Bé, doncs ja en tenim un altre, encara que hagi estat en versió 'reduïda'. Degut al mal temps la marató s'ha quedat 'sols' en 37 km i 4800m acumulats, però he d'agrair al deu de les neus i les pluges que hagi estat així ja que la part final he patit com un condemnat. També he d'agrair al déu del sol que ens obsequies amb un magnific matí de cursa malgrat les dolentíssimes previsions.

M'acompanya avui l'Alba com a animadora i esponsor. Arribem dora i aprofito per saludar a l'Isma, el Dennis Teuling, el Luigi i l'Albertus. Amb l'Albertus ens situem a la zona mitja i sortim plegats. Avui es obligatori el paravent ja que hi ha boira i està nevat a partir de 1.700 m segons diuen.

A mi les primeres rampes de sortida de Berga, ja em feien respecte, ja que sóc molt diesel i el fet d'haver d'apretar en el primer kilòmetre no va gens amb mi. Així doncs camino algun tram i l'Albertus em deixa aviat seguint al trote.


Avans d'encarar el corriol de pujada a la Figuerassa m'avança el Luigi que va molt suelto. Tal com era d'esperar la pujada es fa tota amb fila índia, i sols avanço a dos o tres corredors, el ritme és força alt i no dona per més. Al arribar a dalt veig que vaig bastant bé respecte al temps de tall, no paro al avituallament ja que se que en pocs minuts hi ha el de Corbera. Aquesta es una cursa plena de avituallaments i controls i permet dosificar molt bé segons necessitats.

Ens llancem avall i em torna a passar el Luigi que s'ha parat a tastar delicatessen, després de Corbera ja no el veuria més fins la meta. Al santuari tinc la molt agradable sorpresa de trobar-me a l'Isma i família animant-me, ostres no m'ho esperava pas ! Passo a 1:05 un temps força bo pel que tenia previst. Son les 9:20 i l'Isma comença la seva cursa a les 10 hores ! Que fa aquest home aquí encara ?

En el següent tram ja començo a agafar un ritme més meu ja que la cursa s'ha estirat força, corro forces trams de pujada i em trobo a gust. Tal com era d'esperar un vent gèlid ens rep en el darrer tram, a on ja comença a aparèixer neu. Al arribar a la carena el paisatge es apoteòsic, surt primer la punta de la Gaillina Pelada amb un aspecte super hivernal i alpí i poc després bona part del Pirineu a vessar de neu.

El tram de la carena és molt skyrunning que en diuen. A més cada cop hi ha més neu, i prop de l'avituallament jo diria que quasi un pamet. Allà em rep l'Alba amb una mica de 'poción mágica', s'ha currat la pujada des del pàrquing amb tot ben nevat, ets un sol ! Segons diuen la sensació de fred allà era de -11ºC amb el fort vent que hi feia. Passo per control amb 1:42 força per sota del temps de tall i penso que potser he anat massa ràpid pel que queda.

Baixada per la neu i aviat ja estem en la llarguíssima zona de prats que porta a la base d'Ensija. Per mi aquest ha estat un dels trams més estètics, amplis espais amb un fons nevat molt alpí. Arribo a l'inici de la pista una mica tocadet, he estat apretant força i aviat em ve la correcció al no poder fer al trote tota la pista de pujada al següent control. Aquest tram de 'relleno ' considero que era molt poc interessant i a més 100% per pista, crec que podíem haver afegit kilòmetres per la zona de Queralt per exemple, que hagués estat en corriol i un traçat més lògic.

En la baixada per pista m'adono que el tibial em fotrà la guitza, l'he estat cuidant aquest parell de setmanes, però no he fet net. Vaig aguantant però en la part de pista més pendent prop de la font de Cal Coix em comença a passar gent, em fa mal i vaig una mica frenat. Portem ja uns 20 km i cal ja economitzar. Després de l'avituallament camino la pujada al poble i aprofito perpendre un gel abans de atacar el 'monstruito ' de la pujada per la Baga de Peguera. Com que la conec bé ja vaig mentalitzat però tot i així no deixa de sorprendrem un cop més que sols amb unes tres llaçades et porti al cim, això vol dir trams llarguissims de pendent tiesa i continuada, uff !

Prop del cim em passa un noi que faig servir de llebre per fer al mini-trote algun petit tram de la part final de prats amb neu. El dia s'ha anat tapant i això fa valorar encara més la tasca de la gent dels controls, tot i anar amb uns plumos del copón han de passar fred per força allà dalt tantes hores quiets, amb la neu, vent... Això si tenen un antidot : animar molt i molt bé amb grans esquelles de vaca, és una passada l'ambient en cada avituallament, et fan sentir com si anessis primer !

I ara ve... baixada, que no aprofito massa per precaució ja que se m'està carregant de valent el tibial i me'n reservo un 'trocet' per fer tota la llarga baixada final. La pujada per la pista d'esquí em falta ja força fuelle i arribo al control pensant que igual veig a l'Isma que està fent la cursa de 24 km. Dit i fet, coincidim exactament en la mateixa safata de queviures ! Eh, tu per aquí, sí jo per aquí. Em diu de baixar junts però jo li dic que tiro, que ja m'atraparà, que jali de gust perquè jo vaig tocat i a la baixada aniré fent. Porto 3:45 i penso en intentar baixar de 5:30.

Albertus en afers domèstics. Foto: Ramón Ferrer

El primer tram de baixada està fet una merda, sembla aquelles vores de riu que es ensenyen en els documentals sobre les grans migracions de nyus , o sigui fang, fang i més fang i tot déu derrapant. Malgrat això aconsegueixo baixar a un ritme decent tot i ser molt tècnic. De totes maneres se que quan arribi a la pista estic fregit ja que el terreny llis en baixada continuada serà la meva perdició per el tema del tibial. El Isma m'atrapa en un dels trams tècnics abans de la pista, em fa il·lusió fer un tram plegats, però a la pista li dic que tiri que jo vaig fent, el veig desaparèixer a bon ritme i amb estil, felicitats !, es nota que porta els deures ben fets.

A partir d'aquí es va combinant la pista, amb corriols i finalment l'asfalt de la zona del càmping que m'acaba de triturar. Allà m'espera la fidel Alba i la família del'Isma que m'animen, encara que em sap greu, però ja no estic per fer gaire cas. A la pujada a Queralt plou lleugerament, aquí em passen uns quants de la mitja, que m'animen. Això però ja no és problema de tibial, això ja és tema de fondo ! Uff. Després de la pujada s'inicia el flanqueig per corriol que jo trobo dels trams més guapos del recorregut, però que avui no disfruto, ja vaig a acabar com sigui, combino còrrer amb trote coxinero . El tram de Queralt a Berga te una part d'escales amb unes condicions que fa plorar, de fet al arribar em comenten que aquí el segon s'ha fotut un pinyo que l'ha portat a l'hospital amb trencaments, això si, després de passar per meta...

Ja no veig possible baixar de 5:30 i no em vuido. Finalment, després de posar bona cara per les fotos, creu-ho la meta amb 5:38 i satisfet. Em recupero amb tot el que pillo de jalar i poc a poc vaig valorant tot plegat, felicito al Dennis que arriba poc després de mi, comentem la jugada amb el Isma, el Luigi i aviat estem baixant amb l'Alba a dinar a Manresa.

Mai havia fet una cursa tant llarga amb tant de desnivell (les marxes son un món apart crec jo, vas molt menys pressionat segons el meu parer) i estic força content del resultat. Hi ha la decepció de no assolir la distància marató, però per contra crec que ha estat una sort ja que la cursa original segurament m'hagués posat massa al límit.

O sigui que ja ho tinc clar, repte per l'any que ve: la Marató de Muntanya de Berga ! El que no tinc tant clar és que passarà amb el tibial dret, a hores d'ara està molt encabritat i vaig coix, o sigui que a fer bondat de valent. Ara que tenia un mes sense curses i podia entrenar de 'normal'...

Felicitats pels bons temps del Luigi, l'Albertus i el Isma a la cursa 'menys llarga'.