a www.corredors.cat i malgrat que jo sempre n'era reticent degut a la potent pujada final que et queda, varem decidir provar sortint del Rebost.
Cal dir que té moltes avantatges que enumero a continuació tenint en compte un horari de 24 h justet com vàrem fer nosaltres.
La pujada amb més desnivell (1.600m+) queda partida per la meitat, ja que el Rebost es situa a meitat d'aquesta.
Si es surt al tall de la mitja nit s'arriba al Refugi del Serrat de matinada, el que permet fer una de les zones més caloroses (Serrat-Cortals-Vimboca) de fresc i sense sol. Qui no s'ha torrat al ditxós asfalt que porta als Cortals ?
Just quan comença a apretar de valent el sol ja estàs baixant de Gosolans fins Gresolet, o sigui forces hores de baixada fàcil.
El Cadí es creua a una hora en que encara no s'han format tempestes i en que no hi acostuma haver-hi boira.
Quan el sol ja comença a afluixar fas la pujada al Coll de la Bauma i la llarguíssima baixada següent, tot per corriols molt còmodes i força pista i a on es pot apretar fort si es va bé de forces.
La pujada al Sant Jordi ja es fa totalment a l'ombra i al capvespre.
A la fàcil baixada del Sant Jordi i pista a Gréixer es pot tornar a apretar si es va bé de forces, terreny molt fàcil, encara que ja de nit.
La darrera pujada al Rebost es fa molt bé, la motivació d'acabar no entén de forts desnivells :)
I finalment, l'atenció que es dona al Rebost és de les millors entre tots els refugis del circuit.
Què vols trobar ?