Bé, doncs que puc dir, un 'entrenament' amb format més aviat d'objectiu final de temporada ! Uff.
De bon matí ens trobem l'Albert, el Llluís i el Pep-Lluís
a Berga, no coneixia cap d'ells personalment, sols via internet. Les
cosetes que fa el Lluís les podeu veure al seu complert blog i el Pep-Lluís és
l'alma mater de www.ropits.com. Poc després arriba el Isma amb un company,
el Quim. Ells dos tenen pensat fer la mitja marató i nosaltres la
marató, de totes maneres amb la nevada que va caure ahir tenim els
nostres dubtes de com anirà.
Sortim exactament del lloc d'inici de la cursa i anem
caminant a l'idea pels carrers amb forta pendent que ens porten cap al
Castell de Berga, tram que no coneixia. A partir del Castell fem la
clàssica pujada a la Figuerassa, sempre caminant en mode 'allegro'.
Prop de les antenes ja comença a estar emblanquinat, s'està obrint un
dia molt clar, malgrat que a la vall i a la plana hi ha mar de núvols
que ho tapa tot. Fins a Corbera anem ja al trote llarg. De moment la
neu no molesta, però més amunt... ja veurem. Anem a un ritme altet i
aviat som a la Font del Tagast a on fem un primer most, el paisatge és
digne de veure, fa un dia de nassos i sense vent ! Tram final de la
primera pujada, passant pel Pla de l'Orri a on la quantitat de neu ja
està prop d'un pam en alguns trams i ja empipa una mica més.
Des
de la carena dels Rasos, comencem anar un altre cop al trote, primer pla i
després baixada forta patinant com a besties. A mitja baixada el Isma i
el Quim ja tiren pel recorregut de la mitja i nosaltres seguim
avall. Connectem amb la pista a Peguera i travessem els grans prats,
ara ja sense neu quasi. Aviat estem ja encarant la pujada a la Gallina
Pelada. El primer tram de corriol és molt maco i el fem tot corrent de
pla, després ja toca pujada potent. Tenim seriosos dubtes sobre l'estat
del tram de roca final, dubtes que es confirmen al arrivar-hi, ja que
està impracticable amb un mínim de seguretat: una fina capa de glaç i
neu ho recobreix tot. Decidim tirar enrere malgrat ser ja tant a prop
del cim. Baixada tècnica i a sac, per on hem pujat i en poca estona
estem un altre cop a la pista, anem direcció Peguera per tal de
connectar amb la resta del recorregut 'original', passem Peguera per
repostar a la Font de Cal Coix, lloc que coincideix amb un dels
controls de la marató.
El dia s'ha tapat quelcom i fa més fred, tornem a Peguera
i ataquem la exigent pujada per la Baga de Peguera, son 400 metres de
desnivell que en semblen mil ! Les cames ja demanen pietat, però el
camí no dona treva, sense fer cap llaçada s'enfila ràpid amunt. A la
part alta torna ha haver-hi força neu i al pas pel cim ni parem.
Baixada hiper-patinosqui i després el regalet final de la pujada per
l'antiga pista d'esquí, de pendent moderat, però que ara ja sembla molt
tieso. Des de la carena ja connectem amb la baixada que fem primer per
una part tècnica i força nevada i després la llarga pista i algun
corriol que baixem corrents a un ritme alt, pel mig marca el quilòmetre
30, uff, amb la tralla que portem i encara en queden 12 !
Però trobo que aquests es fan força bé, tot l'estona avall
fins al càmping i després tot seguit encarem la darrera pujada a
Queralt, aquesta pujada no la coneixia i puja força dreta per un tram
força xulo, després segueix un flanqueix pla per un corriol magnific
però que ja se'm fa llarg. Sembla que hi som, però... De Queralt a
Berga t'ho has de guanyar encara, escales, pedrots, escales, més
pedrots, més escales i al final el Passeig de l'industria a on tanquem
una magnífica volta de 42 km i 5420 metres de desnivell acumulat.
Malgrat no fer Ensija, la distància ha sortit igualment de
marató i sols hem estalviat uns 250 metres de desnivell. El Lluís, que
per cert està mooolt fort, em va demanar just a la Baga de Peguera si
al final faria la marató, no vaig dir res, però per dintre vaig pensar... em
sembla que no, al cap d'una hora corrents a la baixada vaig pensar
potser sí... i ara a casa penso... probablement. Perquè la memòria es
tant efímera i selectiva ?
Va estar un plaer fer aquest llarg recorregut al costat
del Lluís, l'Albert i el Pep-Lluís, bona gent i grans
atletes-muntanyers, molt forts tots.
Podeu veure una amplia ressenya de la sortida, incloent
dos excel·lents videos al blog del LLuís