Lo dolent d'anar a comprar a Andorra caminant és que t'has de llevar
molt, molt d'hora, però és clar, no es qüestió d'arribar tard i perdre alguna de les ofertes del Viladomat. Muntem un cap de setmana a la Cerdanya amb els companys Tolo
i Carles i les respectives famílies. El pla del dissabte era senzill:
les noies van de compres a Andorra i ens recullen allà després de fer
la travessa Meranges-Les Escaldes, i el diumenge 100% familiar.
A les 5:30 sortim cap a Meranges. El dia es presenta superclar i
potser... no plourà. Ho diem baixet.
Aparquem després del poble, a l'entrada de Campllong. Hi ha tant sols
dos graus positius, o sigui que per allà dalt estarà tota la neu ben
glaçada.

Pleta d'Engorgs. El pont de troncs està glaçat i el Carles improvisa.
Pugem a l'idea fins la bonica pleta d'Engorgs a on es fa força
difícil travessar el riu sense mullar-se, baixa aigua per tot arreu.
Aviat ens toca el sol i ens reconforta. A l'entrada del cercle d'Engorgs
es reb una marmota curiosa, puuiiiuuu !. Parem un moment al refugi a on
hi ha un grupet de gent.

Cap al cercle d'Engorgs. Fa un dia radiant !.
Mentres pujàvem ja vèiem força neu a la banda sud, o sigui que a la
nord... Mentres ens acostem als estanys el mantell blanc ja es va fent
omnipresent i els meus presagis d'una Portella de Engors impracticable
es compleixen: és la zona amb més neu del cercle, més allaus i amb unes
cornises de ca l'ampla. Bingo !

Portella d'Engorgs amb aspecte 'primaveral'. Per aquí no passem...
Com que no és qüestió d'abandonar així d'entrada, decidim provar amb
precaució de travessar cap la vall de la LLosa per un altre cantó del
circ. Resseguim un llom rocós i ben nevat amb pendent moderada i que
porta directament cap a la Tosseta
de l'Esquella, un cim del cercle de 2.871 m.
Trobem una traça d'algú
que va pujar-hi al migdia, ja que les petjades estan fins al fons, i
això ens salva, ja que sense traça, amb bambes i amb la neu ben dura
com està, no crec que haguéssim passat. La vista que es va obrin a
mesura que guanyem alçada es del tot gratificant, la muralla nord del
Cadí li posa un bon marc, al fons de tot.

Pujant a la Tosseta de l'Esquella (2.871 m). L'únic pas factible.
Arribem al cim i... ostres hi ha un pendent nevat de mil dimonis cap a
la Vall de la Llosa i la cresta camp a la Portella te la seva gràcia.
Bé, sense arriscar res decidim provar-ho i resulta que es va fent, una
mica de roca, una mica de canal, obrir graons en neu dura, ara una mica
a cavall d'aresta,.. Perdem molta estona però finalment arribem a la
zona de grans plans nevats que ens porten al trote cap a la valleta de
baixada a la Cabana dels Esparvers. En el limit de la neu bevem i ens
recuperem una mica.

En l'aresta de baixada de la Tosseta de la Esquella.
Baixem corrents pel GR11 fins al riu i aviat estem pujant ja per la
bonica vall del Vallcivera. És el tercer cop que la faig i crec que la
seva modèstia és lo que la fa gran, així, amagadota, però regada per un
riu ben esgraonat i ben flanquejada per la imponent Muga i germanets.
Ens està fent un dia de nassos i sembla que aguantarà, perfecte !
Superem el Port de Vallcivera sense xafar neu, però després del coll hi
ha més de mig metre de neu ara ja molla a on ens enfonsem ara sí, ara
també, fins al refugi de l'Illa, ja dintre d'Andorra. L'estany de
l'Illa està gairebé del tot glaçat encara, donant un aspecte superalpí
al conjunt.

Port de Vallcivera. Entrada gloriosa a Andorra.
Parem un momentet al refugi, però no gaire ja que encara es veu força neu i la marxa s'enlenteix al enfonsant-se. Vint minutets per sota el refugi ja es pot començar anar al trote i així ho fem gairebé en tota la llarguíssima vall del Madriu.
La vall amb el blanc de fons guanya molts punts, si es que algun dia li
han faltat. Fem alguna parada per fruir de l'espectacle de l'aigua,
però anem força a l'idea ja que es tard i les noies deuen està treien
fum a la Visa, quina por !

Vall del riu Madriu. Pla de l'Ingla (Andorra)
He recorregut la Vall del Madriu forces cops i malgrat saber que es llaaaarga, sempre em sorprèn. Sort que el recorregut no te desperdici, per algun motiu ha estat protegida per la UNESCO com a pàtrimoni de la humanitat. Al cap de 9 hores i escaix arribem a Les Escaldes, a on ens passegem amb pinta de rodamons pel centre comercial fins trobar les noies. Després de cambiant-se de roba, tots tres fem caure alguna coseta al Viladomat, això sí, sols coses importants e imprescindibles, ho juro !
Galeria d'imatges complerta.El recorregut té un total de 30 km amb 1800 m+ i 2.200 m- (4.000 m acumulats)