El dilluns passat, després de fer el Sobrepuny el dia anterior, torno a Vilada. Aquest cop amb els meus nanos i amb l'intenció de fer el Serrat del Migdia. Si Vilada és darrerament el nostre petit Chamonix, el Serrat és sens dubte l' Aiguille du Midi de Vilada (salvant distàncies, i per sort sense telefèric, je, je). El Serrat del Migdia s'aixeca altiu i esvelt per sobre el poble, apuntant amb decisió al cel.

Deixem el cotxe al Pont del Climent i comencem a tirar amunt. Fa una tarda calorosa però el camí és força obac i és deixa fer bé. Poc després del Portell de l'Ovellar deixem el camí al Coll del Tell i tirem a la dreta tot travessant el torrent del Tell per una zona amb tolls magnífics. El camí puja força fort i he d'anar animant al Oriol que poc a poc va resolent el 'tema'. El lloc és molt feréstec, ple de canals i agulles de conglomerat. A mig camí fem un entrepà que es posa molt bé i amunt !

El tram final fins al Coll dels Pins és molt 'monserratí' amb una canal molt tiesa per terreny inestable. Des de el coll es pot continuar cap a Sant Miquel, lloc que presumeixo molt interessant i que espero visitar ben aviat. Seguim la carena cap al nord amb poc desnivell ara i fent un parell de 'bonys' de conglomerat abans de donar una volta fins un tram amb cordes fixes. El tram és fàcil però hi ha una mica de timba i ajudo al Oriol, el Marc ja ho fa tot sol.

Poc a poc s'ha anat tapant força i ara sonen ja alguns trons i fa un vent fort, o sigui que apretem el darrer tram i fem cim per una aresta rocosa de bon fer. El Serrat del Migdia és una talaia privilegiada sobre la Baells, Vilada i tot elCatllaràs. Estem poca estona a dalt i tirem ràpid avall. En el torrent del Toll aprofitem el 'jacuzzi ' natural, animats pel Marc, i fem un bany en una aigua immaculada. Prop del cotxe ens comença a ploure i ens salvem pels pèls. Feia temps que no feia unasortideta llarga amb els nanos i ens ho hem passat d'allò més bé.

Aquest és un altre indret molt recomanable de la serra de Picancel que malgrat la seva modesta alçada (1.007 m) destaca clarament en aquestes muntanyes força oblidades i solitàries.