A la pelicula Rain Man, Dustin Hoffman fa un petó a una noia i el seu germà li demana, - ¿que te ha parecido? - i ell respon - mojado -. Genial. Bé doncs ahir, a mi també em va semblar mojao el tema, i és més, suuuper enfangao, però ens ho vàrem passar molt bé un cop assumit que quedaríem molls com polls.

Amb el Marcel arribem justets de temps a la sortida, ens acreditem, comença a caure gotes (ui, ui), el Xevi Aranda fa el briefing i pum ! Tots a córrer, uff quin nivell, nosaltres anem al trote per no quedar malament i aviat tenim igual més de dos-cents tios al davant, a sac van per fer 62,8 km i 6.150 m de desnivell.


A la pujada a Bellmunt va plovent i poc a poc ens anem calant d'aigua i de suor. En un parell d'hores som al santuari. Fem un parell de llesques de pa amb tomàquet boníssimes i avall pel camí força tècnic al principi i després ja més per corriol. Tram de bosc fantàstic aquest, fins al Salt del Molí que avui està espectacular ple d'aigua. Ja fa estona que no plou i sembla que potser aguantarà...

Tot el flanqueig fins a Salgueda al trote menys en els repetxons, en aquest tram anem ben sols ja. No se que té la curta pujada després de Salgueda però es de lo potentillo de la cursa, des de dalt seguim al trote tot el tram fins al Coll de Sant Bartomeu per uns boscos genials. En el tram de pujada al Puigsacalm em refredo massa per mandra de treure del Goretex i em ve una mica de baixon, curiosament em recupero poc després en la curta pujada al Tossell, curta però supertiesa, mare meva ! Baixada per les cordes fixes sense complicacions i directes cap a la Vola, avall, avall al trote bisonte.



Com l'any passat no parem casi al control abans de pujar a Cabrera i tirem amunt, primer a bon ritme i després ens estovem tots dos una mica a la part final de les escales, just quan comença a ploure un altre cop. Baixem Cabrera per la opció 'fàcil' que passa pel pàrquing i aviat estem corrents en el corriol llarg i disfruton que torna la Vola. Aquí ja plou a sac, fem una mica de Cola, agafem un entrepà de botifarra i sortim caminant ràpid mentres ens fotem el pa, la botifarra i l'aigua de pluja, tot barrejat.

Fem tota la pista caminant i aprofito per pendrem un ibuprofeno com acostumo a fer en aquesta mena d'excursions al acumular cert dolor a les cames. Portem ja vuit horetes de marxeta i encara falta una mitja marató amb desnivell de propina.

No se si és la droga o què però la pujada a Salgueda la trobo quasi fàcil, de fet vaig al trote en algun tram de la pista final, glups !, potser m'he passat de dosi ! Ens reagrupem amb el Marcel i ataquem la carena de Salgueda sota un boira i pluja impressionants, el corriolet està que fa plorar, el Marcel em vacilla de que porta pals i jo no i poc després es fot tres nates impressionants, ens fem un tip de riure, jo conservo el cul net, encara que costa, això si de córrer aquí res de res.



La masia de Espaulella és sens dubte un lloc especial, esta en un collet ben verd, penjada sobre la vall del Ges, m'encanta aquest lloc, a més és l'inici del tram final de baixada i això es bó. Aquí correm a tope pel llarg camí empedrat fins al primer creuament del riu. Mentres baixàvem anem dient: ens traurem les sabates o no aquest any ? Quina tonteria ! Estem ja xops fins la mèdula, o sigui que travessem el riu Ges quatre o cinc cops sempre pel mig i calçats, i mira que baixa aigua !

En aquest punt li dic al Marcel que em trobo fort i que vull intentar baixar de les 12 hores (una tonteria com un altre), o sigui que ens separem i surto pitant corrents, encara faig l'última creuada del Ges, aquest cop amb aigua fins just sota els genolls. Segueixo per el bonic PR vora riu, vaig a tot lo que dona la màquina i passo força gent, encara però, hi ha dues mini pujades assassines que em dobleguen i que he de fer caminant, tot plegat sota una cortina d'aigua que fa goig de veure, tinc el mòbil mort de fa estona, ofegat, i l'aigua amb la bateria va fent uns espetecs que em fa por que s'incendii la motxilla !.

Finalment entro en esprint a Torelló a on em rep l'Alba sota un paraigües, gràcies maca !. He marcant un temps de 11:52 i el darrer tram sols pensava em menjar-me un pollastre sencer, ha sigut la meva obsessió la darrera hora, quina atac de gana, mare meva. El Marcel entra tant sols deu minuts després, és un picat com sempre i ha acabat corrents bona part del tram final també. Hem millorat en 2:30 hores el temps de l'any passat, es veu que som homes de fred i no de calor.

No he fet gaires Marxes de la CCCR, però segurament no m'equivoco gens si dic que aquesta és de les millors, sino la millor amb diferència, per paisatge, per recorregut, dura dura de desnivell, i organització impecable, l'any que ve repetim de segur. Si els Matxos es fes a França seria dels trails més reputats, sens dubte.