La Marxa del Cap de Rec és per a la majoria de participants una de les millors Marxes de la Copa Catalana, sinó la millor. Tenint en compte que la de dissabte passat va ser tot just la segona edició, no està gens malament la valoració. L'itinerari es fantàstic i transcorre durant 53,4 kilòmetres (+2.625 m, 5.250 acumulats) íntegrament per alta muntanya, amb l'al.licient addicional aquest any de comptar encara amb força neu. Enguany la part final del recorregut l'havien modificat a petició popular, evitant la pista a la solana i passant per dintre bosc, augmentant així quasi 3 kilòmetres i 250 m de desnivell amb la pujada final fins l'arribada a Cap de Rec.

Per la meva part li tenia moltes ganes, hi anava sol, i la volia plantejar com a pic de temporada, agafant-la amb mentalitat de cursa d'ultrafons. Per tant anava ben lleuger, sols amb un bidonet, gels i pastilles de sals. Per evitar el pajarón de l'any passat em vaig imposar veure i menjar amb molta regularitat. Apart del líquid dels controls vaig marcar-me l'objectiu de veure almenys tres litres del bidonet (que al final serien dos i mig, prou bé).

A les 6 del matí el dia es presenta molt clar desprès de les tempestes de ahir la tarda, sols algunes boires tapen els cims, molts d'ells encara força blancs. Saludo al Jordi Casanovas i poc després es dona la sortida i 350 persones enceten aquesta segona edició. Surto a ritme ultra o sigui 'sin prisa pero sin pausa', trotant tota l'estona cap a Vilella, a la baixada abans del poble peto un dels pals, merda ! Dubtava molt si agafar-los o no, ara ja està clar, els deixo al control de Vilella perquè me'ls donin més tard. Des de Vilella (km 4) encetem la pujada a la Vall de la Llosa, segueixo corrent, saludo al Jordi Ballesta de www.corredors.cat i fem un bon tros plegats tot xerrant però sense parar de córrer, el Jordi està molt fort però avui va regulant ja que demà farà la Cursa del Pedraforca !! O sigui que aquí està escalfant...

A mitja vall deixo el Jordi enrere i segueixo a la meva, aquest any faig més trams de pujada corrents. La Vall de la Llosa està preciosa, m'agrada especialment la zona del prat Xuïxirà a on es situa el següent control, al voltant dels 13 km. Hi arribo amb 1:30, vaig bé de temps i forces, prenc el primer gel i cap amunt ! Connecto amb la vall de Vallcivera, per on havíem passat la setmana passada amb el Tolo i el Carles, i per tant tinc molt apamat a on puc córrer i a on no, o sigui que ho aprofito i aviat estic al peu del port, sota la imposant presència de la Muga, encara ben blanca. Son les 8 del matí i aquesta hora espero trobar la neu dura fins al refugi de l'Illa, si ens enfonsem serà un pal. Dalt el port la neu està 'al dente', perfecte ! o sigui que a córrer fins el refugi tot vorejant l'Estany de l'Illa encara ben glaçat.

En el marcatge del refugi demano en quina posició vaig i em diuen que al voltant del 15, Uaau !!, quin cangelis. Em foto un segon gel i vec amb generositat abans de encarar la llargíssima baixada per la Vall del Madriu. Les grans congestes després del refugi ja estan tovetes i m'enfonso fins el genoll, sort que dura poc i aviat estic corrents avall, agafo un ritme molt guapo i sols paro a veure cada 20 minutets. La pujada i travessa cap Engolasters es carregosa i es fa llarga com sempre, però no paro de córrer i aviat estic prop ja del següent control (30 km), vaig molt còmode, no m'ho crec !. Amb 4:10 em planto al control sobre Les Escaldes.

En el control saludo al José Ballano (té un blog interessant) i m'adono que estic respostant al costat del Jaume Terés (que juntament amb el seu germà Xesc manté un blog molt xulo també sobre ultrafons). Ui, ui, ui, estic en zona friki, aquí hi ha algú mal posicionat i crec que se qui és.... Jo, però em noto molt sencer, l'any passat vaig arribar aquí fet misèria. Reposto a conciència, però sense perdre gaire temps, m'oferèixen botifarra, però sàviament la rebutjo tal com fan tots els del grupet. Agafo un plàtan per la següent pujada i cap avall ! Segueixo corrent de pla-baixada i comprovo que vaig còmode encara, collonut ! Aviat em situo a l'inici del 'monstre', la pujada de 1.200 metres seguida i sense pietat fins al port de Sant Vicenç. Començo amb por, però de seguida veig que les cames em responen i que puc mantenir un ritme força interessant, molt lluny de l'agonia de l'any passat.

Guanyo alçada ràpidament i aviat estic travessant el Madriu per la palanca de fusta. El riu i els prats que l'envolten estan esplèndids. Allà paro, em menjo el plàtan tranquillament, faig un gel i bec força, se exactament el que ve ara i bé s'ho val. Aquí m'atrapen dos nois que es veu que anaven dels primers, s'han equivocat fent una volta extra bestial i ara estan recuperant terreny... Fem una bona xerradeta mentres anem superant el fortíssim desnivell per dintre del bosc, ens anem animant mutuament i dient algun pecat gordo als trams més forts. Finalment la pendent afluixa i podem córrer (sí, encara corro...) en el bonic flanqueig fins al refugi de Perafita, tota la immensa vall s'obre davant nostre amb un contrast de verd i blanc molt guapo.

Cremo el darrer gel complementat amb les menudalles del control i segueixo amunt, els dos nois (Rafa & Raúl) amb els que anava ja no els veure més fins l'arribada, quines màquines !. En el darrer tram fins al port baixo quelcom el ritme senzillament perquè les cames ja no donen més, prop del coll torna a haver-hi grans congestes que estan fetes un xip-xap, sense pals vaig una mica tauper, però finalment arribo a la carena i... avall !

Provo de trotar i sembla que la màquina funciona encara, o sigui que a bon ritme baixo fins al refugi dels Estanys de la Pera. Aquí m'atrapen dos nois del Penedes amb qui faré tot el tram final fins a Cap de Rec. Ens anem tornant al davant descobrint senyals que no estan gaire ben posades, sort que som tres !, sols parem de córrer en dos o tres punts a on el marcatge es força deficient. Aquest tram nou és molt maco i tècnic, va per dintre bosc i en ocasions per trams força salvatges, plens de fang, branques, arrels... i perdedors, sense cap traça de camí, guapo, guapo.

En el darrer control del Fornell ens diuen que queden 5 kilometrets, però és clar, incloent la pujada final que no sabem que ens hi espera. Aviat travessem el bonic Riu del Moll per la palanca de fusta i aquí comença la darrera pujada, amunt que falta poc !. Atrapem un parell de nois i fem un grupet de cinc a on per enèsima vegada no sabem per on tirar per manca clara de senyals, perdent força estona amunt i avall. Apostem per tirar al nord i bingo ! La pujada final és una propina potent, te algun tram molt tieso i és un tancament perfecte al recorregut, fent-lo encara més dur, sembla que no s'acabi mai... però finalment veiem a dalt de tot les teulades de Cap de Rec, uff salvats. Fem els darrers 100 metres de pla al trote perquè no sigui dit.

A l'arribada em diuen que he quedat el 13 (8:42). No m'ho crec !!, estic molt content, encara que penso que la posició sempre és un tema relatiu. En canvi estic eufòric per haver fruït tota l'estona del recorregut sense tenir cap moment agònic i haver controlat en tot moment, malgrat el ritme alt. Apart també he conegut força gent que és un dels punts més engrescadors d'aquestes curses.