Aquest interessant circuit (65 km, 11.000 m acumulats) el vaig fer el passat 1 d'Agost magníficament acompanyat pel Raül i el Joan del Koala's Team.

Vàrem sortir a les 0:45 del dissabte nit des de Graus, animats pels nostres 'seguidor@s' manresans, barcelonins i txecs. Moment màgic, al cap d'uns segons ja estàvem trotant cap les Bordes de Noarte embolcallats per la foscor.

Nit llarga per terreny d'autèntica alta muntanya i a on cal afinar molt amb el tema orientació. Per una estranya raó coincidim amb varis grups intentant el Sub24 la mateixa nit, quelcom del tot inèdit ja que l'any passat per exemple sols dues persones varen aconseguir el Sub24.

Se'ns va fer de dia (per fí !) entrant a França i després d'un bon esmorzar al Refugi de Pinet vàrem assolir el sostre del circuit, la Pica d'Estats. Baixada llarga, llarga fins Vall Ferrera a on hi arribem ja una mica tocats després de més de 13 hores de fer el cabreta per terreny molt tècnic.


El penúltim tram és el més llarg, 20 km de alta muntanya per uns paratges magnífics, especialment el circ de Broate. Aquesta part es va fer dura per la calor a l'inici i també per la llarguíssima baixada final a on ens va enganxar una tempesta força violenta, amb calamarsa inclosa, però que va durar poc per sort.

L'arribada a Tavascan sota la pluja i animats pels nostres 'seguidor@s'  va ser un altre gran moment. Vàrem fer unes cerveses al bar tranquilament abans d'atacar el tram Tavascan-Graus, de pur tràmit (5 Km) però que aquelles alçades feia ja molta pupa. Al final vàrem completar la volta en 21:53 hores, supersatisfets e impregnats de uns paisatges impresionants.

Podeu llegir aquí una crònica més extensa i original feta pel Raül, i a on cal destacar la gran paella cuinada per ell mateix al dia següent.

Per cert, després del tute, l'home aquest raul-ultrarunner-cuiner es va estar fins gairebé les 6 del matí de marxa i bevent a tope (no eren fantes...) amb els collegues que ens acompanyaven. Quan va entrar a la tenda a aquella hora (molt perjudicat, això també s'ha de dir) va néixer un super-míte per mi, el Joan i jo feia hores que roncavem !