Bé, que puc dir, doncs que ha estat el que esperàvem i força més. Després de dormir molt poc (comencem ja directament amb les excuses), el Marcel i jo ens plantem a les 6 del matí a Torelló. A la sortida saludem al Fernando, que vàrem conèixer a la Porta del Cel. Poc després tooota la part de davant de gent surt corrents, glups ! quin nivell no ?. Nosaltres caminem a l'idea, però caminem. Passem el Castell i poc després fem la baixada al primer control de les Valls a on trotem ja una mica.
En aquesta simple baixada em noto que el genoll em molesta força. Em posaria a plorar de ràbia, és que estem al quilòmetre 4 o 5 tot just !, que xungo. A la pujada a Bellmunt però es comença a escalfar i sembla que vaig millor, a veure a veure...

En general la gent va a un ritme fort, i d'excursionistes de tota la vida pocs o quasi cap crec jo, tots 'cuerpos danone' i amb pressa, com deia un del davant. A Bellmunt ens refem una mica bevent a tope i fent un pa amb tomàquet amb formatge. De seguida ens llancem avall ràpid, al arribar a la pista trotem i correm avall un bon tros fins prop del Ges. El Salt del Molí està magnífic amb les darreres pluges. Poc després el primer tram cap a Salgueda es pot córrer bé i ho fem tot el que podem malgrat que el Marcel va tocat del genoll. A Salgueda la calor ja es comença a notar i a la pujada al coll el cos s'escalfa aviat, uff que patirem. A partir del coll es pot córrer un llarg tram fins al coll de Bartomeu, però ho fem caminant per 'reservar' el genoll del Marcel. Anem força a l'idea per arribar abans de les 11:30 al següent control, hora de tall psicològica per poder fer la volta completa.

La pujada al Puigsacalm sense problemes però la baixada per l'aresta amb les cordes fixes i terreny dolent és una mica rotllo, encara que les vistes des de el Tossell valen l'esforç. Entrem a la Grevolosa amb forta calor ja i a la pujada després de Sant Nazari ja veiem alguna 'punxada'. El Prat de la Vola sembla que no arriba mai, baixa i baixa i al final la recompensa l'avituallament principal, menjar per un tubo, coca cola fresqueta, o sigui a tope de 'lujo' però.... com que som una mica 'masoques' i malgrat que el Marcel li molesta el genoll, decidim fer Cabrera, estem dintre del temps per mitja hora i per tant no tastem cap delícia, ho farem de baixada, ostres quina dèria lo nostre.

Aquí el caldo ja es potent, dintre el bosc et salves però en l'aresta de roca que puja a Cabrera el tema ja te delicte, pedra fosca a no se quants graus i tu fent el zombie per allà, com en una barbacoa gegant, em fa por tenir una punxada per calor com l'estiu passat a la Cavalls i vaig parant i bevent religiosament, al final recompensa: arribem al magnífic plató i aire fresc a dojo, uff, salvats de moment. A partir d'aquest punt ens trobem amb el Fernando un altre cop i decidim anar plegats la resta de la marxa/cursa/carrera o el que sigui. Som dels darrers que fan la volta completa, però nosaltres contents, agafem força ombra i avall caminant primer i després corrents un bon tros per corriols cap a l'entrepà.

Al tornar al Prat de la Vola ja portem distancia de marató i encara queda !. La veritat es que a aquestes alçades a cap dels tres ens passa ja una botifarra i fem una mica de pa amb tomàquet i formatge i moolta més coca cola fresca. L'avantatge d'anar dels darrers és que la pujada Salgueda estarà a l'ombra. Efectivament després de les obres del tunel puja i puja un altre cop, però més fresquet. Al final de la llarga pujada hi ha el control i aquí ja es nota molt el desnivell acumulat, seguint l'estil Dragon Kan de la cursa, fem una mica d'aresta i tot seguit llarga baixada picada cap al Ges, i llarga de veritat però per uns boscos de faig magnífics, pensava que aquesta llarga baixada seria un rotllo i és ben interessant fins al riu.

Travessem ràpidament el Ges amb la tècnica de la 'bossa de super' i poc després la darrera sorpreseta: de la pujada a Sant Roc. A partir d'aquí ve la part semi urbana fins a Torelló, travessant Sant Pere i Sant Vicenç ja fins a Torelló, a estones correm. En general tot i no ser lleig a mi em 'ratlla' bastant ja que malgrat no fer-me mal res en particular, em noto ja bastant exprimit.

Finalment arribem amb 14.17 hores i quan gairebé ja es fa fosc. En general estic content ja que és una de les més dures del calendari de Marxes, amb un desnivell molt fort i una llargada ja respectable. El sol ens ha castigat de valent, però malgrat tot els peus i cames s'han portat més bé que mai.