|
|
dilluns, 11 / agost / 2008 03:12
Arrel d'un amable comentari del Luigi al meu blog, hem decideixo a buscar una estona y publicar la darrera sortideta que té ja la friolera de
tres setmanes d'antiguitat.
Tres setmanes és just el temps que fa no faig res de res per
motius personals, familiars i profesionals, un estres que m'ha portat a
ressentir-me un cop més de la ditxosa fascia-lata. Bé, ja vindran temps millors. Avui marxo a Tenerife una setmaneta amb la família. Sí Tenerife, és correcte. Jo a la platja, estrany no ? Donçs em venia molt de gust després de quatre anys seguits de vacances als Alps, fer el vago 7 dies seguits al solet i vora l'aigua ! Descansar.
Continuant amb la descoberta del Catllaràs, el 27 de Juliol anem a la zona de Malanyeu. A Malanyeu
hi havia anat molts i molts cops a principis dels 90, sempre de cara a
la paret, sols escalar i escalar i no havia parat mai massa atenció a
altres possibilitats. Al '92 vàrem obrir amb el Joan Arimany la via Stoc de Coc (120 m, 6b) que a traves del darrer Vertex m'assabento que és la més repetida de la pared amb diferencia i que qualifiquen com 'imprescindible', guau !. Un modest èxit que fins al cap de 16 anys no he conegut. Aquest
cop anem armats amb la interessant Guia de l'Alt Berguedà (76 de la collecció
Azimut). Aquesta guia recull entre altres, tres o quatre itineraris pel
Catllaràs força inèdits. Entre ells el d'avui.
Avui anem el Carles, el Tolo i jo amb el nostre horari habitual (© Happy Family) o sigui que quedem a les 6 i a les 7 ja estem a Malanyeu
tirant amunt cap al Graell. Resulta que en aquest indret del Alt
Berguedà el passat vespre ha plogut, i fort, o sigui que tant sols en
els primers minuts de corriol per vora el Rec del Graell ja anem ben
xops. En les tres darreres sortides sembla més aviat que ens estem
preparant per alguna expedició a la selva Birmana, vegetació exagerada,
carregada d'aigua i tot plegat regat per torrents a on cal mullarpeuets sempre. Almenys ens estalviem els 'bitxos' xupa-sang.
El
Graell és un singular pas a la roca que supera l'alta cinglera d'una
manera sorprenent: cordes fixes, escales, forat a la roca, salt d'aigua
potent, i grimpada per la tosca. Evidentment no està indicat enlloc i
ens costa una mica de trobar. Sols conec la referència en aquesta guia
i en el planell de l'Alpina, a internet res de res, 'cero patatero'. Un
cop superat el pas, que és fàcil i divertit comencem a tirar amunt per
unes fites que ens emboliquen, o sigui que tornem erera i amb intuïció
agafem el camí bo que voreja en direcció sud tot el cingle. Ni una
marca, perfecte ! El camí a estones està fresat d'altres més aviat poc
però es força evident i molt estètic a aquesta hora, ja que el bosc
humit a l'ombra contrasta amb el fons del la Vall de Malanyeu a on comença a lluir el sol. La pujada és molt mantinguda però està amenitzada per innombrables balconets
de roca amb bona vista. El camí guanya la carena i aquí improvisem una
mica fins la roca coneguda com La Foradada, que és un gran forat a la
penya de conglomerat i que es pot traspassar fins un bonic balcó sobre la
vall.Paradeta i a menjar una mica. Seguim
en direcció sud amb pendent forta i mantinguda per un bosc molt ben
conservat, aviat veiem la imponent cinglera de la To. Passem al vesant
nord per un magnífic bosc de faigs i al trote arribem al ampli Coll de Batllia. Un coll magnific en un lloc oblidat. Bé, potser no tant oblidat actualment degut a les apertures de vies en els darrer mesos a la cinglera de la To per part del Joan.
Com
que anem justets de temps decidim començar a baixar, i malgrat que el
mapa indica un corriol, no trobem res malgrat una bona estona buscant.
Al final avall com podem per una carena amb bosc obert que es deixa
fer. Finalment connectem una pista i seguim en plan porc senglar cap a
la casa de Cal Pigot. Aquest és un indret realment bonic, la nostra
foto en fa força justícia, però no suficient, ja que la pau que es
respira en aquest raconet de món amb la masia en runes i sols el bestiar és de les de recordar. Continuem
corrents avall i per tal d'evitar un tram de pista decidim desfer el
camí pel grau del Graell. Ara la obsessió ja és el llom de Ca
l'Anglada. Resulta que des de l'inici de la sortida he parlat als
companys del llom de Ca l'Anglada, el millor que he provat mai i per
tant tota l'estona hem anat pensant amb la farra de tornada al rústic restaurant de Malanyeu. O sigui, que som complidors i donem compte d'un esmorzar extra complert de llom i amb postres de mel i mató. Fantàstic !
|
|
|
dilluns, 21 / juliol / 2008 17:46
Amb una setmana d'endarreriment penjo una ressenya sobre una sortideta feta fa dos diumenges amb el Tolo
a la zona de la Riera de les Gorgues (Osona). Feia unes setmanes que hi
havia anat sol, a la tarda, des de Manlleu i em vaig quedar amb les
ganes de fer la volta completa passant per Sant Bartomeu i Sentfores. S'intuïa el tema com a molt interessant i la veritat és que va superar amb escreix les meves expectatives i les del Tolo. Després de la sortideta al Saldaguda el dia anterior, sortim més tardet
avui, i a les 8:15 estem a la Teuleria apunt per tirar riera amunt. El
dia anterior a la tarda havia fet una tempesta potent i està tot moll i
ple d'aigua, per tant és un moment ideal per el tema salts d'aigua, un dels principals atractius de la riera. Fem el primer
tram fins el salt de la Barra de Ferro amb forces parades ja que el
lloc s'ho val i aprofitem també per fer forces fotos. El darrer cop que
vaig ressenyar el lloc, el Luigi em va 'renyar' per no tenir fotos originals i tibar d'Internet, o sigui que te les dediquem a tu !, je, je. Anem
ben molls de fa estona ja que abans del salt cal travessar a gual dos
torrents afluents de les Gorgues. Al salt de la Barra de Ferro fem una
bona parada, el lloc és super-espectalucar i el corriolet d'accés no té
ni una sola indicació, segons com, penso que
genial, així queda encara lluny de massificar-se. Seguim
per la vora del cingle fins el trencall que va cap el Vilar. A partir d'aquí és zona nova per mi. El camí baixa molt fort fins la riera, finalitzant
en un bonic pont de pedra menjat per la vegetació, tot plegat en un
racó extremadament humit i únic. Travessem la riera a gual amb aigua
fins a mitja cama, i tot seguit el corriol fa una llarga pujada cap al
Vilar, amb trams molt feréstecs. Del Vilar a Sant Bartomeu fem un trosset molt curt amb pista. Sant Bartomeu és una petita ermita en un llogarret priviliejat sobre la gorga i amb amplies vistes a la plana d'Osona. Des de Sant Bartomeu volem baixar a Sentfores
pel camí de les Escales que va penjat literalment sobre el congost
resseguint un corriol sobre una estreta feixa. Ens despitem però i
connectem amb Sentfores per la part alta del cingle en un tros també
molt maco per sense comparació amb l'altra variant. Hi tornarem a
fer-la ben aviat, quina ràbia !. A Sentfores,
una petita masia sobre el cingle, xarrem una mica amb la parella que hi
viu sobre els diferents camins i possibilitats. Ens decidim per la
baixada directe al fons de la gorga que porta a la base del salt de la
Barra de Ferro. La baixada és apoteòsica, segurament és un dels
corriols més salvatges que hem fet mai, una pendent endimoniada, ple de
vegetació selvàtica, l'esquena acotada i amb un parell de trams
equipats amb cable al limit de la vora dels imponents tallats per sobre
la riera que avui baixa amb un fort brogir. El
camí aquí ja va passat de voltes ! amb trams per dintre la riera que va
crescuda i travessant a gual amb aigua fins al genoll. Un cop al altre
cantó deixem a la dreta la pujada per la via ferrata i seguim pel fons
del torrent un corriol estret que desemboca en unes grans llastres
de roca que ens porten de tornada al marge nord de les Gorgues. Trobem
de nou el camí del matí i el resseguim de tornada amb un trote alegre fins el cotxe. En total son uns 13 kilòmetres que fem a ritme
força tranquil (3 horetes) ja que el terreny és força tècnic a estones
i apart ell lloc no és per anar amb preses.
|
|
|
dimecres, 16 / juliol / 2008 13:32
Després de no fer la Nuria-Berga, vaig decidir descansar tres dies més
per fer net del genoll i sembla que va ser encertat. El dijous passat vaig sortir a fer 10 km i perfecte ! El divendres tard em truca el Tolo
amb ganes de guerra i en un moment el lio a fer una
sortida a la Serra de Picancel. La zona de Catllaràs-Picancel és un
lloc que no conec molt encara però que ja em té el cor robat. Algunes
excel.lents cròniques del Joan a muntanyenc.blogspot.com hi han ajudat.
El passat
febrer vaig anar de descoberta amb la família fins a la Quar i La
Portella i el lloc em va encisar. El cim de Saldaguda (1.168), el més
alt del Picancel, domina imponent la vall de la Ribera de la Portella,
i el seu aspecte puntiagut i esquerp de seguida em varen atraure. El
fet de ser un lloc poc conegut és també un dels grans al.licients de la
zona. Sortim super dora com a bons papis i marits per
ser de tornada a casa a una hora decent. Quedem a les 6 del matí i a
les 7 ja estem apunt de tirar amunt després de deixar al cotxe al
costat del Pont del Climent, poc després de Vilada. Just passat el impressionant
pont sobre la gorga del Merdançol, el camí ja s'enfila fort amunt per una zona ben
feréstega, tot resseguint un bonic torrent. Ahir el vespre va ploure i
baixa aigua per tot arreu. Anem pujant a bon ritme cap al Coll del
Tell, el camí es preciós, amb gran varietat de vegetació típica de
obaga i travessa en diferents indrets el torrent. Aviat guanyem alçada
i malgrat la boira, es comencen a entreveure les agulles i parets de
conglomerat que ens envolten, incloent l'estètic Serrat del Migdia.
En forces indrets cal parar cura amb la
roca molla i plena de verdet que es presenta molt patinosa. Poc abans
del coll ens desviem a l'esquerra cap a la carena oest del Saldaguda.
Un cop guanyada la carena s'obre la vista quelcom, però malauradament
està molt tapat i no es veu gaire més enllà del Monestir de La
Portella. El santuari de La Quar, tant proper, resta amagat dins la
boira. La carena comença per corriol molt maco y a la part final es
converteix gairebé en una aresta de roca, en algun punt una mica àrea
però molt fàcil. Arribem al cim envoltats del tot per la boira, no dona
per fer ni una foto, llàstima. Aviat
comencem a baixar per la carena sud, el mapa indica un corriol, però la
veritat es que gairebé ens l'hem d'inventar tot, anem resseguint una
llarga baixada que combina alguna desgrimpada amb cura, un bosc
fantàstic, i un passet de II grau. Després d'emprar tots els nostres
recursos de navegació i encertar-la tota a la primera, guau ! connectem
amb una pista de desbrossar amb una forta pendent que fem al trote
alegre. Finalment arribem al fons de la vall i seguim corrents fins la
bonica font de l'Abat, situada en una amplia obaga, sota una mica de
balma. Paradeta a repostar i seguim amb forta pujada
al trote fins a La Portella. L'arribada des de l'est és la més bonica
ja que a l'altre cantó estant fent les obres de restauració, que sembla
que ara s'han pres seriosament.
Breu
visita i tirem avall corrents, resseguint ara el PR, fins prop del antic pont de Campdou. La intenció era tornar des d'aquí per Sant Miquel i el Serrat del Migdia que fan cara de ser força interessants, però com que hem perdut força
temps a la baixada decidim seguir al PR i tornar al Coll del Tell,
repetint malauradament una part de l'itinerari. La pujada s'inica amb
pista que fem al trote tot resseguint una valleta al costa d'una cinglera de roca anomenada Cinglera de la Veu. Poc després s'agafa corriol a l'esquerra, molt maco i que
ressegueix forces trams de una carena rocosa. Fa força xafogor i suem
a raig. El matí s'ha anat ennegrint i prop del coll ens agafa un xàfec
molt potent, en dos minuts estem xops de cap a peus, però com que no fa
fred quasi s'agraeix ja que així anem més fresquets. Arribem al coll i
a sac avall, però vigilant els traïdors trams de roca amb verdet. La
forta pluja no ens abandona i en el tram final el camí es converteix en
un animat torrent amb aigua per sobre del tormell, iaa ! anem a sac,
trotant avall sense contemplacions, ens ho passem pipa !
Sort
que som uns nois previsors i portem roba per canviar-nos de dalt a
baix. Tornada express cap a casa i poc abans de les 12 h ja hi som
arribats, ben complidors per poder fer algun altre malifeta el dia
següent.
El recorregut
fa uns 13 km (vaig perdre cobertura a la canal) i vàrem esmerçar-hi
3:45 en plan tranquil. Té uns 750 m de desnivell positiu i està
molt ben indicat excepte la baixada per la carena sud, que deu fer
poquíssima gent. Del tot recomanable. Hi tornarem en un dia clar, queda
dit.
|
|
|
diumenge, 6 / juliol / 2008 04:29
Flashback: He fet repòs aquest darrers vuit dies
degut a que tenia un avís de pinçament de menisc al genoll dret. Era
molt lleuger però volia assegurar el tret per la Núria-Berga. Des de
el dimecres ja em trobava força bé o molt bé i estava molt motivat
i amb el recorregut ben estudiat. O sigui collonut, però.... al final un
parell de temes familiars m'ha impedit un any més estar a la sortida. Coses positives: - Amb algun dia més de repòs segur que estaré encara millor del genoll.
- He fulminat alguna bossa de patates guarres plenes de trans-fat, cosa que no faig mai la setmana abans d'una cursa.
- Ahir a la tarda vaig tenir una sessió de piscina guapa amb els meus fills.
- He dormit 10 hores avui ! Estic super descansat.
- La meva bonica col·lecció de gels de coloraines resta intacta.
Coses negatives: - Ehhhh, a hores d'ara ja no en veig cap :) bueno, potser els 45 eurillos... snif !
|
|
|
dijous, 26 / juny / 2008 17:09
He fet tres dies de repòs, però més aviat de repòs de desgana, ja que aquesta caloreta m'ha deixat una mica xafat i sense gaires ganes de marxa. Avui però m'he posat 'tontorrón' i aprofitant que tornava de Barna a una hora acceptable, m'he desviat cap a Collbató com qui no vol la cosa. Portava
tota la 'metralla' al cotxe per si les mosques i a les 19:30 ja estava
disfressat i tirava amunt cap a Sant Miquel. No tenia gaires ganes de
córrer, però si de muntanya, o sigui que he anat pujant tot caminant a
bon ritme. Com a regal he sorprès un bonic cabirol en una de les corbes
del camí. Ha sortit pitant muntanya amunt. Fins a Sant Miquel hi ha uns
500 metres de desnivell i he comprovat que la diferència entre fer-ho
caminant ràpid i corrents tot (com vaig fer el mes passat) és mínima:
uns 8 minutets. O sigui que no val la pena el desgast i és bona lliço per a les tirades més llargues.  Sempre están allà, no m'han fallat mai encara ! Foto: Internet
Des
de dalt de tot, la vall ja està bona part en ombra i crea un contrast
maco malgrat la calitja. Baixo per el llanguíssim camí de les Bateries
al trote tranquil i em ressento una mica del genoll dret, just a on em
vaig pinçar el menisc fa un any i pico. Hauré de posar-hi gel. Travesso
els bonics carrers de Collbató i aviat soc al pàrquing de la Cova. 1:45
de bona activitat per una zona que cada cop m'agrada més, especialement
a aquesta hora, tot plegat són uns 10 km. Per qui li pugui interessar,
la poli de Collbató m'ha avisat que a l'estiu tancava la valla d'accés allà a les 21:30 i que si veu un cotxe no tenca fins que marxa, encara que si el deixeu amagadot potser se us quedi allà i aleshores cagada pasturet !
|
Rafael & Raul - Volen !
Joan & Jaume
Jordi Ballesta
Jo mateix
|
dimecres, 25 / juny / 2008 16:59
Ja està, ja està fet. Aquest matí he pagat la Nuria-Berga
(94 km, 8.550m acumulats). Li he donat forces voltes i al final he
decidit que hi vaig. Hem motiva molt però a la vegada em fa força
respecte. La distància es força semblant a la de Cavalls del Vent, que
ja he fet d'una tirada, es va de nit bona part del recorregut, cosa que
he fet forces cops i el desnivell es 'sols' de 3.600 positius, però tot
i així fa molt respecte ja que no l'he feta mai i hi aniré sol.
La diferència entre que tot vagi bé o més aviat malament és mínima en
aquesta mena de marxes. Bona part del recorregut el conec, però tot i
així estic estudiant les zones 'fosques' i planificant una mica els
horaris de pas, aquest any s'ho han currat de valent els de la AMB amb el recorregut sobre el Google Earth amb tota mena de detalls (km, avituallaments, fonts...) Per
cert aquest cap de setmana han sortit les classificacions de la Cap de
Rec, com acostuma a passar estaven per ordre de dorsal i les he passat
a Excel per ordre de temps, qui li interessi es pot baixar el Excel fent clic aquí. Finalment
comentar que he trobat algunes fotos (del Jordi Ballesta) de l'arribada a Cap
de Rec que deixo aquí per recordar els companys que em varen fer tot plegat més fàcil.
|
Inici del Congost - Foto: Internet
Salt Gros de la Gorga - Foto: Internet
Salt Barra de Ferro - Foto: Internet
LLit del congost - Foto: Internet
|
dimarts, 24 / juny / 2008 16:45
El dissabte, malgrat la desfeta del dia anterior tenia ganes de sortir
i aprofitant que estava a Manlleu vaig anar a un lloc que feia temps
que en tenia ganes, la Riera de les Gorgues. Aquest és un indret
fantàstic i força desconegut per a la majoria. Es tracta de un profund
congost que desaigua al pantà de Sau des de més amunt de Cantonigròs. Exactament
en 5 minuts de cotxe des de Manlleu estic a l'inici del corriol que
recorre el canyó, començant al Salt del Cabrit. Tot plegat un veritable
luxe. La intenció es pujar fins la font de l'Escudella (uns 5/6
kilòmetres) i tornar a baixar pel mateix lloc, ja que no tinc temps de
fer el circuit circular per Sentfores i que no conec del tot. He fet el
recorregut caminant forces cops i des de que era ben petit, les
primeres acampades d'un servidor varen ser a la Font de l'Escudella,
però ara feia uns anys que no venia per aquí.
Sens
dubte és la sortida més gratificant de la setmana, tot el recorregut és
a l'obaga, és al capvespre i el sol juga tota l'estona amb les formes
de les parets de roca del congost. Fins a la font és gairebé tot el
recorregut en lleugera pujada, travessant a gual un parell de rieres
que alimenten la riera de les Gorgues. A l'alçada de la segona riera hi
ha el salt de la Barra de Ferro, el més espectacular del congost.
Al arribar-hi omplo d'aigua el bidonet
a la font i torno pel mateix recorregut, tot plegat uns 12 km genials,
sobretot les darreres corbes del corriol per la vora del congost i amb
la llum ja ben rogenca. Mentre corria m'he enrecordat de les guies del
Ramon Vinyeta que guardo amb bona cura, ja que son petites joies
avançades al seu temps i que donen a conèixer magníficament tots
aquests indrets de Osona Nord, Vidranès i Cabrerés. Recentment em vaig
assabentar que havia mort després d'una vida dedicada a divulgar amb
entusiasme aquest bonic racó del nostre país.
Diumenge surto amb l'Alba en plan tranquil des de Manlleu fins al Santuari de Sant Jaume i tornar, uns 4 km que tanquen una setmana prou profitosa de 55 km, que després de Cap de Rec, per mi està prou bé.
|
|
|
dilluns, 23 / juny / 2008 17:08
Després de la Cap de Rec em vaig recuperar força bé o molt
bé, almenys de coco, ja que el dimarts següent ja tenia ganes de marxa
i vaig fer 13 km en el triangle Manresa-Santpedor-Sant Joan. La sortideta va transcórrer sota un cel negre a vessar, apunt de ploure i amb fresqueta, perfecte.
El dimecres, aprofitant la visita a un client a Solsona
vaig fer 12 km al voltant de l'embassament de Sant Ponç. Vaig començar
molt tard, a les 22:50 i vaig patir per no arribar fosc, llàstima de no
portar frontal per fer la volta completa, em vaig quedar amb les ganes.
Aquí ja vaig començar a notar l'arribada de la calor malgrat la hora
tant tardana.
El divendres vaig quedar amb l' Albert amb ganes de fer una tiradeta llarga per muntanya. Amb l'Albert ja havíem sortit per primer cop fa unes setmanes, juntament amb l'Isma, i malgrat el seu sobrenom Malfieten, va resultar ser un tio collunut, està en plena forma i te certa predilecció pels corriols, perfecte ! A la sortida també es va apuntar el Luigi, o sigui que es va liar una sortida que podriem dir de eiXtrail, gent de l'Eix Transversal que corre per muntanya. Fins aquí tot
bé, però el que no havíem contat és que ja ha arribat l'estiu, i resulta que els
tres magníficos vàrem sortir a córrer a més de 30ºC ! De la sortida sols dir que va ser una autèntica agonia per a mi, la calor em va fotre una bofetada important. L'Albert vaig veure que apretava les dents però aguantava bé el tipus i el Luigi
com si res, aquest noi realment és un tot terreny. Sols destacar el pas
per la riera de Mura a on ens vàrem poder refrescar quelcom i veure
unes quantes noies en biquini, sí en biquini, perquè no digueu després
que no us porto a llocs 'xulos'. Al final vàrem fer 14 km. Conclusió: never again, no tinc cap pretensió d'apendre a córrer amb forta calor, senzillament ja se que no puc :(
|
|
|
dilluns, 16 / juny / 2008 11:25
La Marxa del Cap de Rec és per a la majoria de participants una de les millors Marxes de la Copa Catalana,
sinó la millor. Tenint en compte que la de dissabte passat va ser tot
just la segona edició, no està gens malament la valoració. L'itinerari
es fantàstic i transcorre durant 53,4 kilòmetres (+2.625 m, 5.250
acumulats) íntegrament per alta muntanya, amb l'al.licient addicional
aquest any de comptar encara amb força neu. Enguany la part final del
recorregut l'havien modificat a petició popular, evitant la pista a la
solana i passant per dintre bosc, augmentant així quasi 3 kilòmetres i
250 m de desnivell amb la pujada final fins l'arribada a Cap de Rec.
Per la meva part li tenia moltes ganes, hi anava sol, i
la volia plantejar com a pic de temporada, agafant-la amb mentalitat de
cursa d'ultrafons. Per tant anava ben lleuger, sols amb un bidonet, gels i pastilles de sals. Per evitar el pajarón
de l'any passat em vaig imposar veure i menjar amb molta regularitat. Apart del líquid dels controls vaig marcar-me l'objectiu de veure
almenys tres litres del bidonet (que al final serien dos i mig, prou bé).
A les 6 del matí el dia es presenta molt clar desprès de
les tempestes de ahir la tarda, sols algunes boires tapen els cims,
molts d'ells encara força blancs. Saludo al Jordi Casanovas i poc després es dona la sortida i 350
persones enceten aquesta segona edició. Surto a ritme ultra o sigui 'sin prisa pero sin pausa',
trotant tota l'estona cap a Vilella, a la baixada abans del poble peto
un dels pals, merda ! Dubtava molt si agafar-los o no, ara ja està
clar, els deixo al control de Vilella perquè me'ls donin més tard. Des
de Vilella (km 4) encetem la pujada a la Vall de la Llosa, segueixo
corrent, saludo al Jordi Ballesta de www.corredors.cat
i fem un bon tros plegats tot xerrant però sense parar de córrer, el
Jordi està molt fort però avui va regulant ja que demà farà la Cursa
del Pedraforca !! O sigui que aquí està escalfant...  Vall de la LLosa amb el Cadí lluminós al fons. Foto: Jordi Font
A mitja vall deixo el Jordi enrere i segueixo a la meva,
aquest any faig més trams de pujada corrents. La Vall de la Llosa està
preciosa, m'agrada especialment la zona del prat Xuïxirà a on es situa
el següent control, al voltant dels 13 km. Hi arribo amb 1:30, vaig bé
de temps i forces, prenc el primer gel i cap amunt ! Connecto amb la
vall de Vallcivera, per on havíem passat la setmana passada amb el Tolo
i el Carles, i per tant tinc molt apamat a on puc córrer i a on no, o
sigui que ho aprofito i aviat estic al peu del port, sota la imposant
presència de la Muga, encara ben blanca. Son les 8 del matí i aquesta
hora espero trobar la neu dura fins al refugi de l'Illa, si ens
enfonsem serà un pal. Dalt el port la neu està 'al dente', perfecte ! o
sigui que a córrer fins el refugi tot vorejant l'Estany de l'Illa
encara ben glaçat.
En el marcatge del refugi demano en quina posició vaig i em diuen que al voltant del 15, Uaau !!, quin cangelis. Em foto un segon gel i vec amb generositat abans de encarar la llargíssima baixada per la Vall del Madriu. Les grans congestes després del refugi ja estan tovetes
i m'enfonso fins el genoll, sort que dura poc i aviat estic corrents
avall, agafo un ritme molt guapo i sols paro a veure cada 20 minutets. La pujada i travessa cap Engolasters
es carregosa i es fa llarga com sempre, però no paro de córrer i aviat
estic prop ja del següent control (30 km), vaig molt còmode, no m'ho
crec !. Amb 4:10 em planto al control sobre Les Escaldes.  Inici de la baixada per la Vall del Madriu. Foto: Jordi Font
En el control saludo al José Ballano (té un blog interessant) i m'adono que estic respostant al costat del Jaume Terés (que juntament amb el seu germà Xesc manté un blog molt xulo també sobre ultrafons). Ui, ui, ui, estic en zona friki, aquí hi ha algú mal posicionat i crec que se qui és.... Jo, però em noto molt sencer, l'any passat vaig arribar aquí fet misèria. Reposto a conciència, però sense perdre gaire temps, m'oferèixen
botifarra, però sàviament la rebutjo tal com fan tots els del grupet.
Agafo un plàtan per la següent pujada i cap avall ! Segueixo corrent de
pla-baixada i comprovo que vaig còmode encara, collonut ! Aviat em
situo a l'inici del 'monstre', la pujada de 1.200 metres seguida i
sense pietat fins al port de Sant Vicenç. Començo amb por, però de
seguida veig que les cames em responen i que puc mantenir un ritme
força interessant, molt lluny de l'agonia de l'any passat.
Guanyo alçada ràpidament i aviat estic travessant el Madriu per la palanca de fusta. El riu i els prats que l'envolten estan esplèndids. Allà paro, em menjo el plàtan tranquillament, faig un gel i bec
força, se exactament el que ve ara i bé s'ho val. Aquí m'atrapen dos
nois que es veu que anaven dels primers, s'han equivocat fent una volta
extra bestial i ara estan recuperant terreny... Fem una bona xerradeta mentres anem superant el fortíssim desnivell per dintre del bosc, ens anem animant mutuament i dient algun pecat gordo als trams més forts. Finalment la pendent afluixa i podem córrer
(sí, encara corro...) en el bonic flanqueig fins al refugi de Perafita,
tota la immensa vall s'obre davant nostre amb un contrast de verd i
blanc molt guapo.  Darrer tram de pujada fins el Coll de Sant Vicenç. Foto: Jordi Font
Cremo el darrer gel complementat amb les menudalles del
control i segueixo amunt, els dos nois (Rafa & Raúl) amb els que
anava ja no els veure més fins l'arribada, quines màquines !. En el
darrer tram fins al port baixo quelcom el ritme senzillament perquè les cames ja no donen més, prop del coll torna a haver-hi grans congestes que estan fetes un xip-xap, sense pals vaig una mica tauper, però
finalment arribo a la carena i... avall !
Provo de trotar i sembla que
la màquina funciona encara, o sigui que a bon ritme baixo fins al
refugi dels Estanys de la Pera. Aquí m'atrapen dos nois del Penedes amb
qui faré tot el tram final fins a Cap de Rec. Ens anem tornant al
davant descobrint senyals que no estan gaire ben posades, sort que som
tres !, sols parem de córrer en dos o tres punts a on el marcatge es
força deficient. Aquest tram nou és molt maco i tècnic, va per dintre
bosc i en ocasions per trams força salvatges, plens de fang, branques,
arrels... i perdedors, sense cap traça de camí, guapo, guapo.  Estanys de La Pera, tornem a casa ! Foto: Jordi Font
En el darrer control del Fornell ens diuen que queden 5 kilometrets,
però és clar, incloent la pujada final que no sabem que ens hi espera.
Aviat travessem el bonic Riu del Moll per la palanca de fusta i aquí
comença la darrera pujada, amunt que falta poc !. Atrapem un parell de
nois i fem un grupet de cinc a on per enèsima vegada no sabem per on
tirar per manca clara de senyals, perdent força estona amunt i avall.
Apostem per tirar al nord i bingo ! La pujada final és una propina potent, te algun tram molt tieso i és un tancament perfecte al recorregut, fent-lo encara més dur, sembla que no s'acabi mai... però finalment veiem a dalt de tot les teulades de Cap de Rec, uff salvats. Fem els darrers 100 metres de pla al trote perquè no sigui dit.
A l'arribada em diuen que he quedat el 13 (8:42). No m'ho crec
!!, estic molt content, encara que penso que la posició sempre és un
tema relatiu. En canvi estic eufòric per haver fruït tota l'estona del
recorregut sense tenir cap moment agònic i haver controlat en tot
moment, malgrat el ritme alt. Apart també he conegut força gent que és
un dels punts més engrescadors d'aquestes curses.
|
|
|
dijous, 12 / juny / 2008 14:58
Lo dolent d'anar a comprar a Andorra caminant és que t'has de llevar
molt, molt d'hora, però és clar, no es qüestió d'arribar tard i perdre alguna de les ofertes del Viladomat. Muntem un cap de setmana a la Cerdanya amb els companys Tolo
i Carles i les respectives famílies. El pla del dissabte era senzill:
les noies van de compres a Andorra i ens recullen allà després de fer
la travessa Meranges-Les Escaldes, i el diumenge 100% familiar. A les 5:30 sortim cap a Meranges. El dia es presenta superclar i
potser... no plourà. Ho diem baixet.
Aparquem després del poble, a l'entrada de Campllong. Hi ha tant sols
dos graus positius, o sigui que per allà dalt estarà tota la neu ben
glaçada.
 Pleta d'Engorgs. El pont de troncs està glaçat i el Carles improvisa. Pugem a l'idea fins la bonica pleta d'Engorgs a on es fa força
difícil travessar el riu sense mullar-se, baixa aigua per tot arreu.
Aviat ens toca el sol i ens reconforta. A l'entrada del cercle d'Engorgs
es reb una marmota curiosa, puuiiiuuu !. Parem un moment al refugi a on
hi ha un grupet de gent.
 Cap al cercle d'Engorgs. Fa un dia radiant !. Mentres pujàvem ja vèiem força neu a la banda sud, o sigui que a la
nord... Mentres ens acostem als estanys el mantell blanc ja es va fent
omnipresent i els meus presagis d'una Portella de Engors impracticable
es compleixen: és la zona amb més neu del cercle, més allaus i amb unes
cornises de ca l'ampla. Bingo !
 Portella d'Engorgs amb aspecte 'primaveral'. Per aquí no passem... Com que no és qüestió d'abandonar així d'entrada, decidim provar amb
precaució de travessar cap la vall de la LLosa per un altre cantó del
circ. Resseguim un llom rocós i ben nevat amb pendent moderada i que
porta directament cap a la Tosseta
de l'Esquella, un cim del cercle de 2.871 m. Trobem una traça d'algú
que va pujar-hi al migdia, ja que les petjades estan fins al fons, i
això ens salva, ja que sense traça, amb bambes i amb la neu ben dura
com està, no crec que haguéssim passat. La vista que es va obrin a
mesura que guanyem alçada es del tot gratificant, la muralla nord del
Cadí li posa un bon marc, al fons de tot.  Pujant a la Tosseta de l'Esquella (2.871 m). L'únic pas factible. Arribem al cim i... ostres hi ha un pendent nevat de mil dimonis cap a
la Vall de la Llosa i la cresta camp a la Portella te la seva gràcia.
Bé, sense arriscar res decidim provar-ho i resulta que es va fent, una
mica de roca, una mica de canal, obrir graons en neu dura, ara una mica
a cavall d'aresta,.. Perdem molta estona però finalment arribem a la
zona de grans plans nevats que ens porten al trote cap a la valleta de
baixada a la Cabana dels Esparvers. En el limit de la neu bevem i ens
recuperem una mica.
 En l'aresta de baixada de la Tosseta de la Esquella. Baixem corrents pel GR11 fins al riu i aviat estem pujant ja per la
bonica vall del Vallcivera. És el tercer cop que la faig i crec que la
seva modèstia és lo que la fa gran, així, amagadota, però regada per un
riu ben esgraonat i ben flanquejada per la imponent Muga i germanets.
Ens està fent un dia de nassos i sembla que aguantarà, perfecte !
Superem el Port de Vallcivera sense xafar neu, però després del coll hi
ha més de mig metre de neu ara ja molla a on ens enfonsem ara sí, ara
també, fins al refugi de l'Illa, ja dintre d'Andorra. L'estany de
l'Illa està gairebé del tot glaçat encara, donant un aspecte superalpí
al conjunt.  Port de Vallcivera. Entrada gloriosa a Andorra. Parem un momentet al refugi, però no gaire ja que encara es veu força neu i la marxa s'enlenteix al enfonsant-se. Vint minutets per sota el refugi ja es pot començar anar al trote i així ho fem gairebé en tota la llarguíssima vall del Madriu.
La vall amb el blanc de fons guanya molts punts, si es que algun dia li
han faltat. Fem alguna parada per fruir de l'espectacle de l'aigua,
però anem força a l'idea ja que es tard i les noies deuen està treien
fum a la Visa, quina por !  Vall del riu Madriu. Pla de l'Ingla (Andorra)
He recorregut la Vall del Madriu forces cops i malgrat saber que es llaaaarga, sempre em sorprèn. Sort que el recorregut no te desperdici, per algun motiu ha estat protegida per la UNESCO com a pàtrimoni de la humanitat. Al cap de 9 hores i escaix arribem a Les Escaldes, a on ens passegem amb pinta de rodamons pel centre comercial fins trobar les noies. Després de cambiant-se de roba, tots tres fem caure alguna coseta al Viladomat, això sí, sols coses importants e imprescindibles, ho juro ! Galeria d'imatges complerta.El recorregut té un total de 30 km amb 1800 m+ i 2.200 m- (4.000 m acumulats)
|
|
|
dilluns, 9 / juny / 2008 06:30
En plan ràpid: aquest cap de setmana he estat a la Cerdanya combinant
muntanya i familia, i just al arribar ahir al vespre m'assabento del que ja
em vaig pensar veient el pati..., la Ultra Tramuntana s'ha sospés per culpa de la
neu ! (sort que ja em vaig desapuntar fa dies i em vaig apuntar a Cap de Rec). Paral.lelament veig que es parla de 'potser' suspendre la Cap de Rec, però fa una estona han confirmat extraoficialment que es farà al final, uff, genial ! Us deixo
l' enllaç a la galeria de fotos de la sortida guapa, guapa que vàrem fer
dissabte amb el Tolo i el Carles, quan tingui una estona penjaré crònica. Hi ha neu per un tubo
companys !
 Cercle d'Engorgs durant la travessa Meranges - Les Escaldes (Andorra)
|
|
|
dilluns, 2 / juny / 2008 16:04
Directament: Diumenge no em vaig despertar a l'hora i no vaig
poder anar a la cursa d'Alpens. Resulta que em vaig quedar a dormir
dissabte a casa al meu pare, a Manlleu, vaig fer servir el mòbil de
despertador i... res, no va sonar. O sigui que em desperto a les 8
hores amb una emprenyada important. Emprenyat i frustrat. Però en cinc
minuts ho tinc resolt, com que vaig fanàtic, decideixo que com a
compensació he de fer una tirada igual o més de llarga i amb igual o
més desnivell, i a més tinc el lloc ideal: l'eix Bellmunt-Puigsacalm, al costat de casa.  S'ha d'anar a lo tradicional... En un quart d'hora ja estic a Sant Pere de Torelló, plou quelcom. Aviat
estic trotant amunt cap a Sant Roc sota un fort xàfec que en cinc
minuts em deixa xop, o sigui que un problema menys, ja no cal
preocupar-se per intentar no mullar-se. Pujo directe cap a Bellmunt,
són 600 m de desnivell d'una tacada i força tiesos a la part final. El bosc està preciós i les pedres del camí d'abast ben netes de fang ja que soc el únic usuari,
tot perfecte. La part final del tram que porta al pàrquing és com
sempre molt estètica, i ara encara més, és tracte d'un corriol
fantàstic a cavall de les dues vessants de la muntanya, envoltat de
verd i faig. Omplo d'aigua a la font del santuari i cap avall !, a
partir d'aquí segueixo el recorregut de la Marxa dels Matxos, fa poc
que ha parat de ploure.  Salt del Molí - Riu Ges. Foto: Internet En el tram final abans de la Tosca m'ho passo pipa, es un tram molt disfruton,
que malgrat la pluja no està gens enfangat. Em desvio un moment per
veure caure l'aigua a la Tosca, espectacle que encara no havia vist
mai. Segueixo fins el ensordidor Salt del Molí, que està de bony any, o
potser millor dit de bon mes. Després del Salt giro a la dreta cap a
Salgueda, aquest tram el considero molt atractiu, es tracta d'un llarguíssim flanqueig
en corriol en lleugera i constant pujada, que es pot fer tot corrents i
que desemboca en l'antiga masia de Salgueda, en un indret ben feréstec.
Allà em trobo a una gent que ha vingut per la pista i em diuen que està
feta una merda de fang, o sigui que després de prendre'm un gel, opto
per tornar repetint part del darrer tram de corriol i després
desviant-me a l'esquerra per acabar pujant per amplis i verdíssims prats fins la masia deshabitada de Espaulella . Com
que en els Matxos es passa per aquí al tram final i es va petat, no
havia pogut mai observar bé la masia, hi dono un tomb i en confirma el
que ja deia en la meva ressenya dels Matxos, que apart d'estar a un
lloc molt guapo, a on no hi arriba cap pista, la casa té llinatge, ja
que en el bonic llindar hi ha la data del 1692. Baixo cap al riu Ges
pel camí dels Ferrers, a estones ben empedrat. Al arribar al Ges faig les quatre o cinc creuades sense descalçar-me, i mira que baixa amb aigua, però ja no ve d'aquí, fa una estona que torna a ploure fort. Segueixo pel PR del costat del riu fins el Molí i allà enllaço fins prop del cotxe.  El Molí a Sant Pere de Torello - Riu Ges. Foto: Internet En
total el rellotge em canta la bonica i rodona xifra de 21 kilòmetres,
però avui no seran prou... Torno a fer part de la pujada a Sant Roc per
agafar cobertura, truco a casa i em diuen que encara estan a Manresa, bingo ! Tinc una estona més per mí, segueixo al trote fins Sant Roc i per no repetir el mateix començo a enllaçar el conjunt de cimets de gres gris que hi ha davant de Bellmunt, pujo, baixo, pujo, fins el més puntiagut vora ja de la carretera al santuari. Aquí ja vaig una mica grogui
, he fet l'errada de no agafar un gel extra, o sigui que tiro avall per
la llarga carena de roca fins el cotxe, tancant finalment un bonica volta de
quasi 27 kilòmetres, uns 2.400 acumulats i 4:30 hores de disfrutar fent la cabra per unes muntanyes que m'estimo molt. Alpens ha quedat ben compensat !
|
|
|
dimarts, 27 / maig / 2008 16:36
Després de la Marató de Berga vaig fer bondat del tot cinc dies degut
al tema del tibial que em va quedar fregit, el dissabte següent les
ganes van poder més i vaig sortir d'hora amb el Tolo
a la Suanya i els 8 kilòmetres que vàrem fer em varen anar malament ja
que el tibial es va ressentir força. Això em va passar per no aplicar
la màxima: primer caminar, després córrer. Sembla que no n'aprenc.
O sigui que la setmana passada vaig sortir un parell de dies a caminar a Collbaix,
activitat que em va anar molt bé i que confirma la màxima esmentada. El
dijous ja estava corrent quelcom i el divendres vam fer sortida potent
a Montserrat amb el Isma. Si m'ho diuen no m'ho crec, em vaig trobar gairebé recuperat del tot, vàrem fer 18 km tope muntanyeros
resseguint bona part de la cursa Montserrat Nord, sumant 1.300 positius
i 2.600 en total. Al cap de tres hores i quart tornàvem a estar a
Monistrol després d'una de les sortides més guapes d'aquesta temporada. La boira i la pluja ens varen acompanyar en alguns trams. Cal fer
esment especial de la canal de Sant Jeroni que feia segles que no hi
havia passat i ara després de les esllavissades està infernal, apart
d'augmentar molt la duresa 'original'.
Dissabte descans i diumenge en el únic lapsus de pluja del dia pugem amb el Tolo i el Carles fins més amunt de Sant Mateu de Bages, des de Callús i per carretera. És un bon desnivell, molt continuat i a on és ideal apretar per fer cames en pujada, total varen sortir 15 kilòmetres. O sigui que sorprenentment
vaig tancar la setmana amb quasi 50 km i 2.700 m de desnivell positiu,
essent el desnivell el que valoro més, ja venen temps d'alta muntanya i
tirades llargues.
|
|
|
dilluns, 12 / maig / 2008 15:19
Bé, doncs ja en tenim un altre, encara que hagi estat en
versió 'reduïda'. Degut al mal temps la marató s'ha quedat 'sols' en 37
km i 4800m acumulats, però he d'agrair al deu de les neus i les pluges
que hagi estat així ja que la part final he patit com un condemnat.
També he d'agrair al déu del sol que ens obsequies amb un magnific matí
de cursa malgrat les dolentíssimes previsions.
M'acompanya avui l'Alba com a animadora i esponsor. Arribem dora i aprofito per saludar a l'Isma, el Dennis Teuling, el Luigi i l'Albertus. Amb l'Albertus
ens situem a la zona mitja i sortim plegats. Avui es obligatori el
paravent ja que hi ha boira i està nevat a partir de 1.700 m segons
diuen. A mi les primeres rampes de sortida de Berga, ja em feien respecte, ja que sóc molt diesel i el fet d'haver d'apretar en el primer kilòmetre no va gens amb mi. Així doncs camino algun tram i l'Albertus em deixa aviat seguint al trote. Avans d'encarar el corriol de pujada a la Figuerassa m'avança el Luigi que va molt suelto . Tal
com era d'esperar la pujada es fa tota amb fila índia, i sols avanço a
dos o tres corredors, el ritme és força alt i no dona per més. Al
arribar a dalt veig que vaig bastant bé respecte al temps de tall, no
paro al avituallament ja que se que en pocs minuts hi ha el de Corbera.
Aquesta es una cursa plena de avituallaments i controls i permet
dosificar molt bé segons necessitats. Ens llancem avall i em torna a passar el Luigi que s'ha parat a tastar delicatessen, després de Corbera ja no el veuria més fins la meta. Al santuari tinc la molt agradable sorpresa de trobar-me a l'Isma i família animant-me, ostres no m'ho esperava pas ! Passo a 1:05 un temps força bo pel que tenia previst. Son les 9:20 i l'Isma comença la seva cursa a les 10 hores ! Que fa aquest home aquí encara ?
 Ambient superb en la part més alta de la cursa. Foto: Ramón Ferrer En
el següent tram ja començo a agafar un ritme més meu ja que la cursa
s'ha estirat força, corro forces trams de pujada i em trobo a gust. Tal
com era d'esperar un vent gèlid ens rep en el darrer tram, a on ja
comença a aparèixer neu. Al arribar a la carena el paisatge es
apoteòsic, surt primer la punta de la Gaillina Pelada amb un aspecte super hivernal i alpí i poc després bona part del Pirineu a vessar de neu.
El tram de la carena és molt skyrunning que en diuen. A més cada cop hi ha més neu, i prop de l'avituallament jo diria que quasi un pamet. Allà em rep l'Alba amb una mica de 'poción mágica', s'ha currat la pujada des del pàrquing amb tot ben nevat, ets un sol ! Segons diuen la sensació de fred allà
era de -11ºC amb el fort vent que hi feia. Passo per control amb 1:42
força per sota del temps de tall i penso que potser he anat massa ràpid
pel que queda.
Baixada per la neu i aviat ja estem en la llarguíssima zona de prats que porta a la base d'Ensija.
Per mi aquest ha estat un dels trams més estètics, amplis espais amb un
fons nevat molt alpí. Arribo a l'inici de la pista una mica tocadet, he estat apretant força i aviat em ve la correcció al no poder fer al trote tota la pista de pujada al següent control. Aquest tram de 'relleno
' considero que era molt poc interessant i a més 100% per pista, crec
que podíem haver afegit kilòmetres per la zona de Queralt per exemple,
que hagués estat en corriol i un traçat més lògic. En
la baixada per pista m'adono que el tibial em fotrà la guitza, l'he
estat cuidant aquest parell de setmanes, però no he fet net. Vaig
aguantant però en la part de pista més pendent prop de la font de Cal
Coix em comença a passar gent, em fa mal i vaig una mica frenat. Portem
ja uns 20 km i cal ja economitzar. Després de l'avituallament camino la
pujada al poble i aprofito perpendre un gel abans de atacar el 'monstruito
' de la pujada per la Baga de Peguera. Com que la conec bé ja vaig
mentalitzat però tot i així no deixa de sorprendrem un cop més que sols
amb unes tres llaçades et porti al cim, això vol dir trams llarguissims de pendent tiesa i continuada, uff !
Prop del cim em passa un noi que faig servir de llebre per fer al mini-trote
algun petit tram de la part final de prats amb neu. El dia s'ha anat
tapant i això fa valorar encara més la tasca de la gent dels controls,
tot i anar amb uns plumos del copón han de passar fred per força allà dalt tantes hores quiets, amb la neu, vent... Això si tenen un antidot
: animar molt i molt bé amb grans esquelles de vaca, és una passada
l'ambient en cada avituallament, et fan sentir com si anessis primer ! I ara ve... baixada, que no aprofito massa per precaució ja que se m'està carregant de valent el tibial i me'n reservo un 'trocet' per fer tota la llarga baixada final. La pujada per la pista d'esquí em falta ja força fuelle i arribo al control pensant que igual veig a l'Isma
que està fent la cursa de 24 km. Dit i fet, coincidim exactament en la
mateixa safata de queviures ! Eh, tu per aquí, sí jo per aquí. Em diu
de baixar junts però jo li dic que tiro, que ja m'atraparà, que jali de gust perquè jo vaig tocat i a la baixada aniré fent. Porto 3:45 i penso en intentar baixar de 5:30.
El
primer tram de baixada està fet una merda, sembla aquelles vores de riu
que es ensenyen en els documentals sobre les grans migracions de nyus ,
o sigui fang, fang i més fang i tot déu derrapant. Malgrat això
aconsegueixo baixar a un ritme decent tot i ser molt tècnic. De totes
maneres se que quan arribi a la pista estic fregit ja que el terreny
llis en baixada continuada serà la meva perdició per el tema del
tibial. El Isma m'atrapa en un dels trams tècnics abans de la pista, em
fa il·lusió fer un tram plegats, però a la pista li dic que tiri que jo
vaig fent, el veig desaparèixer a bon ritme i amb estil, felicitats !,
es nota que porta els deures ben fets.
A partir d'aquí es va combinant la pista, amb corriols i finalment
l'asfalt de la zona del càmping que m'acaba de triturar. Allà m'espera
la fidel Alba i la família del'Isma que m'animen, encara que em sap
greu, però ja no estic per fer gaire cas. A la pujada a Queralt plou
lleugerament, aquí em passen uns quants de la mitja, que m'animen. Això
però ja no és problema de tibial, això ja és tema de fondo ! Uff. Després de la pujada s'inicia el flanqueig per corriol que jo trobo dels trams més guapos del recorregut, però que avui no disfruto, ja vaig a acabar com sigui, combino còrrer amb trote coxinero
. El tram de Queralt a Berga te una part d'escales amb unes condicions
que fa plorar, de fet al arribar em comenten que aquí el segon s'ha
fotut un pinyo que l'ha portat a l'hospital amb trencaments, això si, després de passar per meta...
Ja no veig possible baixar de 5:30 i no em vuido. Finalment, després de posar bona cara per les fotos, creu-ho la meta amb 5:38 i satisfet. Em recupero amb tot el que pillo de jalar i poc a poc vaig valorant tot plegat, felicito al Dennis que arriba poc després de mi, comentem la jugada amb el Isma, el Luigi i aviat estem baixant amb l'Alba a dinar a Manresa.
Mai
havia fet una cursa tant llarga amb tant de desnivell (les marxes son
un món apart crec jo, vas molt menys pressionat segons el meu parer) i
estic força content del resultat. Hi ha la decepció de no assolir la
distància marató, però per contra crec que ha estat una sort ja que la
cursa original segurament m'hagués posat massa al límit.
O
sigui que ja ho tinc clar, repte per l'any que ve: la Marató de
Muntanya de Berga ! El que no tinc tant clar és que passarà amb el
tibial dret, a hores d'ara està molt encabritat i vaig coix, o sigui
que a fer bondat de valent. Ara que tenia un mes sense curses i podia
entrenar de 'normal'... Felicitats pels bons temps del Luigi, l'Albertus i el Isma a la cursa 'menys llarga'.
|
|
|
dimecres, 7 / maig / 2008 18:32
Avui m'assabento d'una nova cursa al actualitzar la web d'un client ( Alberg La Bruna)
que tinc a la Cerdanya, i que li portem el tema d'internet. Sí, sí,
nova cursa, un altre !, aquest cop a la Cerdanya i muntat per l'empresa
d'activitats de la família del Kilian Jornet. No te mala pinta, jo
buscava quelcom pel cap de setmana del 1 de Juny i aquesta podria estar
bé, hi ha la modalitat de 46,3 km, i un altre més curta de 24,5. No
m'he estudiat gaire a fons el tema però..., sempre hi ha un però,
sembla que s'hagi de rascar bastanta pista i bastanta pasta... Això sí, pels màquines sapigueu que us podeu treure fins a 1.000 eurillos de premi.
|
|