Ahir sortida alpina tal com estava previst, o sigui d'hora, d'hora de matí. A les 6:45 ja estàvem el Tolo, el Carles i jo a Can Maçana, havent deixat un parell de cotxes a Collbató prèviament (sí dos ! un cotxe de més perquè el Carles pogués sortir pitant, directe cap al bateig de compromís). Deixem els frontals al cotxe ja que s'hi comença a veure una mica i iniciem la travessa tot caminant la primera pujada forta, però al primer pla ja anem al trote. Proposo anar pel Vicenç Barber que és més estètic en comptes d'anar per sota Frares, que potser és més ràpid.

Es preveu un dia de nassos, està superclar i hi ha un mar de boira espectacular a ambdós vessants de la muntanya. Travessem ràpidament la zona d'Agulles amb grans jocs de llums als cims a la sortida del sol. Correm forces trams, i aviat som a l'Agulla del pas del Princep. El darrer tram del Pas fins a Coll de Port és sens dubte un dels més agradables de córrer. Parem molt sovint ja que el lloc i el dia s'ho val. La pujada al Coll de les Comes és el primer desnivell important i ens posa a to, a partir d'aquí s'entra ja en la part més salvatge del recorregut tot resseguint un conjunt de puja-baixes cada un més fort que el següent fins assolir finalment el Montgrós.

Sens dubte el Montgrós és un cim privilejat, just al mig del massís i apartat un mica de l'eix central, lo que li dona una molt bona perspectiva de punta a punta. Aquí fem un mos ràpid i seguim, portem unes dues hores i mitja. La baixada fins la canal del Migdia és super-tècnica amb alguna desgrimpadeta i tot, en aquest tram es travessa una zona d'espectaculars teixos gegants.

Al arrivar al llit del torrent torna a tocar remuntar, pujada molt forta fins al coll de les Talaies i inici del llarg flanqueig estil muntanya russa fins al peu de la darrera pujada a Sant Jeroni, aquí es pot trotar una mica però poc. En aquest tram ens creuem amb un parell de corredors que estan fent la travessa en sentit invers, sembla que van a sac perquè se'ls veu molt exprimits.

Darrera pujada de la travessa, la més llarga, fins a la carena que porta a Sant Jeroni. Aquí el solet ja comença a apretar i es fa més feixuc. Al arribar a la carena decidim no fer el cim de Sant Jeroni (que obliga a desviar-se) i tirem avall a tope ja que no ens sobra gaire temps perquè el Carles pogui arribar a temps als seu ja famós bateig. O sigui que a córrer ! Primer còmodament planejant fins a Sant Joan, a on parem sols un moment, i tot seguit forta baixada a Sant Miquel a on connectem amb el GR5 a Collbató.

Fem tota la llarga baixada corrents excepte una paradeta per saludar a tres simpatics cabirols. Aquest tram m'agrada molt, especialment la part final fins les Coves del Salnitre amb el corriol penjat per sobre la vall. Finalment arribem al pàrquing de les Coves en 5 hores justes i casi 17 km de autèntica muntanya, perfecte ! El Carles fins i tot s'anima a fer una cervesseta ràpida al xiringuito i despres surt volant cap a casa a posar-se de maco.

Ens ho hem passat d'alló més bé, molta conya i una bona maxacada. Personalment estic molt content, sobretot perquè la cama m'ha aguantat bé la llarga baixada al trote llarg. Se'm carrega encara però sembla que no passa d'un punt, o sigui es sostenible. He arribat molt més sencer que fa un parell d'anys.

Per aquells que no han pogut venir, sols dir que quan volgeu ja hi podem anar-hi ! Deixo galeria amb quasi 20 fotos avui, anàvem inspirats.