Bé, com estava previst ja ens hem tornat a enbolicar en un altre 'marxeta', aquest cop però tenim previst complir amb les famílies el diumenge i decidim fer 'solsament' els primers 50 kilòmetres i abandonar de matinada per anar a dormir a casa.

Com que soc una mica 'pupes' passo tota la setmana amb Frenadol a tope i a més el dijous després d'un viatge de feina estressant m'agafa una lumbàlgia i evidentment pel dissabte no ho tinc solucionat malgrat fer bondat. Però com bon catalanet, ho tinc pagat i jo cap allà amb uns quants calmants a sobre.

Amb el Carles deixem a mitja tarda un cotxe a Puig-reig i un altre a Navàs. Tan bon punt donen la sortida comencem a córrer, semblem bons i tot !, i ens situem en el grup del capdavant, tots 'frikis' que van a sac en un llarg passeig de 8o kilòmetres.

Tal com ens hem proposat, fem corrent totes les baixades i el pla, i a la pujada caminem a un ritme fort. Malgrat que son les 6 de la tarda passades, la calor apreta i suem a tope. Al cap de quelcom més d'una hora arribem a Castelladral (km 10). Com era d'esperar el meu cos no està gaire per la 'labor' i pateixo.

A partir d'aquí forta baixada i després pujada per una llarga vall cap a Valldeperes. La veritat es que vaig a mig gas i el Carles diu que faig mala cara, bé veurem que passa.

Arribem a Valldeperes (km 18) de dia encara i faig un entrepà que em costa de passar, em refredo ràpid i començo a tirar sol mentre el Carles 'pilla' de tot, està fresc com una rosa i s'ho està passant pipa en la seva primera marxa.

Poc després es fa fosc, portem uns 20 kilòmetres i el Carles diu que si abandonem que no passa res, li agreixo el gest però decideixo tirar una mica més a veure què, en el kilòmetre 24, em començo a notar millor, no em feu dir perquè, però en el control de Sant Esteve del Pujol de les Planes (km 27) i després d'un bon 'xute' de coca-cola surto pitant corrents corriol avall. De cop m'he destapat, anem a l'idea i apretem ben fort a les pujades deixant força gent al darrera (clar que nosaltres podem apurar més ja que pleguem abans). El Tolo ens truca cap a les 11 per si cal que faci de cotxe escombra i li dic ja directament que no, que em sembla que ja ha passat el pitjor. A partir d'aquí ens anem empassant kilòmetres a bon ritme sense deixar de córrer quan es pot.

En el control de Sant Miquel de Fenogedell saludo al Quico Soler que està de voluntari, fem una mica de xerrada, i seguim avall. La veritat es que ens ho passem pipa. Malgrat córrer i alguns dubtes, les marques es poden seguir força bé, fa una nit amb molt bona temperatura i amb un cel increïblement estelat, al darrera nostre una llarga linina de llumets marca el camí resseguit. Ens diuen que anem anem al voltant de la posició 48, o sigui zona 'friki'.

Abans del darrer control de Puig-reig el Carles es queixa del genoll, hi ha una baixada molt picada que el fa patir i ho passa malament. Després ve per sorpresa una pujadeta potent de la que ja ens ha avisat el Quico i que ens fa bufar de valent. La baixada al poble torna a ser picada i tècnica i ens porta directes al que serà el darrer control nostre, son les dues i pico de la nit i portem ja més de vuit hores de 'marxeta'. Per un fallo de càlcul el cotxe està exactament a l'altre punta del poble i la gent del pub local ens mirem com a marcians. Estem tocadets però aprofitables i a les tres i pico ja som al llit.

Bona experiència malgrat el patiment inicial que m'ha permès coneixem una mica millor i veure que posant la banya me'n puc ensortir. Sols plegar ja penso que cal venir l'any que ve a fer-la tota. El Carles sembla ben satisfet, ha anat molt bé i calculo que l'embolicarem algun altre cop en aquest tipus de 'excursions'.