Afrontava aquesta prova amb molt de respecte, era la meva primera marató i a més de muntanya. Certament he fet distàncies més llargues, però mai amb tot tant 'comprimit', desnivell i temps.

Per causes que no venen al cas, la nit abans la passo en blanc (i no és per el que penseu, cotxinots!) i al matí tinc seriosos dubtes de si es gaire recomanable anar-hi. Mentre preparo les coses em convenço que sí, que mirem lo positiu, serà un bon entrenament per el UT d'Andorra a on la manca de son és obligada.

Poc abans d'arribar veig les primeres llums sobre els cingles del Bertí, tot d'un to rogenc i aleshores em carrego d'energia, a per totes !

Sens dubte un component fonamental d'aquestes curses és la gent, i malgrat que jo no sigui 'la alegria de la huerta' ja en començo a conèixer força, és un plaer comentar la jugada amb el Lluís, el Ramon i el Jordi primer i després amb l'Albertus, el Raul i el Joan (Koala's Team), parlo amb el quasi-papi Isma que farà la mitja, saludo gent també del correcats a la graella de sortida.

Fa força fred a aquesta hora, però estar clar que farà sol avui, per tant tots de curt i lleugerets, quan menys equipatge millor. Sembla que hi ha una nodrida representació de corredors-màquina avui.

Ens situem a la sortida, nervis, fred, música,... Estic al costat del Raul, vàrem quedar de mirar de anar plegats si és que es podia i a veure que sortia, el Raul és de Manresa, el vaig conèixer en la recent sortida Manresa-La Mola i és 'un valor seguro'.

Petard i amunt ! Al cap de cent metres el Isma em crida des de la vorera 'Vinga Xavier que vas bé !' coi de nano, m'he emocionat i tot. El Lluís i el Ramon queden darrera i penso: 'tard o d'hora ens veiem, son gats vells en aquests menesters'.

El Raul coneix la meitat del recorregut i em va cantant 'la cartilla', jo vaig perdut, no se si apretar, no apretar. Anem força lleugers i en els taps de la primera pujada no sabem si avançar o què, ens posem a roda i esperem amortitzar-ho més endavant. Sols avancem a un que el Raul li tenia ganes i que a més provoca un tap potent.

Després d'uns 300 m amunt, llarga baixada de molt bon córrer i molt guapa, tot per corriol també, fins al riu. Des del fons de la vall ja es veu davant la serp de gent superant el primer mur de 600 m+.

L'ataquem caminant amb alegria i per sorpresa pels dos tot fent la xarradeta, semblem uns vacilons, la gent al voltant en silenci. Ens fa por passar-nos, tot i així quan afluixa una mica comencem a trotar, passem al Jordi Ballesta i tenim a tiro el Josep Artigas, això ja em dona referència, o sigui que anem un pèl passadets, però com que ens trobem bé anem fent.

Ens plantem al kilòmetre cinc amb mil metres de desnivell positiu, aquí un altre avituallament, fantàstic com tots, simpatia i bons aliments. Saludo a l'Eduard de EME de Manlleu amb qui anirem fent la goma gairebé fins al final.

Tirem avall amb el Raul, baixada llarga, llarga, però no excessivament tècnica gairebé tot per corriol i per racons molt xulos, i amb algun repetxo que l'apurem tot corrents, mentre baixem seguim xerrat, avui ens ha agafat rotllo cotorres.

En un dels racons més feréstecs del recorregut (Km 9) s'inicia una pujada molt dura d'uns 400 metres, anem fent treball de formigueta i atrapem gent, però no passe'm, els fem servir de 'reguladors', i nosaltres, bla, bla.., així el temps passa volant !

La pujada acaba en una carena molt maca a on paro 10 segons a veure el paisatge, això de sols mirar el terra m'està cremant, des d'aquí ja es veu lluny el Tagamanent i les seves 'defenses' en forma de carenes que caldrà creuar. Glups !

A continuació hi ha un tram més llarg de pista i és on ens avança a tota llet l'Agustí Roc, primer de la mitja, en 14 km ens ha tret mitja hora, uff ! 'un pofezional'. Total, que sense parar de garlar ens plantem al km 19 a on es divideix la mitja i la marató, mirem el rellotge i al.lucinem, 2:30, teníem previst unes 7 hores per fer-ho tot...ai, ai que això no quadra.

Just al Km 19 inici d'una pujada correctiva, sense llaçades ni res, tot directe amunt per un tallafocs, curta, però explosiva, pica, pica. Poc abans ens passa el Ramon amb el seu 'ritme bisonte' com diu ell. A les rampes següents seguim al trote però ja costa una mica de resoldre'l-es.

Prop de la confluència amb la Matagalls-Montserrat veig el Lluís al darrera, aquí està ! anem tots tres plegats fins al pròxim avituallament, un emplaçament una mica 'kitsch' amb musica dels Pecos...

Aquí ens atrapen les dues primeres dones, la Montse Sisteré y la Reyes Valero amb qui aniríem plegats molts kilòmetres. Tenen un sistema demolidor, no paren als controls, no afluixen mai, pillen quelcom al vol (quan ho fan) i vinga tirar milles.

El tram següent fem un grupet el Raul, el Lluís i jo per un zona fantàstica, un llarg flanqueig força còmoda per terreny molt obac i salvatge, tot aproximant-nos al famós Purgatori, una pujada hiper-tiesa de 400 m, a l'alçada del Km 23.

Hi arriben aviat i aquí el nivell de xarrera baixa al mínim, tothom purga les seves penes, Tots dos tenim les cames tovetes però anem regulant molt bé perquè no arribin al 'punt sense retorn'. El Lluís es despenja una mica tot xerrant amb un paio.

Finalment fem cim, Km 25, iniciem la baixada amb les noies cap al Tagamanent, les avancem, ens avancen... fins que ve el Lluís i ens avança a tots plegats en el tros més tieso de la forta pujada al Tagamanent, vaja 'atxasso' !

Llarga baixada fins al Figueró, el Raul marca el ritme davant de les noies i i jo tanco la processó, poc més endavant trobem un tio per terra amb una rampa al quadrícep descomunal, la cama sembla de culturista de tant super tensada que està, el Josep Artigas l'està ajudant, parem un moment, es recupera i tira avall a sac passant-nos a tots...

Segueixen kilòmetres de corriols molt menys tècnics del que m'esperava, estem disfrutant encara, tant que en un petit tram de pista fàcil, dic 'guapo, guapo això' em despisto i em foto de lloros, ben llarg.

Al Raul se li desencaixa la cara quan em recull, es pensa que m'he fet mal de veritat, contusions vàries al caure sobre rocs, però sembla que res important apart que el bessó esquerra m'ha pujat de cop i ja no em deixarà de fer la guitza fins al final.

Perdem les noies, sniff ! Em desconcentro i per tant faig una relliscada tonta en un talla focs més avall que em toca el quadricep dret, merda ! En el següent control paro uns segons extra, necessito tornar a posar-me a la cursa.

El llarg tram per pista següent m'ajuda molt, pla pujada cabroncete a on les forces ja ens comencem a faltar una mica, però aguantem a ritme interessant. Km 32 e inici de la pujada per el Sot del Bac, ara ve quan el maten, la pujada final a la Trona és el darrer escoll cap el triomf i també terra de pajaras

A l'inici de la pujada al Sot, amb uns graons de roca de tres pams el quadrícep tocat em diu que allà hi pujarà la meva tia, jo li dic que no, ell que sí... i al final sembla que guanyo jo, s'estabilitza i podem córrer els llargs trams de corriol en pujada suau però constant, el Raul marca el ritme magistralment.

En el control d'abans de la Trona trobem per sorpresa al Lluís que ens diu que porta una pajara i que s'ho pren en calma jalant. El deixem recuperant-se i tirem amunt ben mentalitzats que aquí està la clau. Una passa darrera l'altre anem guanyant desnivell, el ritme ha baixat però seguim sent molt constants.

Després d'un primera pujada sortim a un tram de pista curta a on toca el sol de ple i allò te mala pinta, reconec el lloc com a candidat a petada, una mica més amunt, el Raul diu que es nota vuit, silenci, amunt, silenci, no parem ni un moment, més endavant s'entra en una zona molt a l'ombra, fred, silenci, fred, el Raul va concentrat i aconsegueix resoldre el moment tonto sense afluixar ni un segon, perfecte ja som a dalt, avituallament al sol, vida !! Km 37 i 2.700m+ superats.

Ens recuperem tot el que podem, i ataquem els darrers cinc kilòmetres, els tres primers en pla baixada per la vora dels cingles de Bertí per un tros molt maco, encara que ja no els fruïm gaire, costa concentrar-se i anem a acabar, és fa difícil córrer però s'olora l'arribada.

El Raul està eufòric a la baixada final i em porta literalment fins la meta, el bessó em fa la guitza i temo quedar-me tirat en qualsevol moment, malgrat tot no deixem de córrer per el corriol final, molt maco, i molt menys tècnic del que ens havien dit, tot directe fins el nucli de Aiguafreda.

He de parar just uns segons al pont a que baixi el bessó, quina ràbia !, el Raul m'espera, gran company. Seguim i finalment entrem plegats en 6:15 i ens fem una forta abraçada, ha estat genial, tot plegat un gran treball d'equip i supersatisfets.

L'Albertus i el Joan ens esperen a l'arribada, han fet una gran cursa, el 25 i el 11 respectivament !, unes posicions de campions, quins cracks, l'Albert a sobre amb una torçada de turmell monumental i el Joan ni es creia el que havia fet, exultants.

Deixo el recorregut i track.

Veure el recorregut en un mapa més gran