Aquest cap de setmana el Carles proposa fer el tram del GR4 entre el Pont de Vilomara i Sant Vicenç de Castellet, passant per Vallhonesta. Li fa il·lusió conèixer Vallhonesta ja que des de petit sempre n'havia sentit a parlar (ell és de Castellbell).

Per posar una mica més d'emoció proposa sortir des de casa, jo l'hi dic que val, però evitant l'asfalt sempre que puguem. O sigui que un per l'altre i sense saber-ho, ens 'liem' en un recorregut potent.

Sortim des de casa el Carles, iniciant el camí just pel corriol de darrera casa seva que porta al Nàstic, d'aquí al Parc de L'Agulla i després el Guix. Prop de Viladordis passem pel pont sobre l'autopista i baixem tot seguit fins al Llobregat, a trobar el GR4. El ritme és més aviat tranquil, però els kilòmetres van sumant ràpidament, prop de la Roviralta ja portem 10 km i ens adonem que encara ens falta un pilot !

El dia es ben gris, emboirat a tope i fa un fred ben humit, jo em pensava que tindríem sol i vaig massa a la fresca, no em puc parar ni un segon, sinó em quedo 'tieso'. A partir del Pont de Vilomara (km. 13) comença el terreny nou. Sols deixar el poble entrem en corriol i per la nostra sorpresa ja no el deixarem fins Vallhonesta. El caminet puja sense parar resseguint una carena que amb un dia clar ha de ser ben bonica, però que avui es sols un misteri de boires.

En algun tram empinat caminem, però aconseguim córrer bona part de la carena. A Vallhonesta i trobem força gent. Es tracta de un grup de edificis del antic nucli habitat, es força interessant, però el dia lleig i el fet que anem tard no ens en deixa gaudir gaire. Unes fotos, i cap avall ! Seguim amb corriol resseguint l'antic camí ral, l'ambient és ben bé de muntanya, molt xulo.

A mitja baixada arribem al conjunt de Sant Pere de Vallhonesta, molt ben cuidat. Seguim per corriol avall i fins ven avall no trobem pista, prop ja del pont sobre l'autopista. Fem els darrers kilòmetres ja bastant cansats, apretant per agafar el tren que s'ens escapa per pocs minuts.