Prop de la font de Tagast
Arrivant als Rasets
Pla de l'Orri
Prop del Pedró
Rasos de Dalt
|
Rasos de Peguera
diumenge, 25 / novembre / 2007 10:15
Deixa el teu comentari
Aprofitant una sortideta familiar muntada per les senyores a Serracanya (Montmajor), aprofitem amb el Tolo per acostar-nos al matí a Peguera (Berga). Sortim dora
i pugem fins el santuari de Corbera a on deixem el cotxe. Fa força fred
i sembla que a dalt hi ha neu. El tram de Corbera al Padró no el
coneixia i m'interessava per anar prenent vistes per la Marató de
Berga, un dels objectius top de l'any que ve.
Sortim amb vent i fred malgrat fer un dia claríssim a aquesta alçada; poc per baix és tot un magnífic mar de boires fins a Montserrat, Montcau i el Cabrerès, que sobresurten com vaixells. El camí s'enfila ben aviat per corriol 'tieso',
passem per Cal Déu i tot seguit, ja corrents, per Les Planes, una masia
en ruïnes situada en un racó fantàstic. A partir d'aquí la neu ja es
força continua, un parell de dits, i 'obrim traça' fins la font de Tagast. Aquí el camí s'enfila fort fins la Bassa dels Rasets, que està ben glaçada.
En
aquest punt el vent emprenya una mica i malgrat que ja hi ha quasi
quatre dits de neu, les bambes aguanten bé, gràcies a la traça oberta
anteriorment per algú. Travessem el Pla de l'Orri trotant una mica i
aviat som al Padró. A partir d'aquí seguim l'itinerari estricte de la
marató i enllacem amb els Rasos de Dalt, que curiosament tenen quelcom menys de neu. La vista des d'aquí no es tan bona com des de el Padró, la Serra d'Ensija es veu peò encara més enfarinada que Peguera.
Parem una estoneta al solet, sota un pi, a fer un gel i la veritat es al cap d'una estoneta
costa d'aixecar-se. Baixem bastant a sac per dintre el bosc intentant
resseguir la carena, tal com havia fet ja altres cops, i aviat som al parquing de l'estació. Com que anem ja justest
de temps correm tot el que podem per la pista del Bosc dels Gavatxos i
un cop al Pla de l'Orri tornem per on hem vingut patinant com a
bèsties, ja que la neu fonent-se sobre la gespa es mala combinació.
Tot plegat ha estat una molt bona matinal de 15 kilòmetres recompensada amb un millor dinar amb totes les 'families' juntes incloent la d'en Carles i la del Manel.
Comentaris
|