Després de la Marató de Berga vaig fer bondat del tot cinc dies degut al tema del tibial que em va quedar fregit, el dissabte següent les ganes van poder més i vaig sortir d'hora amb el Tolo a la Suanya i els 8 kilòmetres que vàrem fer em varen anar malament ja que el tibial es va ressentir força. Això em va passar per no aplicar la màxima: primer caminar, després córrer. Sembla que no n'aprenc.

O sigui que la setmana passada vaig sortir un parell de dies a caminar a Collbaix, activitat que em va anar molt bé i que confirma la màxima esmentada. El dijous ja estava corrent quelcom i el divendres vam fer sortida potent a Montserrat amb el Isma. Si m'ho diuen no m'ho crec, em vaig trobar gairebé recuperat del tot, vàrem fer 18 km tope muntanyeros resseguint bona part de la cursa Montserrat Nord, sumant 1.300 positius i 2.600 en total. Al cap de tres hores i quart tornàvem a estar a Monistrol després d'una de les sortides més guapes d'aquesta temporada.  La boira i la pluja ens varen acompanyar en alguns trams. Cal fer esment especial de la canal de Sant Jeroni que feia segles que no hi havia passat i ara després de les esllavissades està infernal, apart d'augmentar molt la duresa 'original'.

Dissabte descans i diumenge en el únic lapsus de pluja del dia pugem amb el Tolo i el Carles  fins més amunt de Sant Mateu de Bages, des de Callús i per carretera. És un bon desnivell, molt continuat i a on és ideal apretar per fer cames en pujada, total varen sortir 15 kilòmetres. O sigui que sorprenentment vaig tancar la setmana amb quasi 50 km i 2.700 m de desnivell positiu, essent el desnivell el que valoro més, ja venen temps d'alta muntanya i tirades llargues.