El diumenge ens tornem a llevar dora, aquest cop ve el Carles i sortimde Joanetes mateix. Just quan es fa de dia comencem a tirar amuntseguint el GR2. Les primeres rampes dintre el bosc son brutals icaminem, més que correm. Aviat arrivem a una zona de prats oberts a onpodem correr, aquesta part conecta amb un altre tram de forta pendent ia continuació comença un llarg flanqueig molt bonic cap a Sant Miquelde Castelló.

Elbosc te molt bona pinta i es un tram molt agradable. No havia estatabans al santuari i la veritat es que és molt, molt recomanable. Totvoltat de gespa i amb un mirador excepcional cap a la plana d'en Bas iPirineu (el Canigó a tocar !). Com que es dora ens animem i decidimtirar fins la Coromina de Falgars, tot per prats, seguint els limitsd'aquest altiplà amb les cingleres que cauen sobre els Hostalets d'enBas.

Avui ens hem compromès a arrivar a les nou en punt aesmorçar, perque les noies també volen anar a correr. Axí donçs amb eltemps just, baixem directes i sense parar per un terreny super tècnic aon els tormells pateixen de valent. Tot plegat ens surten 13 kilometresdisfrutons, en quasi dues horetes.