Amb una setmana d'endarreriment penjo una ressenya sobre una sortideta feta fa dos diumenges amb el Tolo a la zona de la Riera de les Gorgues (Osona). Feia unes setmanes que hi havia anat sol, a la tarda, des de Manlleu i em vaig quedar amb les ganes de fer la volta completa passant per Sant Bartomeu i Sentfores. S'intuïa el tema com a molt interessant i la veritat és que va superar amb escreix les meves expectatives i les del Tolo.

Després de la sortideta al Saldaguda el dia anterior, sortim més tardet avui, i a les 8:15 estem a la Teuleria apunt per tirar riera amunt. El dia anterior a la tarda havia fet una tempesta potent i està tot moll i ple d'aigua, per tant és un moment ideal per el tema salts d'aigua, un dels principals atractius de la riera.

Fem el primer tram fins el salt de la Barra de Ferro amb forces parades ja que el lloc s'ho val i aprofitem també per fer forces fotos. El darrer cop que vaig ressenyar el lloc, el Luigi em va 'renyar' per no tenir fotos originals i tibar d'Internet, o sigui que te les dediquem a tu !, je, je.


Anem ben molls de fa estona ja que abans del salt cal travessar a gual dos torrents afluents de les Gorgues. Al salt de la Barra de Ferro fem una bona parada, el lloc és super-espectalucar i el corriolet d'accés no té ni una sola indicació, segons com, penso que genial, així queda encara lluny de massificar-se.


Seguim per la vora del cingle fins el trencall que va cap el Vilar. A partir d'aquí és zona nova per mi. El camí baixa molt fort fins la riera, finalitzant en un bonic pont de pedra menjat per la vegetació, tot plegat en un racó extremadament humit i únic. Travessem la riera a gual amb aigua fins a mitja cama, i tot seguit el corriol fa una llarga pujada cap al Vilar, amb trams molt feréstecs. Del Vilar a Sant Bartomeu fem un trosset molt curt amb pista.


Sant Bartomeu és una petita ermita en un llogarret priviliejat sobre la gorga i amb amplies vistes a la plana d'Osona. Des de Sant Bartomeu volem baixar a Sentfores pel camí de les Escales que va penjat literalment sobre el congost resseguint un corriol sobre una estreta feixa. Ens despitem però i connectem amb Sentfores per la part alta del cingle en un tros també molt maco per sense comparació amb l'altra variant. Hi tornarem a fer-la ben aviat, quina ràbia !.




A Sentfores, una petita masia sobre el cingle, xarrem una mica amb la parella que hi viu sobre els diferents camins i possibilitats. Ens decidim per la baixada directe al fons de la gorga que porta a la base del salt de la Barra de Ferro. La baixada és apoteòsica, segurament és un dels corriols més salvatges que hem fet mai, una pendent endimoniada, ple de vegetació selvàtica, l'esquena acotada i amb un parell de trams equipats amb cable al limit de la vora dels imponents tallats per sobre la riera que avui baixa amb un fort brogir.




El camí aquí ja va passat de voltes ! amb trams per dintre la riera que va crescuda i travessant a gual amb aigua fins al genoll. Un cop al altre cantó deixem a la dreta la pujada per la via ferrata i seguim pel fons del torrent un corriol estret que desemboca en unes grans llastres de roca que ens porten de tornada al marge nord de les Gorgues.

Trobem de nou el camí del matí i el resseguim de tornada amb un trote alegre fins el cotxe. En total son uns 13 kilòmetres que fem a ritme força tranquil (3 horetes) ja que el terreny és força tècnic a estones i apart ell lloc no és per anar amb preses.