Aprofitant l'oferta que feien de dos nits per una a l'Abril anem a passar a Núria el cap de setmana amb les famílies del Tolo, el Carles i el Manel. Tot plegat en plan de fer quelcom de muntanya als matins. El problema és que diumenge passat va caure una nevada potent (la pluja dels Matxos) i m'he passat la setmana refrescant la webcam de Núria per veure a quin nivell s'anava fonent ja que el tema bota gorda i paraneus no el teníem contemplat.

El divendres em fallen els dos muntanyeros, el Carles i el Tolo, que pujaran dissabte, o sigui que l'endemà surto tot sol a fer lo únic que està una mica potable amb bambes: Pic d'Àguila, Pic de Fontnegra i Pic de la Coma del Clot. Surto a les 7 hores en plan lleuger. No tinc gaires ganes de canya, però a mesura que vaig pujant em vaig animant i aviat ja vaig al trote en les amplies llaçades del camí al Pic de l'Àliga (2.428 m). Em salto una llaçada degut a un bon tou de neu i acabo pujant pel fons de la coma. Vaig bastant a l'idea, tot i que he d'esquivar grans plaques de neu glaçada. Aviat faig el cim de Fontnegra (2.722 m), i tot seguit baixo al coll i pujo cap a la Coma al trote per neu glaçada però de bon fer. Una estètica congesta final em porta al bonic cim de la Coma del Clot (2.726 m). Cap dels cims d'avui els havia fet mai, em quederà pendent però l'interessant Torreneules per un altre dia.

Decideixo baixar pel sud que està més net de neu, fins tallar el camí dels Enginyers. Després de força tartera i amplis prats connecto amb el camí i al trote arribo a les 9:10 a Núria just quan tota la colla comença a esmorçar. Perfecte ! Un parell d'horetes d'exercici, quasi 800 m desnivell positiu i uns 10 kilòmetres marca el GPS.

Se m'ha posat molt bé tornar a alta muntanya. Dalt del cim de la Coma m'ha agradat recordar les sortides que fèiem per aquí a finals dels anys 80, quan el tren era la nostra salvació. També ha estat trist recordar els estimats companys que hi perderen la vida aquí en un parell de desafortunats accidents. La serenor extrema que hi havia al cim avui, contrastava amb el brujir de l'allau i la remor del temible torb del passat.

El diumenge com que la resta de cims segueixen molt nevats i fer el Puigmal per Fontalba ens suposa un temps que no tenim per compaginar amb les families, decideixo repetir la sortida d'ahir amb el Tolo (el Carles està mig grogi encara d'una grip). Sortim a la mateixa hora i aquest cop anem per tota la cresteta del cim de l'Àliga que no vaig fer ahir i que està prou bé. La neu s'ha fos moltíssim respecte ahir. Seguim la carena amb unes molt bones vistes, gairebé hivernals, sobretot cap a l'oest. Sembla estrany la quantitat de neu que va caure en dates tan avançades.

Avui però al arribar al Fontnegra ens rep un vent molt fort i fred que li dona un aire alpí molt guapo. Dalt del cim de la Coma del Clot encara bufa més fort i no hi estem ni cinc minuts malgrat la magnifica vista cap al est, que arriba fins al Canigó. De fet es pot veure quasi tot el recorregut de la propera cursa de La Tramuntana, a meitats de Juny. Baixem pel sud igual que ahir, i ben aviat torna a fer calor i tot, aquest cop fem encara més directe la baixada fins al fons de la coma per tal d'intentar trobar-nos amb el Carles, el Manel i el meu fill gran que han fet un tram del camí dels Enginyers, però no els veiem, i per tant tornem avall al trote i aviat estem un altre cop a Núria.

Per cert, els dos dies hem fet partidets de futbol molt guapos que m'han fet recordar la importància de les sèries que no faig mai, uff.