Que passa quan rebs una 'invitació' per anar a fer l'Olla de Núria des de Queralbs i et diuen que cal ser a dinar a casa ?

Doncs que t'has de llevar mooolt d'hora (4:30) i pencar com una bestiota corrents durant hores per el fil de llargues carenes, o sigui fer el que ens agrada. Això és el que va passar a finals d'agost i que descriu amb mestria el Joan a la web del nostre equip, els Koales.

Jo no m'estendré massa, sols diré que m'hi vaig apuntar menys d'una setmana després de fer en Sub24h la Cavalls del Vent, bueno, es que... resulta que em trobava molt recuperat i ... un altre cop tenia ganes de marxa. I vaig anar acompanyat del fortissim Joan i del Raül.

Ens ho vàrem passar pipa amb la conya que portàvem a sobre i malgrat haver de seguir el ritmet alt del gran Farreti (Joan).


Vàrem pujar directament al Puigmal des de la Central del Daió (1.700m+, 2.35 hores) i després vàrem resseguir la clàssica carena fins al Puig de la Coma de l'Orri des d'on vàrem baixar directament al Freser pel Coll de la Barraca, una baixada dura i llarga de més de 1.500m- i amb sorpresa final (mireu la següent foto), en total 7:35 hores per a 31 km i 3.120m+ i a dinar a casa !

Ens va fer un dia magnífic, superclar i tant el Joan com el Raül que no havien estat a Núria des de que anaven de colònies (sic) varen allucinar amb l'entorn alpí del recorregut.

Després de la sortida vàrem decidir amb el Raül deixar una mica de costat el tema desnivells, ja que créiem que anavem ja força bé i que calia començar a treballar una mica anar 'sueltos' en pistes. És el que ens convenia per a la propera I Circular al Pantà d'Oliana (81 km, 3.100m+) i a on voliem fer un bon paper.