Seguint fidelment l'agenda, aquest cap de setmana tenia previst anar a la Marxa de Sant Fruitós. En principi el meu company era el meu fill, però més de 39 graus de febre l'han deixat ko. Truco al Carles i em diu que no li va bé, o sigui que sol o res, cap problema excepte el meu inici de grip que em fa estar tot el dissabte a tope de Frenadols.

El Diumenge poso el despertador ven dora, i estic i d'un tris de quedarme al llit, però al darrer moment raono (si realment es pot dir així) que 27 kilòmetres corrents potser ajudaran a matar el virus o el que sigui. M'ho agafo en calma i em presento a tres quarts de nou quan tothom ja ha sortit. Començo a trotar i a avançar un pilot de caminaires, a estones hi ha algun embús en els corriols i he de caminar una mica (bona excusa).

De moment vaig fent tranquil·lament i sembla que el xasis aguanta. Això sí, fa un fred de ca l'ampla, tot gelat, per sobre el Llobregat quasi s'hi pot caminar (almenys aguanta pedres grosses que hi tira la gent). A Sant Benet faig una sopeta ben bona i un parell de donuts i segueixo corrents. Al arribar a l'esmorzar ni tenia previst parar, però l'entrepà te mooolt bona pinta, n'agafo un i segueixo caminant mentre dura.

Poc abans del pont de Cabrianes ja torno estar corrents i sols paro un moment als controls, que per cert estan de conya, n'hi ha un munt, tenen de tot, i això juntament al excel·lent marcatge, fan d'aquesta Marxa una molt bona edició.

Al control del kilòmetre 22 ja en començo a notar tocadet, tot i això avanço algun grupet que també corre. A les 12h en punt arribo a Sant Fruitos després de 3 horetes i quart de estar matant virus (o no...).