Avui a primera hora m'he fet una nova prova d'esforç, a les 8 hores d'un dilluns és una mica sacrificat posar-te a fer exercici de forma que en un curt espai de temps passes d'estar en repòs o 'anar a muerte', uff, m'he despertat de cop.

Feia quasi dos anys de la única prova d'esforç que m'havia fet fins ara. Aleshores va ser poc abans d'anar als Andes a fer cims a gran alçada. En aquests quasi dos anys he millorat força (segons diuen) a nivell d'index muscular (ha augmentat muscle) i a nivell d'index de grassa (ha disminuït força). A partir d'aquí, el tema llindars la veritat es que també han millorat, però no hi dono gaires voltes ja que malgrat se que és important tenir-los en compte per entrenar, en passo bastant (o sigui del tot). De fet l'objectiu principal per mi és fer una bona ullada al cor en situació d'esforç extrem i que em diguin que tot ok, i així ha estat. No és cap garantia de que mai no passarà res, però no hi ha res millor fins ara.

Aquest cop he fet la prova amb bici i m'han quedat les cames força tocades, lo que no ha impedit que al migdia caiguessin els primers 13 km de la setmana. La setmana passada va ser força satisfactoria, no vaig arribar al 66 km previstos per manca de temps, però les sensacions van ser bones. Em vaig quedar a quasi 60 km, destacant una bona sessió de qualitat resseguint les fortes pendents de pujada i baixada a Collbaix i els 22 km del dissabte.